LLIBRET DELS DESITJOS

PRÒLEG

Encuriosit veig com amb dolça feminitat,

et vas despullant lentament davant meu,

il·luminada per la tènue llum del finestral,

que s'estén amb càlid polsim per la estança, 

amb ulls complaents gaudeixo del teu encís.

PREÀMBUL 

Deixant-me portar pels corriols del desig,

amb cautelós sigil m'apropo a la teva nuesa,

necessito copsar la tèbia escalfor del teu cos,

amb el frec suau dels dits lliscant per la pell,

la teva essència persisteix a les meves mans.

INTRODUCCIÓ

Quan m’obres la porta dels racons del plaer,

l’aroma del teu cos impregna el meu olfacte,

mentre omplo de carícies el bosc del teu sexe,

els meus dit s’endinsen en antigues dreceres,

a la recerca de racons adormits que desperten. 

TRAMA

Folls d'un deliri juganer, em demanes que et prengui,

el teu sexe, que intueixo humit, s'ofereix xop de ànsia,

penetrant l'obscuritat, la carn se'm torna dura, delerosa,

amarat de suor, espero anhela'n escoltar dels teus llavis,

com s'escapa algun sospir, tal vegada algun gemec,

DESENLLAÇ

Mentre dolçes ones de plaer, omplen el teu desig,

arrauxada intentes aturar el temps, que mai s’acabi,

vols buidar-te, i t'abandones pels reialmes del plaer,

cluques les parpelles, vius entre el somni i la realitat,

fins evadir-te en una plàcida perduda dels sentits. 

EPÍLEG

Del no-res s'esvaeix el desig, se'n va sense deixar rastre,

amb el pas del temps revius en somnis les dolces carícies,

per sadollar el meu desig, acaricio el teu cos amb la mirada,

fins al darrer instant a cau d'orella et diré coses dolces,

Tanco els ulls, veig la teva imatge, del teu cos faig un poema.

Joan Cujan  2013

DOLCES CARÍCIES, 10

Tot just conèixer-nos, vam jugar a estimar-nos, i en reconèixer-nos en la pell, ens vam sentit vulnerables, desprès de cop vam esclatar a riure en adonar-nos que només compartiem la nostra nuesa, seria el nostre secret fins que ens estiméssim de veritat.

    Text: Joan Cujan  2013 

SANT JORDI'S DAY

No m'adreço a ningú especialment, aquests mots no tenen cap destinatari en particular... o potser són tan sols per a tu.

No et conec ni he sentit la teva veu, però des que la meva mirada es va posar a la teva, fas que voli la meva imaginació, estàs en els meus més íntims pensaments. No pensis que estic foll per escriure't sense conèixer-te, tan sols pensa en el desconegut que et va somriure i li vas retornar el somriure, pensa que els meus petons podrien ser els més dolços que tastessis mai. No parlis, tan sols sent, les nostres presses van impedir que ens coneguéssim, atura't ara i llegeix les meves paraules, assaboreix-les, són càlides, saps que t'estimo. No existeix el temps entre nosaltres, existeixes i vius en la meva imaginació, sempre et desitjaré en somnis, però mai ens trobarem, ets només el record d'un instant. No sé on vius, potser estiguis molt a prop o una gran distància ens separi, però et vull i sé que em necessites, tanca els ulls i sent com els meus llavis besen suaument el teu coll, mentre mil pensaments volen des de la meva ment, no necessito parlar-te, saps que només vull estimar-te, i tu poses els límits a les meves carícies, assossega el teu desig en mi, acosta't saps que no et fallaré. Hem d’acomiadar-nos i tornar a la realitat, ves obrint els ulls lentament, pren-te tot el temps que necessitis i mira'm fixament, digues que m'estimes, tant com jo a tu.

Aquesta diada assenyalada, et regalo la rosa de les meves paraules, guarda-les dintre teu, així sabràs quan et sentis sola que hi ha algú allà fora que t'està esperant.

Text y fotos:  Joan Cujan  2013

DELTA DE L'EBRE

El Delta és la zona humida més important de Catalunya i es configura com un immens triangle —gairebé una illa— envoltat d’aigua i unit a terra ferma per la que fou l’antiga línia de costa. Un espai on les barreres entre cel i terra, terra i aigua, aigua dolça o salada, camps de conreu o vegetació autòctona es confonen. Les altituds per sobre del nivell del mar no ultrapassen mai els 5 metres, malgrat aquest escàs relleu, la riquesa vegetal és considerable, destaquen: els sosars, els canyissars, els dunars, i el bosc de ribera. La confluència del medi marí i continental, dóna lloc a una elevada diversitat d’espècies de peixos (unes 50). Referent al grup de les aus, al Delta s’han citat més de (360 espècies) i aplega algunes de les colònies de cria d'ocells marins més importants de la Mediterrània.

POR A FER-SE GRAN

Son les quatre de la matinada, quan regna el silenci,

soc al llit esmaperdut , tremolant i banyat en suor,

enmig d'angoixants somnis reals o imaginaris,

em desperto neguitós, sobtadament d'un malson. 

Ara sé que els meus reiterats temors infantils,

quan em desvetllava plorant sense motiu aparent, 

són ara de adult, les meves actuals causes d'insomni, 

el desassossec de no voler assumir fer-me gran. 

De no complir amb les esperances posades en mi,

sempre bevent de la font de l'eterna adolescència,

abandonar el món real, i volar "al país del mai més"

més atractiu i temptador, on els somnis es fan realitat. 

La fosca nit em reserva llargues hores robades a la son, 

perquè amb els ulls oberts, escolti els batecs del cor,

podria ser que si els tanqués, tornés a no ser adult,

i si ningú ja em despertés, morir-me sent Peter Pan.

Fotos y Text:  Joan Cujan  2013

ABSTRACCIÓ (Alguna cosa més que taques sense sentit)

Cap gran artista veu les coses com són en realitat, si ho fes, deixaria de ser artista. Oscar Wilde

El món de la realitat té els seus límits, el món de la imaginació és infinit " Jean J. Rousseau

                                               * Feu click a la imatge per ampliar 

Recordo l'emoció que vaig viure quan sent un nen vaig visitar amb els meus pares les coves d'Altamira (en aquells anys es podia visitar les coves originals), anys després ja gran, vaig sentir la necessitat de donar sortida a aquests sentiments, pintant aquesta aquarel·la amb detalls de pintura acrílica.

De vegades puc quedar absort durant minuts, veient com es desplaça un raig de llum, o una ombra per una paret, són moments màgics que transformen els objectes, els acaricien, els donen volum ... llavors el temps s'atura, les meves mans comencen a dibuixar en l'aire noves imatges que surten del meu interior, en aquests moments intento quedar-me solament amb les meves impressions i dibuixar amb uns simples traços, unes taques de color sobre un tros de paper per donar sortida a les meves emocions, el dibuixar és un mitjà vital d'expressió molt necessari per a mi. Aquestes mirades germinen una nova manera d'entendre la llum i l'espai, que em permeten jugar amb les formes i el  color a través de l'abstracció, en contraposició a una representació figurativa.  Encara que l'abstracció pugui semblar neutra i racional, si la deslliurem del mite de la fredor que tantes vegades l'envolta, l'univers abstracte està ple de textures i color, això em permet endinsar-me en la imatge i veure més enllà del que del que representa, per allunyar-me del rigor figuratiu i apropar-me a la emoció,  mitjançant la experimentació contínua y una reflexió de forta presència minimalista on el anàlisis de la llum i l'ombra sobre els objectes materials, adquireix un protagonisme rellevant.

Quan es crema el bosc, la naturalesa perd els seus colors ...

Text i Imatges: Joan Cujan

L'art és una mentida que ens apropa a la veritat. Pablo Picasso 

L'art és sobretot un estat de l'ànima. Marc Chagall

MATRIOSKA

Ets com una capseta que han intentat obrir i després de molts intents sense èxit l'han deixat damunt d'una taula, com un moble més i continuen buscant. No obstant això jo t'he agafat entre les meves mans, m'he pres tot el temps necessari per obrir-te, tot i les dificultats no he desistit en l'intent, una i altra vegada al obrir-te apareixia sempre a dins una altra nina, aparentment igual, però més petita, més freda ... fins que he trobat amagada, una clau que m'ha permès que t'obrissis sola, sense manifest esforç i poder per fi accedir al teu interior, i que coses he trobat que no coneixia? allà he trobat ... sensibilitat, empatia, molta tendresa, disponibilitat per obrir-te i parlar de tu, somriures, petons, sensualitat, cançons, un cervell molt creatiu, entre moltes altres coses. Unes m'han agradat molt, altres no tant, les he anat dipositant fora i les he tret lluentor llevant antics pols, lleugers corpuscles que ocultaven la teva bellesa, i ha tornat a renéixer la vida en els teus ulls. Algunes de les coses trobades les has modelat a la meva manera i al final ha quedat una caixa com la havia imaginat, més bonica. Sóc bastant curiós per naturalesa i m'agrada preguntar, tu també volies saber, per què m'havia fixat en tu de totes les capsetes que havien passat per la meva vida ... molt senzill i simple alhora, només tu havies aconseguit capturar la meva atenció, per fer que em decidís obrir el teu interior .. ara quan ja dono casi per acabat el meu treball, no ets una capseta millor, sempre has estat una magnífica capseta, però ara gaudeixo de tota la bellesa que guardaves tancada l'interior.

Fotos: Viral Marketing i Druidamac   -   Text: Joan Cujan  2013

DOLCES CARÍCIES, 9

M’eres invisible, inmaterial, només vivies en la meva imaginació, 

però avui t'he dibuixat nua, desitjable, esperant las meves dolçes caricies.

* Feu click a la imatge per ampliar 

Dibuix y Text: Joan Cujan  2013 

ANIVERSARI

Seré el que he de ser, però ara sóc el que sóc. Avui treballaré escoltant el ritme del meu ésser, desatenent les veus del "hauries". Treballaré en harmonia amb el meu ritme, romandré fidel a mi mateix. Hugh Prather

Complir anys no és gens banal, créixer, madurar i fer-se adult fa una mica de por, tinc la sensació que tot ha passat molt ràpid, que la vida se m'està anant a grans passos i que no seré capaç de seguir-la, no em sé avenir al escoltar-me dir: Això va passar fa 15 anys!, Aquell viatge el vam fer fa 20 anys!, l'Alba complirà aviat 27 anys!, però si en realitat va ser ahir... han passat la vida i els anys tan ràpid que de vegades m'agradaria tenir una moviola i rebobinar-la, per poder reviure moments passats, perquè el que s'acaba recordant no és sempre el mateix que el que s'ha viscut. Ser gran i complir anys em descoratja una mica, guardo en la memòria, feliços records de la infància i l'adolescència, també de quan ple d'incerteses vaig haver de deixar enrere la joventut i assumir les responsabilitats pròpies d'un adult, un treball, una parella, fills.

També sento cert desconsol, en veure com no he estat capaç d'aconseguir tots els meus somnis, potser per ser massa ambiciosos, tot i que segurament sóc molt indulgent amb mi i en realitat va ser la mandra el motiu principal de que no lluités prou per aconseguir tots els meus projectes. El temps deforma les certeses, no puc estar segur de si va ser la responsabilitat en veure que la meva família depenia de mi i que la vida professional és molt inestable, el que em va fer pensar que la feina que tenia era segura i que era millor no arriscar massa. Aquestes renúncies sempre afecten l'estabilitat emocional, sents que perds oportunitats, que el treball es torna moltes vegades massa rutinari, arriben els dubtes i les tensions. Però la vida és una lluita constant per retenir instants de felicitat, la satisfacció de veure a la meva família créixer sana i feliç, m'ha donat sempre les forces necessàries per seguir renovant-me i lluitar sense massa temps per pensar en altres projectes atraients però massa arriscats.

És ara quan començo a sentir-me alliberat de part d'aquestes responsabilitats, quan els fills demanen volar sols, penso que és el moment de canviar els hàbits, que és possible començar a fer les coses que vaig deixar ajornades, d'aprovar assignatures pendents i reprendre activitats que em permetin tornar a començar, ara amb total llibertat, perquè mai és massa tard.

La felicitat és quan, el que penses, el que dius i el que fas, estan en harmonia. Gandhi.

Moltes gràcies amics per formar part dels meus dies    -      Joan Cujan  2013



ANIVERSARIO

Seré lo que debo ser, pero ahora soy lo que soy. Hoy trabajaré escuchando el ritmo de mi ser, desatendiendo las voces del "deberías". Trabajaré en armonía con mi ritmo, permaneceré fiel a mí mismo. Hugh Prather

Cumplir años no es nada banal, crecer, madurar y hacerse adulto da un poco de miedo, tengo la sensación de que todo ha pasado muy rápido, que la vida se me está yendo a grandes pasos y que no seré capaz de seguirla , me parece mentira escucharme decir: Esto pasó hace 15 años!, Aquel viaje lo hicimos hace 20 años!, Alba cumplirá pronto 27 años!, pero si en realidad fue ayer ... han pasado la vida y los años tan rápido que a veces me gustaría tener una moviola y rebobinarla, para poder revivir momentos pasados, porque lo que se acaba recordando no es siempre lo mismo que lo que se ha vivido. Ser grande y cumplir años me desalienta un poco, guardo en la memoria felices recuerdos de la infancia y la adolescencia, también de cuando lleno de incertidumbres tuve que dejar atrás la juventud y asumir las responsabilidades propias de un adulto, un trabajo, una pareja, hijos.

También siento cierto desconsuelo, al ver cómo no he sido capaz de conseguir todos mis sueños, quizás por ser demasiado ambiciosos, aunque seguramente soy muy indulgente conmigo y en realidad fue la pereza el motivo principal de que no luchara lo suficiente para conseguir todos mis proyectos. El tiempo deforma las certezas, no puedo estar seguro de si fue la responsabilidad al ver que mi familia dependía de mí y que la vida profesional es muy inestable, lo que me hizo pensar que el trabajo que tenía era seguro y que era mejor no arriesgar demasiado. Estas renuncias siempre afectan la estabilidad emocional, sientes que pierdes oportunidades, que el trabajo se vuelve muchas veces demasiado rutinario, llegan las dudas y las tensiones. Pero la vida es una lucha constante para retener instantes de felicidad, la satisfacción de ver a mi familia crecer sana y feliz, me ha dado siempre las fuerzas necesarias para seguir renovandome y luchar sin demasiado tiempo para pensar en otros proyectos atrayentes pero demasiado arriesgados.

Es ahora cuando empiezo a sentirme liberado de parte de estas responsabilidades, cuando los hijos piden volar solos, cuando pienso que es el momento de cambiar los hábitos, que es posible empezar a hacer las cosas que dejé aplazadas, de aprobar asignaturas pendientes y retomar actividades que me permitan volver a empezar, ahora con total libertad, porque nunca es demasiado tarde.

La felicidad es cuando lo que piensas, lo que dices y lo que haces, están en armonía. Gandhi.

Muchas gracias amigos por formar parte de mis días    -      Joan Cujan  2013

LLUM EN LA FOSCOR (Abstraccions)

La fotografia ens permet passar de la imatge real a l'abstracta amb absoluta naturalitat per introduir-nos en mons nous i experimentar amb la llum, colors, formes i textures. El trànsit dels cotxes de nit crea senders de llum brillant que en desenfocar la imatge en moviment obtenim línies i corbes lluminoses que omplen el buit d'imatges abstractes. Les bones imatges s'aconsegueixen quan el fotògraf es pren la llibertat de jugar amb la il·luminació contínua dels cotxes, deixant anar la seva imaginació i la seva sensibilitat. 

Ombres de colors, 

dansen en l'aire,

llum en la foscor.

Abstraccions y Text Joan Cujan 2013

CREPUSCLE

A l'hora del crepuscle quan el cel s'encén, sé enterboleix la nostra mirada obrint-se pas a pensaments de malenconia i enyorança de les hores passades que lentament ja s'apaguen, mentre els records s'esvaneixen en la foscor de la nit.

BON DIA PRIMAVERA

La primavera simbolitza el renaixement de la vida, de les branques seques neixen nous brots que aviat s'omplen de fulles i flors. Del cuc convertit en crisàlida emergeix la papallona amb ales muticolors, capaç de volar i tenir una perspectiva del món molt diferent. 

Siguem capaços de percebre aquest màgic canvi de la natura que ens convida a fluir i fruir d'aquesta energia renovada.

Benvinguda, primavera!

Joan Cujan  2013

L'AMISTAT I LA DISTÀNCIA

Amic meu, tinc tanta necessitat de la teva amistat. Tinc set d'un company que respecti en mi, per sobre dels litigis de la raó, el pelegrí d'aquell foc. De vegades tinc necessitat d'assaborir per endavant l'escalfor promesa, i descansar, més enllà de mi mateix, en aquesta cita que serà la nostra.

Trobo la pau, més enllà de les meves paraules maldestres, més enllà dels raonaments que em poden enganyar, tu consideres en mi, simplement l'home, tu honres en mi l'ambaixador de creences, de costums, d'amors particulars. Si difereixo de tu, lluny de ofendre't t'engrandeixo. Me interrogues com s'interroga al viatger, jo, que com tots, experimento la necessitat de ser reconegut, em sento pur en tu i vaig cap a tu. Tinc necessitat d'anar allà on sóc pur. Mai han estat les meves fórmules ni les meves aventures les que et van informar sobre el que sóc, sinó que l'acceptació de qui sóc t'ha fet necessàriament indulgent envers aquestes aventures i aquestes fórmules.

T'estic agraït perquè em reps tal com sóc. Què he de fer amb un amic que em jutja? Si encara lluito, lluitaré una mica per tu. Tinc necessitat de tu. Tinc necessitat d'ajudar-te a viure.

Carta per el meu amic (Antoine de Saint Exupéry)

Una de les grans satisfaccions que tenim com a éssers humans, és la de poder comptar amb bons amics. Generalment compartim aficions, gustos i interessos en comú, però també podem tenir amics amb interessos oposats als nostres, que en conrear la seva amistat ens enriqueixen i aporten la seva visió diferent de la vida. Tota amistat es basa en la lleialtat, en el compromís de no trair mai una confidència personal, ser lleial també és ser sincer, el nostre consell encara que no sigui l'esperat, és una mostra clara de compromís. També en nom de la llibertat, hauríem d'allunyar-nos d'aquells amics que ens reclamen en exclusivitat.

La manera més senzilla que disposem per conservar una amistat, és mantenint un contacte freqüent amb els nostres amics, sense que importi la distància, ja que uns pocs minuts són suficients per trucar o enviar un correu electrònic.

Mantenir la nostra amistat a distància no és fàcil, només ens uneixen les paraules, però tot i el temps transcorregut sense conèixer-nos, l'amistat s'enforteix sense donar-nos compte segueix i segueix creixent la nostra confiança, sé que tu hi ets, puc sentir-te, imaginar-te i compartir els meus problemes amb tu, saps que podràs comptar amb mi quan em necessitis, sé que la manca de tracte personal o fa més difícil, però això no ha impedit que haguem pogut compartir alegries, preocupacions, aficions, gustos i interessos en comú, fins a consolidar la nostra amistat malgrat la distància. Alguns creuen que aquest tipus d'amistat, només és pròpia de les persones solitàries, sense amics, però no és així, es pot tenir una vida molt activa, treball, família i amics que ens estimen i un dia, entre molts coneguts de les xarxes socials, descobreixes a una persona amb unes qualitats que fan que et fixis en ella, i que pensis que és possible, que val la pena intentar-ho. Quan per amb dues parts hi ha la ferma voluntat de fer-la possible, la distància serveix per acostar-se més, doncs consolida una relació en què tots dos som conscients de l'esforç que això implica.

Sempre mantenim viu el desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir… quan t'escric, no et dic adéu, sinó fins ben aviat

Fotos: Alfonso Breznes, Rebecca Caza i Scott Lewis   -   Text: Joan Cujan  2013

DOLCES CARÍCIES, 8

Endormiscada sobre llençols, gairebé no recordava el desig de les hores passades i sense adonar-se es va sumir en un profund i dolç somni 

Foto: Erotic Images   -  Text: Joan Cujan  2013 

L'EDAT I LES ESTACIONS

Per les finestres de l'antiga casa, 

veig núvols negres sobre la ciutat,

plou entre les ombres de la nit.

Ara, als meus anys de lluna de plata,

quan tota la vida i cap en l'edat,

he deixat per sempre la infantesa.

Enrere s'han quedat els somnis d'estiu,

el vent s'emporta, les ultimes fulles de tardor,

al jardí oblidat, on dorm la meva joventud.

A la cita de tardor, totes les aus volen cap al sud,

viatgen a través del temps, premonició d'hivern,

darrera estació, l'emoció s'ennuega en els meus ulls.

En la nit folla, em perdo en els senders del dolor,

seduït per l'últim instant, passa la meva vida veloç,

expiració, apocalipsi de la solitud, cap al camí etern.

Entre el passat, present, i futur,

la vida germina a través nostre,

mai es torna al passat oblidat.

Fotos: Chris Blaszczyk /  Gerhard Fhus

 Text: Joan Cujan  2013