Cada dia que passa, Són unes línies escrites, una història despullada. Unes imatges somiades, una realitat manipulada. Un petó furtiu, una càlida abraçada. Un compromís complert, una il.lusió desaprofitada. Cada dia que passa, ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa per no envellir més ràpid que els dies, perquè no arribi la nit final.
diumenge, 17 de maig del 2026
LA VIDA SOVINT SEMBLA UN LLARG NAUFRAGI
La vida sovint sembla un llarg naufragi, les restes del qual són l’amistat i l’amor. Madame de Staël (1766-1817) - Pintura: 'La gran ola de Kanagawa', de Katsushika Hokusai.
Etiquetes de comentaris:
D'ACÍ I D'ALLA,
EL REFLEX DE L’ÂNIMA (A l'altre costat de l'espill)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada