NADALA

NADALA

Cada any, per aquestes dates de Nadal,

se'm fan presents absències familiars,

cadires buides a la taula engalanada.

A vegades tinc un pressentiment,

com si notés la seva absent presència,

suposo que hi ha raons indetectables,

que romanen al cor i sostenen el fil invisible.

Tenir-los presents és recordar-los,

i recordar-los és mantenir-los vius,

dins la nit fosca del pas dels anys.

Tan sols per estar viu, i no passar de llarg,

per trobar-me i saber qui soc,

d'on vinc i a on he arribat.

Fins que la mort, sempre present,

piqui a la porta i deixi la cadira lliure.

Nadal, 2025

SOBRE L'AMOR

 

SOBRE L'AMOR

He estat enamorada més d'una vegada,

gràcies a Déu. De vegades l'amor era llarg,

tant si era encès com si no. De vegades

era tot menys efímer, potser només

d'una tarda, però no menys real per això.

Resten en la meva ment persones belles,

o més aviat belles per mi,

i en són tantes. Tu, i tu, i tu,

a qui vaig tenir la gran sort de conèixer, o potser

no. Amor, amor, amor ha estat

el moll de la meva vida, del qual, és clar, ve

la paraula per al cor. I, ai, s'ha de dir

que alguns eren homes i algunes eren dones

i alguns ---au, emporta't la meva revelació amb tu---

eren arbres. O llocs. O música que sobrevola

el nom dels seus creadors. O núvols, o el sol

que va ser el primer, i el millor, el més

lleial de ben segur, el que em mirava els ulls

amb tanta fidelitat, cada matí. Així que m'imagino

tant d'amor al món ---l'efervescència, la brillantor,

la innocència i la fam de donar-se---, i m'imagino

que és així com va començar tot.

Mary Oliver

ILJA LEONARD PFEIJFFER

És molt temptador de pensar que la solució dels nostres problemes actuals passa per endarrerir el rellotge fins a una època en què aquests problemes encara no existien. En aquesta idea es basa el populisme de dretes.

Ilja Leonard Pfeijffer, escriptor neerlandès (1968)

CREATIVITAT

 

CREATIVITAT

Hi ha pensaments esbojarrats

en què vull aferrar-me,

a fràgils instants de lucidesa

que suren a l'aire com el baf de l'alè,

i em deixen un pòsit de creativitat,

que potser, només a mi donen sentit.

Novembre, 2025

VIATGE D'HIVERN

 

VIATGE D'HIVERN

Què se n'ha fet de la meva joventut,

quin goig seria poder tornar a viure-la,

però només em queda l’esperança,

de retenir la joia d'haver-la viscut.

Si puc atrevir-me a evocar instants

despullats de paraules, imatges, moments

que em desperten emocions pregones,

que arriben de molt endins.

Se'm fa estrany sentir-me foraster

d'aquest cos jove que vaig ser,

del que m'he acomiadat fa temps.

Els dies defugen inesgotables.

Novembre, 2025

L'ART DE NO PENSAR EN RES

Si estalviem diners per a quan els hàgim de menester, potser també podríem estalviar paraules per a quan les necessitem?

L'art de no pensar en res - Mar Arza

EL VEL S'ESVAEIX

El vel s'esvaeix,

la llum m’acarona,

el cel és més blau.

23/10/2025

MARC AURELI

Marc Aureli: «Moltes vegades m’he quedat sorprès del fet que cadascú s’estima a ell mateix per damunt de tot i, en canvi, atribueix menys importància a la pròpia opinió que a la dels altres [...] Fins a tal punt tenim més respecte per allò que els nostres veïns pensen de nosaltres que no pas per nosaltres mateixos». Meditacions, llibre XII. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023.

LA PAU DELS MORTS

LA PAU DELS MORTS

Hi ha un desig de pau,

no s'abasta amb la mirada,

els restes de les ciutats

derruïdes per l'exèrcit

de l'estrella de David.

La terra es remou

sobre els fossars anònims,

plens de cossos d'infants

amb l'estómac vuit,

omplint els cementiris,

màrtirs d'un suplici

immerescut per l'ambició

del poble elegit de Déu.

La pau vol silenciar els crits

de les víctimes, les paraules

sagnen davant la injustícia,

una violenta irritació

m'omple d'aire els pulmons

per fer un crit de ràbia,

i no ofegar-me.

Octubre, 2025

PASSA L'ESTIU

L'amor és ser de terra endins,

enfonsar els peus en sorra humida,

i veure el mar per primera vegada.

Respirar l'aire salobrós,

llepar la sal que reposa sobre

la superfície del teu cos.

Cercant la bellesa dels blaus,

absort pel rumor de les onades,

el cor se m'omple de mar.

El sol s'amaga darrere el mar,

sense llum, tot per interès,

pensarós se'm passa l'estiu.

Octubre, 2025

L'ORDRE DEL TEMPS - CARLO ROVELLI

 

Avui he llegit en un llibre "L'Ordre del temps" Carlo Rovelli. "Que no existeix el passat, ni el present, ni el futur"... que hi ha molts temps diferents i que tot plegat és només una apreciació del nostre cervell per situar-nos.

El temps va a velocitats diferents segon on siguem i a la velocitat que ens moguem. Com més ràpidament ens moguem, més s'alenteix el temps. No hi ha diferència entre passat i futur, no hi ha espaitemps. Nosaltres els humans per l'augment de l'entropia percebem gràcies als records el fet de fluir del temps. Hi ha un temps per néixer i un per morir, això és el temps per nosaltres.

Els esdeveniments no estan ordenats en passats, presents i futurs, sinó tan sols "parcialment" ordenats. Hi ha el present que vivim ara, però és molt diferent del present que viu una altra persona en el mateix moment. La idea del present és individual, no col·lectiva.

És un llibre molt interessant, també molt difícil d'entendre i seguir... els coneixements de la física quàntica s'escapen de la idea que tenim del món.

--------------------------------------------------------------------

Els misteris del temps explicats per un eminent físic que, a més, és un gran divulgador. Un assaig apasionant.

Què és el temps? Existim en el temps o és el temps qui existeix en nosaltres? Per què recordem el passat i no el futur? Què vol dir que el temps «corre»? El passat és tancat i el futur és obert? El temps és lineal? Existeix de debò? Carlo Rovelli, físic i autor, respon aquí aquestes preguntes i moltes més.

El llibre es divideix en tres parts: la primera tracta allò que la física moderna sap avui sobre el temps i els canvis radicals que s’han produït al voltant d’alguns temes que es donaven per tancats; la segona se centra en la gravetat quàntica i en la idea d’un món sense temps, mentre que la tercera explora el naixement del temps i com l’experimentem. El resultat és un assaig apassionant, que ens proporciona claus–científiques i filosòfiques–per entendre el misteri del temps, un tema central de la física i també de la nostra relació amb la vida i l’univers.

Setembre, 2025

DIÀSPORA

 

DIÀSPORA

Torno al barri on baix néixer, tot ha canviat,

ja no existeix la casa on vaig viure trenta anys,

veig un antic veí que encara em recorda,

em comenta que en enderrocar la casa,

tots se'n van dispersar en noves direccions,

una diàspora de gent gran, feble,

sense lloc, sense arrels.

De nen vaig jugar a pilota,

vaig aprendre a anar amb bicicleta,

en parcel·les per edificar,

avui tot són blocs de ciment.

Part dels meus records se'n van anar amb ells,

i amb mi la resta de la memòria.

Setembre, 2025

EL COR DE LES ROSELLES

 

EL COR DE LES ROSELLES
L'altre dia passejant vaig veure un preciós camp de sang entre tons verds i grocs, em vaig acostar a la catifa de roselles per endur-me un grapat, però la seva bellesa es va perdre quan les vaig tenir a les mans, hi ha coses i persones que si les posseïm se'ns perden, només gaudim de la seva bellesa si les mantenim dista'ns.

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L'ENYORANÇA

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L’ENYORANÇA
No puc retrocedir en els temps, però sí que puc tornar als paisatges on m'és més fàcil retrobar els llocs on vaig ser feliç, on vaig estimar, són els records tangibles que persisteixen a la memòria, és l'únic que em recorda que he viscut. Arriba amb els anys la necessitat de què en lloc de veure nous indrets, vols tornar una vegada i una altra als vells paratges ja transitats, per conèixer-los més a fons, no per la descoberta de nous territoris, sinó pel plaer voluptuós de l'enyorança.

Agost, 2025

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXVII

 

M'has provocat un incendi tan salvatge dins l'ànima

que se n'enlairen sorolloses flames

la música com a canal per al desviament.

Por de l'estadi inicial.

Vosaltres, els qui us acosteu a mi

i que tard o d'hora ho entendreu,

a vosaltres us dic que perdríeu

molt de mi si me n'hagués d'anar

massa aviat.

Tu, flor de foc.

em substitueixes de nit la Ilum del sol

i molt a fons il·lumines

el silenciós cor humà.

Vull retenir el teu cap entre les mans,

ben fort amb les dues mans,

i de mi no s'haurà d'apartar més.

Perquè en el dolor

a força em creixeria fins a perdre'm.

En la tempesta m'aclareixo

i la vida m'encadena.

Poema: Paul Klee, 1899

Obra: Gauze, 1940