“A l'eixida, sota les glicines desflorides, s'obria encara alguna flor que no havia sabut florir a temps. Eren flors amb poc color, amagades entre fulles. De vegades un vent cansat les destapava una mica com si li fes vergonya d'ensenyar-les.” La mort i la primavera (1986) - Mercè Rodoreda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada