No m'adreço a ningú especialment, aquests mots no tenen cap destinatari en particular... o potser són tan sols per a tu.
No et conec ni he sentit la teva veu, però des que la meva mirada es va posar a la teva, fas que voli la meva imaginació, estàs en els meus més íntims pensaments. No pensis que estic foll per escriure't sense conèixer-te, tan sols pensa en el desconegut que et va somriure i li vas retornar el somriure, pensa que els meus petons podrien ser els més dolços que tastessis mai. No parlis, tan sols sent, les nostres presses van impedir que ens coneguéssim, atura't ara i llegeix les meves paraules, assaboreix-les, són càlides, saps que t'estimo. No existeix el temps entre nosaltres, existeixes i vius en la meva imaginació, sempre et desitjaré en somnis, però mai ens trobarem, ets només el record d'un instant. No sé on vius, potser estiguis molt a prop o una gran distància ens separi, però et vull i sé que em necessites, tanca els ulls i sent com els meus llavis besen suaument el teu coll, mentre mil pensaments volen des de la meva ment, no necessito parlar-te, saps que només vull estimar-te, i tu poses els límits a les meves carícies, assossega el teu desig en mi, acosta't saps que no et fallaré. Hem d’acomiadar-nos i tornar a la realitat, ves obrint els ulls lentament, pren-te tot el temps que necessitis i mira'm fixament, digues que m'estimes, tant com jo a tu.
Aquesta diada assenyalada, et regalo la rosa de les meves paraules, guarda-les dintre teu, així sabràs quan et sentis sola que hi ha algú allà fora que t'està esperant.
Text y fotos: Joan Cujan 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada