L'AMISTAT I LA DISTÀNCIA

Amic meu, tinc tanta necessitat de la teva amistat. Tinc set d'un company que respecti en mi, per sobre dels litigis de la raó, el pelegrí d'aquell foc. De vegades tinc necessitat d'assaborir per endavant l'escalfor promesa, i descansar, més enllà de mi mateix, en aquesta cita que serà la nostra.

Trobo la pau, més enllà de les meves paraules maldestres, més enllà dels raonaments que em poden enganyar, tu consideres en mi, simplement l'home, tu honres en mi l'ambaixador de creences, de costums, d'amors particulars. Si difereixo de tu, lluny de ofendre't t'engrandeixo. Me interrogues com s'interroga al viatger, jo, que com tots, experimento la necessitat de ser reconegut, em sento pur en tu i vaig cap a tu. Tinc necessitat d'anar allà on sóc pur. Mai han estat les meves fórmules ni les meves aventures les que et van informar sobre el que sóc, sinó que l'acceptació de qui sóc t'ha fet necessàriament indulgent envers aquestes aventures i aquestes fórmules.

T'estic agraït perquè em reps tal com sóc. Què he de fer amb un amic que em jutja? Si encara lluito, lluitaré una mica per tu. Tinc necessitat de tu. Tinc necessitat d'ajudar-te a viure.

Carta per el meu amic (Antoine de Saint Exupéry)

Una de les grans satisfaccions que tenim com a éssers humans, és la de poder comptar amb bons amics. Generalment compartim aficions, gustos i interessos en comú, però també podem tenir amics amb interessos oposats als nostres, que en conrear la seva amistat ens enriqueixen i aporten la seva visió diferent de la vida. Tota amistat es basa en la lleialtat, en el compromís de no trair mai una confidència personal, ser lleial també és ser sincer, el nostre consell encara que no sigui l'esperat, és una mostra clara de compromís. També en nom de la llibertat, hauríem d'allunyar-nos d'aquells amics que ens reclamen en exclusivitat.

La manera més senzilla que disposem per conservar una amistat, és mantenint un contacte freqüent amb els nostres amics, sense que importi la distància, ja que uns pocs minuts són suficients per trucar o enviar un correu electrònic.

Mantenir la nostra amistat a distància no és fàcil, només ens uneixen les paraules, però tot i el temps transcorregut sense conèixer-nos, l'amistat s'enforteix sense donar-nos compte segueix i segueix creixent la nostra confiança, sé que tu hi ets, puc sentir-te, imaginar-te i compartir els meus problemes amb tu, saps que podràs comptar amb mi quan em necessitis, sé que la manca de tracte personal o fa més difícil, però això no ha impedit que haguem pogut compartir alegries, preocupacions, aficions, gustos i interessos en comú, fins a consolidar la nostra amistat malgrat la distància. Alguns creuen que aquest tipus d'amistat, només és pròpia de les persones solitàries, sense amics, però no és així, es pot tenir una vida molt activa, treball, família i amics que ens estimen i un dia, entre molts coneguts de les xarxes socials, descobreixes a una persona amb unes qualitats que fan que et fixis en ella, i que pensis que és possible, que val la pena intentar-ho. Quan per amb dues parts hi ha la ferma voluntat de fer-la possible, la distància serveix per acostar-se més, doncs consolida una relació en què tots dos som conscients de l'esforç que això implica.

Sempre mantenim viu el desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir… quan t'escric, no et dic adéu, sinó fins ben aviat

Fotos: Alfonso Breznes, Rebecca Caza i Scott Lewis   -   Text: Joan Cujan  2013