No sé com ho aconsegueixes, com tens aquesta inexhaurible paciència que em deixa sense arguments, i malgrat la distància pots consolar-me i alleugerir la meva tristor, com aconsegueixes que cedeixi en el meu enuig fins que només penso a tenir-te al meu costat. Avui he decidit no portar res sota la brusa, a través de la roba s'endevinarà la meva nuesa, el fred accentuarà les formes i encara que no estiguis amb mi notaré com puja la meva excitació en imaginar que m'abraces, i sentiré la fermesa dels mugrons buscant el calor del teu cos. En sentir el frec de la tela sobre els meus pits pensaré en tu, serà com si les teves mans intentessin colar-se sota la brusa, i busquessin mil i un pretextos per acariciar, tocar, ja sento el plaer que provoquen en el meu cos les teves dolces carícies... saps, avui vull sentir les teves mans sota la brusa, però hauré d'esperar fins el dia que per fi estiguis al meu costat.
Foto: Strawberries - Text: Joan Cujan 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada