dissabte, 13 d’octubre del 2012

PERSEGUIR QUIMERES



Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot el imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.

Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.

Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de recolzar amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reividicar la nostra sobirania.

Que les quimeres es facin realitat     -      Joan Cujan 2012










M'HE MIRAT AL MIRALL




M'he mirat al mirall
i no m'ha dit
que hi ha darrera d'ell
jo volia saber qui hi ha
davant seu

no m'he reconegut
quin secret s'ha amagat
darrera i davant seu

cap mirall et diu qui ets
només el teu cor
podrà esbrinar
qui hi ha realment


Laia Salamó   2012

dijous, 11 d’octubre del 2012

CINQUANTA OMBRES D'EN GREY





Està igual, la mateixa olor de cuir, d'abrillantador amb aroma de citrics, i de fusta fosca, tot molt sensual. La sang em bull i em crema per tot el cos: adrenalina barrejada amb luxúria i anhel. Ës un còctel potent, embriagador: La postura d'en Chritian ha canviat absolutament: està subtilment alterada, és més dura i cruel. Em mira de dalt a baix i se li encenen aquells ulls luxuriosos, hipnòtics.
--Quan ets aquí, ets completament meva --em diu pronunciant cada paraula de forma lenta i mesurada-- Per fer el que em plagui. Ho entens?
Aquella mirada és tan intensa. Assenteixo, amb la boca seca, i el cor està a punt de sortir-me pel pit.....


Cinquanta ombres d'en Grey (fracment- pàgina 339) - E.L. James                
Foto: Aleksey & Marina.

dissabte, 29 de setembre del 2012

LA UTOPIA ÉS COM L'HORITZÓ



La utopia és com l'horitzó, que ho veus davant teu, a la llunyania. 
Per intentar acostar-te necessites caminar, però saps que sempre es mantindrà llunyà, mai ho aconseguiràs. 
Però si persisteixes en assolir-lo, tot i saber que és impossible, això t'obligarà a caminar de nou. 
Per tant podem concloure que la utopia serveix per caminar, per avançar.

Text:Eduardo Galeano         Foto: Joan Cujan 2012

LA NATURA ET PARLA




Rastres de llum il·luminen la meva mirada en comprovar com es troba la fecunditat enmig de l'aparent fredor i aridesa de la pedra, com la vida en expandir-se va envaint l'espai arid que li pertany per dret.

Moltes vegades quan contemplo formes rocoses sento que els seus colors, els seus relleus em parlen de la seva història, són l'escriptura indeleble del temps pasat que queda gravada en la naturalesa mateixa, que roman a través del temps.


Foto i Text Joan Cujan 2012


ENTRE NÜVOLS DE COTÖ


Entre núvols de cotó, vaig divisar dibuixos en el cel, 
missatges escrits pels avions, amb blanc de polsim d'estels. 
En la blavor de la tarda, vaig captar el seu rastre blanc, 
la seva salutació va creuar el cel veloçment,
fins que vaig perdre les seves paraules.
En el teu viatge de retorn a l'infinit, 
et vas quedar en la meva mirada,
el temps passa implacable; 
quedarà el record d'aquell instant.

Joan Cujan 2012



dimarts, 14 d’agost del 2012

PENELOPE



Plovia a bots i barrals, amarada fins els ossos esperava a l'andana d'aquella estació solitària. Enmig de la boira va entreveure el tren que s'apropava; aviat l'abraçaria....
El tren no s'aturà.

Il·lustració: Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ÍCAR




Atordit sento la veu, no has de fer res que no vulguis fer.
Totes les llums del món parpellegen sota meu.
Es negra nit, ni tan sols la lluna il·lumina aquest viatge.
Per fi la llum, dic en veu baixa.

Text: Joan Cujan  2012

DELIBERACIÓ


"A cel ras el jurat es reuní per a deliberar i el president alçà la veu: Amics, ara hem de decidir quin és el millor relat?
-Secretari, míri qui te més "M'AGRADA" i llestos."

Il·lustració: Joan Casaramona i Gual - premi Junceda 2012 - il·lustrador novell.

Text: Carmen Gual

EQUILIBRI


Aquell dia el cor li va bategar tan fort que va veure-ho saltar davant del mirall.
Van trigar una setmana a descobrir-la.
En el seu DNI amb roig de pintallavis havia escrit:
...  M'hauria agradat ser equilibrada!

Il·lustracio: Nicoletta Ceccoli   -  Text: Carmen Gual

LA FILLA MORTA



Quan em vaig tornar a mirar al mirall, no em vaig veure reflectida. Veia la meva cara, pero no hi vaig trobar-me la mirada..... Tenia l'ànima morta: ella també havia volat

Il·lustració Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ANIMA GEMELLA



Fins que no cridava no paràvem.
Si treus les mans del roser direm que ens busques!
Quatre a set anys, havia dit l'advocat de la família!
Fou un estiu deliciós, oi germaneta!?
- Al jardiner li van caure deu anys! -

- Il·lustració: Nicoletta Ceccoli -   Text: Carmen Gual 

LA RAÓ


Careixia d'empatia; però els egoïstes eren els altres.

No se n'havia adonat que el temps havia corcat les paraules.
En parlar és va condemnar a la soledat....
-Tampoc se'n va adonar-


Il·lustració: Paula Sanz Caballero - Text: Carmen Gual

JOC DE MIRALLS


Com cada dia a l'altra banda del mirall, l'home de cabells de plata em mirava amb una relativa indiferència,  li somric i em presento, el meu nom és Robert...
Era la primera vegada en tot el dia que parlava amb algú conegut.

Text: Joan Cujan  2012

dissabte, 21 de juliol del 2012

NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS




Cada dia que passa ens adonem com som de petits i insignificants; no són bons temps per als somiadors.

La sang és portada dels informatius, sopem amb els morts de Síria, els feminicidis de Ciudad Juárez a Mèxic, veiem diàriament atrocitats que ens esgarrifen però que passen davant dels nostres ulls com si veiessim una pelicula; el foc s'apodera dels nostres boscos, mentres l'economia ens assetja i omple d'angoixa el nostre escàs futur ... com podem continuar vivint en un món on ja no hi ha espai per els somnis?

Hi ha dies que et sents sol, impotent en un món que no comprens i necessites descansar de tanta violència i misèria, voldries tancar els ulls, entrar en una amnèsia i que en obrir-los el món hagués canviat.

Entra en el món màgic de la migdiada, somiar és obrir una finestra que està més enllà de la lògica, una experiència que uneix cos i ment, aprofita aquesta opurtunidad que t'ofereix el teu subconscient, i que armonitza el teu cos amb l'univers. Dóna't un respir.

Joan Cujan  2012    -      Foto: Bernardo Torrens



NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS: SEGUEIX DORMINT - ALBERT EINSTEIN