Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 14 d’agost del 2012
ÍCAR
Atordit sento la veu, no has de fer res que no vulguis fer.
Totes les llums del món parpellegen sota meu.
Es negra nit, ni tan sols la lluna il·lumina aquest viatge.
Per fi la llum, dic en veu baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada