Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 14 d’agost del 2012
JOC DE MIRALLS
Com cada dia a l'altra banda del mirall, l'home de cabells de plata em mirava amb una relativa indiferència, li somric i em presento, el meu nom és Robert...
Era la primera vegada en tot el dia que parlava amb algú conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada