JOC DE MIRALLS

Com cada dia a l'altra banda del mirall, l'home de cabells de plata em mirava amb una relativa indiferència,  li somric i em presento, el meu nom és Robert...
Era la primera vegada en tot el dia que parlava amb algú conegut.

Text: Joan Cujan  2012

NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS

Cada dia que passa ens adonem com som de petits i insignificants; no són bons temps per als somiadors.

La sang és portada dels informatius, sopem amb els morts de Síria, els feminicidis de Ciudad Juárez a Mèxic, veiem diàriament atrocitats que ens esgarrifen però que passen davant dels nostres ulls com si veiessim una pelicula; el foc s'apodera dels nostres boscos, mentres l'economia ens assetja i omple d'angoixa el nostre escàs futur ... com podem continuar vivint en un món on ja no hi ha espai per els somnis?

Hi ha dies que et sents sol, impotent en un món que no comprens i necessites descansar de tanta violència i misèria, voldries tancar els ulls, entrar en una amnèsia i que en obrir-los el món hagués canviat.

Entra en el món màgic de la migdiada, somiar és obrir una finestra que està més enllà de la lògica, una experiència que uneix cos i ment, aprofita aquesta opurtunidad que t'ofereix el teu subconscient, i que armonitza el teu cos amb l'univers. Dóna't un respir.

Joan Cujan  2012    -      Foto: Bernardo Torrens

NO RENUNCÏIS ALS TEUS SOMNIS: SEGUEIX DORMINT - ALBERT EINSTEIN

SILENCI INTERIOR

                                 "Sóc el silenci que hi ha entre dues notes ..." Rainer Maria Rilke.

Tots necessitem per a la nostra creativitat disposar d'un jardí secret on reinventar-nos, aquest espai lluminós i profund que penetra en l'ànima, despertant antics records que reposen en l'oblit .... com l'experiència inoblidable de l'olor de molsa i terra mullada que ens deixa la pluja després d'un període calorós i sec, quan respiro el seu aire mè omplo de silencis que em parlen de pau i harmonia interior, tot el que veig al meu voltant, fins i tot el que imagino està impregnat de llum i color.

Observa el teu voltant, només observa, viu-lo, no facis judicis de valor.

Joan Cujan 2012

ADDICTE A LA LECTURA

La lectura ens enriqueix, els beneficis de la seva pràctica diària són de sobres coneguts i és fàcil disposar de 30 minuts al dia per tal de poder satisfer el nostre amor a la lectura, us deixo uns senzills consells:

Sigues un bon exemple de lector: Cal assegurar-se que ens vegin llegir sovint, ens regalaran bons llibres sense haver de demanar-los.

Fes de la lectura una cosa divertida: Si no és divertit, no tens ganes de repetir.

No creïs una rutina: Llegir a la mateixa hora o en el mateix lloc no és una bona idea ja que a ningú li agraden les rutines.

Llegeix en qualsevol moment i en qualsevol lloc: L'inesperat alimenta la imaginació.

Ves a la biblioteca de forma regular: És bo conèixer llibres nous.


Un últim consell: Seguiu la meva experiència de llegir amb companyia i de comentar el llegit després, és molt estimulant.

Fotos de la xarxa - Text: Joan Cujan 2012

ADICTO A LA LECTURA

La lectura nos enriquece, los beneficios de su práctica diaria son de sobra conocidos y es fácil disponer de 30 minutos al día para poder satisfacer nuestro amor a la lectura, os dejo unos sencillos consejos:

Sé un buen ejemplo de lector: Hay que asegurarse de que nos vean leer a menudo, nos regalarán buenos libros sin tener que pedirlos.

Haz de la lectura algo divertido: Si no es divertido, no tienes ganas de repetir.

No crees una rutina: Leer a la misma hora o en el mismo lugar no es una buena idea ya que a nadie le gustan las rutinas.

Lee en cualquier momento y en cualquier lugar: Lo inesperado alimenta la imaginación.

Ve a la biblioteca de forma regular: Es bueno conocer libros nuevos.


Un último consejo: Seguid mi experiencia de leer en compañía y de comentar lo leído después, es muy estimulante.

DOLÇ DESPERTAR

Un petit raig de sol que es filtra entre els taulons de la persiana il·lumina els meus ulls, em desperto sobresaltat, el primer que veig ets tu sumida en un plàcid somni, m'apropo per darrere lentament i poso els meus braços a la teva cintura, et dono un petó suaument al clatell, després rosego el lòbul de la teva orella abans que els meus llavis tornin a besar el teu preciós coll, et puc despertar .... però un impuls irrefrenable em fa lliscar una mà per acariciar els teus pits, això t'excita, vols que segueixi ... respiro profundament, el so dels cotxes al circular irrompen a l'habitació i el seu so acompanya el compàs de la meva respiració accelerada, mentres gaudeixo d'aquests instants de felicitat, dels teus llavis s'escapa un lleu somriure.

Joan Cujan 2012

Un pequeño rayo de sol que se filtra entre los tablones de la persiana ilumina mis ojos, me despierto sobresaltado, lo primero que veo eres tú sumida en un plácido sueño, me acerco por detrás lentamente y pongo mis brazos en tu cintura, te doy un beso suavemente en la nuca, después mordisqueo el lóbulo de tu oreja antes de que mis labios vuelvan a besar tu precioso cuello, te puedo despertar .... pero un impulso irrefrenable me desliza una mano para acariciar tus pechos, esto te excita, quieres que siga ... respiro profundamente, el sonido de los coches al circular irrumpen en la habitación y su sonido acompaña el compás de mi respiración acelerada, mientras disfruto de estos instantes de felicidad, de tus labios se escapa una leve sonrisa.

.

ÉS EN AQUEST MOMENT PERFECTE EN EL TEMPS

És en aquest moment perfecte en el temps, quan tot sembla haver-se detingut i penetro en els teus llavis amb suau pressió, mentre entra pam a pam sabent que ho desitges tant com jo.
És en aquest moment perfecte en el temps, quan s'acceleren els nostres ritmes cardíacs i les respiracions es tornen profundes i l'aire s'omple de gemecs i sospirs de plaer.
És en aquest moment perfecte en el temps, mentre el plaer obtingut centímetre a centímetre es consumeix en la meva ment, amb els nostres cossos entrellaçats entre dolces sensacions de calor, el més important en el nostre món som només nosaltres dos.

Joan Cujan   2012

Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando todo parece haberse detenido y penetro en tus labios con suave presión, mientras entra palmo a palmo sabiendo que lo deseas tanto como yo.

Es en este momento perfecto en el tiempo, cuando se aceleran nuestros ritmos cardíacos y las respiraciones se vuelven profundas y el aire se llena de gemidos y suspiros de placer. 

Es en este momento perfecto en el tiempo, mientras el placer obtenido centímetro a centímetro se consume en mi mente, con nuestros cuerpos entrelazados entre dulces sensaciones de calor, lo más importante en nuestro mundo somos sólo nosotros dos.

AMB LES PERSIANES BAIXADES

Amb les persianes baixades per impedir el pas del sol i al meu silló preferit, absort observant les notícies sempre negatives que vomiten a totes hores els telenotícies sobre la realitat que ens envolta, inevitablement sempre patin per les desgràcies diàries que es sucedian sense descans i que et fan sentir petit, insignificant .... de sobte em vaig sentir angoixat per la manca de temps, m'havia de envoltar de les petites coses que m'ajuden a ser feliç, gaudir del meu poc temps lliure, de la lectura dels llibres que se m'acumulaven sense llegir, de la música, de tornar a pintar ... encara que francament el que volia era tornar a trobar la felicitat de dedicar-me als petits plaers creatius que sempre havien omplert la meva vida. Tal era el meu sentiment de dissort que mentre escoltava una de les meves cançons preferides, vaig pensar que valia la pena estar trist només per escoltar-la i sense adonar-me vaig buscar un llapis i vaig començar a dibuixar a trobar-me amb velles i agradables sensacions una mica oblidades per les urgències de la vida diària, potser hauria de començar per fer una ullada al meu passat més recent ....

Fotos y Text Joan Cujan 2012

Con las persianas bajadas para impedir el paso del sol y en mi sillón preferido, absorto observando las noticias siempre negativas que vomitan a todas horas los telediarios sobre la realidad que nos rodea, inevitablemente siempre sufría por las desgracias diarias que se sucedian sin descanso y que te hacen sentir pequeño, insignificante .... de repente me sentí angustiado por la falta de tiempo, me tenía que rodear de las pequeñas cosas que me ayudan a ser feliz, disfrutar de mi poco tiempo libre, la lectura de los libros que se me acumulan sin leer, de la música, de volver a pintar ... aunque francamente lo que quería era volver a encontrar la felicidad de dedicarme a los pequeños placeres creativos que siempre habían llenado mi vida. Tal era mi sentimiento de desdicha que mientras escuchaba una de mis canciones favoritas, pensé que valía la pena estar triste sólo para escucharla y sin darme cuenta busqué un lápiz y empecé a dibujar a encontrarme con viejas y agradables sensaciones un poco olvidadas por las urgencias de la vida diaria, quizás debería empezar por echar un vistazo a mi pasado más reciente ....

FONTS D'INSPIRACIÓ

Publicado por GALERÍA ALEPH 

Cuando parece que en la senectud las ideas brillan por su ausencia, llega David Hockney (Bradford, 1937) y cambia el pincel por el ratón de ordenador. Y es que uno de los grandes nombre vinculados al movimiento pop art, se ha propuesto no aportar algo nuevo, sino sustituir al tradicional instrumento pictórico. De hecho, Hockney piensa que además de reproducir el formato y aspecto de las pinturas, es capaz de imprimir nuevos detalles a los cuadros. 

El debate está servido, pues si bien desde hace tiempo los medios digitales se han integrado con maestría en las salas de exposiciones, ahora, el inglés quiere olvidarse de las ceras, de las acuarelas, de los pinceles, de los aglutinantes... y mostrar un "óleo sobre lienzo" sin el óleo.

De momento, la galería londinense Annely Juda Fine Art expone por primera vez en Europa este experimento, pero el debate está servido.

                                                                  David Hockney         

La informàtica a apropat l'art i la literatura a les persones, però igual que en passar una pàgina amb els nostres dits la lectura adquireix un toc més personal, íntim que amb la freda pantalla, una escultura només es viu en transformar la matèria amb les nostres pròpies mans, crear és tocar, sentir, experimentar i amb els actuals programes informàtics, només és una experiència lúdica, un meravellós joc que sense esforç ens presenta espectaculars transformacions de les imatges en les que la creativitat es queda sols,  en què opció informàtica seleccionem.

Espero que s'entengui que aquesta reflexió que estic dient en veu alta sobre la utilització dels mitjans digitals, no és contrària a que m'encanta veure com un artista transforma una imatge original, gaudeixo molt en observar la manera com elimina detalls i simplifica la imatge fins arribar a un alt grau de simplificació.

Retrat i obres de David Hockney

SOLITUD

El temps detingut escolta en silenci el ressò de la absència, 

són només rumors de les teves carícies perdudes en el tedi, 

on s'apaguen les brases del nostre fracassat amor, 

i s'assequen les llàgrimes d'aquesta passatgera solitud, 

sospirs ofegats per batecs del meu cor,

on els records es perden en el camí de l'oblit.

Joan Cujan 2012

IMAGINO

"Imagino terrenys carnals pels que naufraga la meva llengua cada vegada que em raptes i em fas un petó.... i es vincla la meva sang damunt les teves parpelles i es despulla el teu cor a les clares de l'alba i sento com s'et desfà la voluntat i mormoles i gires i em regales les teves carícies....llum dels segles que ha necessitat l'univers per produir les sensacions....per les que sigilosament fluïm....- imagino. - "

                                                                 by: Norma Jané Knorr

"Imagino terrenos carnales en los que naufraga mi lengua cada vez que me raptas y me das un beso .... y se dobla mi sangre sobre tus párpados y se desnuda tu corazón a las claras del alba y siento como se te deshace la voluntad y murmuró y giras y me regalas tus caricias .... luz de los siglos que ha necesitado el universo para producir las sensaciones .... por las que sigilosamente fluimos .... - imagino. - "

COMMOURES DAVAN LA BELLESA

"Commoures davant la bellesa sublim de la naturalesa o de l'art o d'alguna virtut moral com la humilitat o la caritat és permetre que penetri en nosaltres la llum interior d'aquests valors i obrir-se al seu missatge de dalt. És una rendició que implica reverència, humilitat i tendresa ". 

Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar amb netedat és omplir el món d'honradesa, dibuixar els somnis és omplir d'esperança."

Paul Klee - Pintor de Somnis

La bellesa sempre em sorprèn i no crec que sigui particularment melacólic, de vegades puc gaudir d'aquest intens estat de l'esperit i deixo que la meva sensibilitat es commogui. La vida és més satisfactòria si un és vulnerable, lluny de ser una debilitat és una capacitat de sortir més fort, amb experiències més profundes. Són esperits febles, els que no s'atreveixen a ser vulnerables perquè tenen por de deixar-se portar per les emocions. Jo celebro ser sensible a la bellesa i poder viure a través d'ella molt més intensament i no és un acte de nihilisme o lliurament impotent, sinó una connexió amb una energia espiritual que s'obre i em connecta amb les forces de l'univers. És el suport emocional que t'ajudarà a compartir la vida amb els altres, amics, familiars o la teva parella, és la subtil contingència del meu insignificant existir davant de la grandesa de l'univers.

Es tracta de mirar, de sentir, de deixar-se atrapar per tot allò que ens emociona, contactar amb l'esperit que nia al cor, obrir l'ànima a la sorpresa, commoures davant la bellesa, respirar.

Pintura:  "Estirat al bosc contemplant l'horitzó"    Joan Cujan 1983  -   Text: Joan Cujan  2012

"Conmoverse ante la belleza sublime de la naturaleza o del arte o de alguna virtud moral como la humildad o la caridad es permitir que penetre en nosotros la luz interior de estos valores y abrirse a su mensaje de arriba. Es una rendición que implica reverencia, humildad y ternura ".
Dietrich von Hildebrand.

"Si mirar con limpieza es llenar el mundo de honradez, dibujar los sueños es llenar de esperanza."
Paul Klee - Pintor de Sueños


La belleza siempre me sorprende y no creo que sea particularmente melacólico, a veces puedo disfrutar de este intenso estado del espíritu y dejo que mi sensibilidad se conmueva. La vida es más satisfactoria si uno es vulnerable, lejos de ser una debilidad es una capacidad de salir más fuerte, con experiencias más profundas. Son espíritus débiles, los que no se atreven a ser vulnerables porque tienen miedo de dejarse llevar por las emociones. Yo celebro ser sensible a la belleza y poder vivir a través de ella mucho más intensamente y no es un acto de nihilismo o entrega impotente, sino una conexión con una energía espiritual que se abre y me conecta con las fuerzas del universo . Es el apoyo emocional que me ayudará a compartir la vida con, amigos, familiares o tu pareja, es la sutil contingencia de mi insignificante existir ante la grandeza del universo.

Se trata de mirar, de sentir, de dejarse atrapar por todo lo que nos emociona, contactar con el espíritu que anida en el corazón, abrir el alma a la sorpresa, conmoverse ante la belleza, respirar.

Pintura: "Tumbado en el bosque contemplando el horizonte" Juan Cujan 1983 - Texto: Joan Cujan 2012

SE'M VA OBLIDAR OBLIDAR-TE

M’envolta la foscor, em desperto tot suat d'un malson,

amb el cor agitat, moll i amb un fred de socarrel, 

per què trigarà tant a arribar la claror del nou dia, 

fins arribar al matí no em vaig adonar de la teva absència.

Aviat tot serà antics records enterbolits per el pas del temps, 

no quedarà res, ni els bons moments dels dies feliços, 

tan sols el silenci de la cambra buida i la pols a l'aire,

tot al meu entorn despareix, sols em queda la teva absència.

Cercaré un altre indret, on amagar-me de la solitud que sento,

i si no tornes, mai trobaràs un lloc on amagar-te de la meva solitud.

Joan Cujan 2012

HAIKU XXV

Quan amb parsimònia et desvisteixes,
i els meus ulls s'omplen de la teva nuesa,
es vesteixen de bellesa els meus pensaments.

Joan Cujan 2012 - Foto: Mario Ceresoli



Cuando con parsimonia te desvistes,
y mis ojos se llenan de tu desnudez,
se visten de belleza mis pensamientos

M'HAS FET INFIDEL

Entre mirades lascives i llavis ardents, 

somriuré en pensar que t'he fet meva,  

em somriuràs, entre llençols xopats, 

M'has fet infidel sense adonar-me'n....

Joan Cujan 2012   -   Foto: Joanna Joy

L'ESPOSA DESCONFIADA - Les aparences enganyen

El dia que un matrimoni està convidat a una festa de màscares i disfresses, a la dona li fa moltíssim mal el cap i li comenta al marit que es prendrà una aspirina i s'anirà al llit a descansar, però li demana que no es quedi en casa per ella i que es vagi a la festa tot sol, el marit protesta, però davant la seva insistència es posa la disfressa i s'en vá. La dona, després de dormir una hora, es desperta bé, sense dolor i com encara és aviat decideix anar a la festa, com el marit no sabrà quina es la seva disfressa, pensa que serà divertit observar que fa quan està sol. Arriba a la festa i de seguida veu el marit ballant a la pista amb cada noia amb la qual es creuava, tocant una mica per aquí i tirant petonets per allà. L'esposa se ​​li acosta i comença a seduir-lo, ell deixa la dona amb qui estava i es dedica a la nouvinguda, aquesta es deixa estimar ja que és el seu marit, fins que ell li xiuxiueja una proposició en l'oïda i ella accepta . Surten de la festa i en un racó amagat del jardí, tenen sexe. A mitjanit, sense desemmascarar-se, l'esposa s'escapoleix i se'n va a casa, es treu la disfressa i es fica al llit, preguntant-se quina classe d'explicació li donaria el marit de la seva estada a la festa. Quan ell va entrar, ella estava asseguda al llit, llegint.
- Com t'ho has passat?, Li pregunta.
- Com sempre, diu ell, ja saps que no m'ho passo bé quan no estic amb tu.
- Has ballat molt?
- Ni una sola peça, quan vaig arribar, em vaig trobar amb Pedro, Guillem i altres nois, així que ens vam anar a la planta alta i vam jugar al pòquer tota la nit. El que no t'imagines és la sort que ha tingut el tipus al que li vaig prestar la meva disfressa!

Tex modificat de la red - Foto: Francisco Ribeiro

El día que un matrimonio está invitado a una fiesta de máscaras y disfraces, a la mujer le duele muchísimo la cabeza y le comenta al marido que se tomará una aspirina y se irá a la cama a descansar, pero le pide que no se quede en casa por ella y que se vaya a la fiesta solo, él marido protesta, pero ante su insistencia se pone el disfraz y se vá. La mujer, después de dormir una hora, se despierta bien, sin dolor y como aún es pronto decide ir a la fiesta, como el marido no sabrá cuál es su disfraz, piensa que será divertido observar que hace cuando está solo. Ella llega a la fiesta y enseguida ve el marido bailando en la pista con cada chica con la que se cruzaba, tocando un poco por aquí y tirando besitos por allá. La esposa se ​​le acerca y empieza a seducirlo, él deja la mujer con quien estaba y se dedica a la recién llegada, ésta se deja querer ya que es su marido, hasta que él le susurra una proposición en el oído y ella acepta. Salen de la fiesta y en un rincón escondido del jardín, tienen sexo. A medianoche, sin desenmascararse, la esposa se ​​fuga, y se va a casa, se quita el disfraz y se mete en la cama, preguntándose qué clase de explicación le daría el marido de su estancia en la fiesta. Cuando él entró, ella estaba sentada en la cama, leyendo.
- ¿Cómo te lo has pasado?, Le pregunta.
- Como siempre, dice él, ya sabes que no me lo paso bien cuando no estoy contigo.
- ¿Has bailado mucho?
- Ni una sola pieza, cuando llegué, me encontré con Pedro, Guillermo y otros chicos, así que nos fuimos a la planta alta y jugamos al póquer toda la noche. Lo que no te imaginas es la suerte que ha tenido el tipo al que le presté mi disfraz!