El temps detingut escolta en silenci el ressò de la absència,
són només rumors de les teves carícies perdudes en el tedi,
on s'apaguen les brases del nostre fracassat amor,
i s'assequen les llàgrimes d'aquesta passatgera solitud,
sospirs ofegats per batecs del meu cor,
on els records es perden en el camí de l'oblit.
Joan Cujan 2012
2 comentaris:
Por el camino del olvido nos vamos encontrando en medio de un descuido...
Entre sutiles descuidos se encuentran gestos amables que nos ayudan a llenar momentos de soledad.
Publica un comentari a l'entrada