M'has provocat un incendi tan salvatge dins l'ànima
que se n'enlairen sorolloses flames
la música com a canal per al desviament.
Por de l'estadi inicial.
Vosaltres, els qui us acosteu a mi
i que tard o d'hora ho entendreu,
a vosaltres us dic que perdríeu
molt de mi si me n'hagués d'anar
massa aviat.
Tu, flor de foc.
em substitueixes de nit la Ilum del sol
i molt a fons il·lumines
el silenciós cor humà.
Vull retenir el teu cap entre les mans,
ben fort amb les dues mans,
i de mi no s'haurà d'apartar més.
Perquè en el dolor
a força em creixeria fins a perdre'm.
En la tempesta m'aclareixo
i la vida m'encadena.
Poema: Paul Klee, 1899
Obra: Gauze, 1940
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada