UNA INTRODUCCIÓ A PAUL KLEE (Berta Galofré Claret)
Són diversos els motius que tracten els poemes d'aquesta selecció, però el que despunta per sobre de la resta és Déu, el seu poder i la seva creació. En definitiva, un retorn al problema que va capficar Klee tota la seva existència, és a dir, els enigmes que amaga la vida.
Els poemes són un intent incansable d'acostar-se a la divinitat per part de l'artista. Una cerca, que, tanmateix, és inútil, perquè Déu ja és des d'un inici dins l'artista; "Tot allò que és diví s'amuntega dins meu." No obstant això, tot i restar ben endins, la investigació de Déu li és necessària, i a cada nou poema ofereix un nou camí per apropar-s'hi. Un d'ells és la contemplació de la natura, com si es tractés d'una alternativa que facilita retrobar-s'hi: "Damunt les estrelles/buscaré el meu Déu."
També la Passió eròtica es converteix en una via d'accés a la divinitat! "Per a mi ets com la meva pròpia sang, de tant que t'estimo", "Sento aquesta vegada, el déu fort en mi,". L'amor, com la natura que captiva el poeta, és descrita com una força incontrolable intempestiva, que alhora és una intuïció de la potència turbulenta de la divinitat. "Tot és u", conclou el poeta, i precisament per aquesta raó tot acaba sent una revelació del misteri diví.
Natura, Creació i Gènesi. Tal com havia apuntat Klee en altres escrits: "L'artista crea així obres, o participa de la creació d'obres, que són imatge de l'obra de Déu.''
Obra: Paul Klee (Senecio, 1922)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada