Al paradís del poema, tot tremolant.Obre't, portal de la profunditat,
allibera'm i deixa allà al fons
l'exposició a allò que m'empudega.
I unes mans clares venen i m'agafen,
i alegres, diuen paraules amigues: veniu,
imatges d'animals bells i salvatges,
emergiu de les gàbies,
i que uns dits amb amor
llisquin per la pell ardent.
I tot torna a ser, un com era abans,
dia i nit,
al jardí de Déu,
amb l'esplendor del sol i les estrelles.
Poema: Paul Klee, 1909
Obra: "Escena-de-bruixes", 1921
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada