Damunt les estrellesbuscaré el meu Déu.
Quan lluitava per un amor terrenal
no buscava cap Déu.
Ara que tinc aquest amor
haig de trobar el Déu
que va atorgar-me els seus favors
quan me n'havia apartat.
Com el puc reconèixer?
Potser el farà somriure aquest foll;
d'aquí ve la frescor
dels vents lleugers a la nit estival.
Muda benaurança com a agraïment
i un esguard cap a aquells cimals.
Poema: Paul Klee, 1901
Obra: Woman-in-peasant-dress (dona-amb-vestit-de-camperola,1940)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada