DIÀSPORA

 

DIÀSPORA

Torno al barri on baix néixer, tot ha canviat,

ja no existeix la casa on vaig viure trenta anys,

veig un antic veí que encara em recorda,

em comenta que en enderrocar la casa,

tots se'n van dispersar en noves direccions,

una diàspora de gent gran, feble,

sense lloc, sense arrels.

De nen vaig jugar a pilota,

vaig aprendre a anar amb bicicleta,

en parcel·les per edificar,

avui tot són blocs de ciment.

Part dels meus records se'n van anar amb ells,

i amb mi la resta de la memòria.

Setembre, 2025

EL COR DE LES ROSELLES

 

EL COR DE LES ROSELLES
L'altre dia passejant vaig veure un preciós camp de sang entre tons verds i grocs, em vaig acostar a la catifa de roselles per endur-me un grapat, però la seva bellesa es va perdre quan les vaig tenir a les mans, hi ha coses i persones que si les posseïm se'ns perden, només gaudim de la seva bellesa si les mantenim dista'ns.

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L'ENYORANÇA

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L’ENYORANÇA
No puc retrocedir en els temps, però sí que puc tornar als paisatges on m'és més fàcil retrobar els llocs on vaig ser feliç, on vaig estimar, són els records tangibles que persisteixen a la memòria, és l'únic que em recorda que he viscut. Arriba amb els anys la necessitat de què en lloc de veure nous indrets, vols tornar una vegada i una altra als vells paratges ja transitats, per conèixer-los més a fons, no per la descoberta de nous territoris, sinó pel plaer voluptuós de l'enyorança.

Agost, 2025

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXVII

 

M'has provocat un incendi tan salvatge dins l'ànima

que se n'enlairen sorolloses flames

la música com a canal per al desviament.

Por de l'estadi inicial.

Vosaltres, els qui us acosteu a mi

i que tard o d'hora ho entendreu,

a vosaltres us dic que perdríeu

molt de mi si me n'hagués d'anar

massa aviat.

Tu, flor de foc.

em substitueixes de nit la Ilum del sol

i molt a fons il·lumines

el silenciós cor humà.

Vull retenir el teu cap entre les mans,

ben fort amb les dues mans,

i de mi no s'haurà d'apartar més.

Perquè en el dolor

a força em creixeria fins a perdre'm.

En la tempesta m'aclareixo

i la vida m'encadena.

Poema: Paul Klee, 1899

Obra: Gauze, 1940

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXVI

Damunt les estrellesbuscaré el meu Déu.

Quan lluitava per un amor terrenal

no buscava cap Déu.

Ara que tinc aquest amor

haig de trobar el Déu

que va atorgar-me els seus favors

quan me n'havia apartat.

Com el puc reconèixer?

Potser el farà somriure aquest foll;

d'aquí ve la frescor

dels vents lleugers a la nit estival.

Muda benaurança com a agraïment

i un esguard cap a aquells cimals.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Woman-in-peasant-dress (dona-amb-vestit-de-camperola,1940)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXV

Recolza't en mii segueix-me;

si sota nostre badallen els abismes,

tanca els ulls.

Refia't del meu pas,

i de l'alt, glacial esperit. Aleshores

nosaltres, dos en un, serem com Déu.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Head of a child (cap d'un nen, 1939)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXIV

UNA INTRODUCCIÓ A PAUL KLEE (Berta Galofré Claret)
Són diversos els motius que tracten els poemes d'aquesta selecció, però el que despunta per sobre de la resta és Déu, el seu poder i la seva creació. En definitiva, un retorn al problema que va capficar Klee tota la seva existència, és a dir, els enigmes que amaga la vida.
Els poemes són un intent incansable d'acostar-se a la divinitat per part de l'artista. Una cerca, que, tanmateix, és inútil, perquè Déu ja és des d'un inici dins l'artista; "Tot allò que és diví s'amuntega dins meu." No obstant això, tot i restar ben endins, la investigació de Déu li és necessària, i a cada nou poema ofereix un nou camí per apropar-s'hi. Un d'ells és la contemplació de la natura, com si es tractés d'una alternativa que facilita retrobar-s'hi: "Damunt les estrelles/buscaré el meu Déu."
També la Passió eròtica es converteix en una via d'accés a la divinitat! "Per a mi ets com la meva pròpia sang, de tant que t'estimo", "Sento aquesta vegada, el déu fort en mi,". L'amor, com la natura que captiva el poeta, és descrita com una força incontrolable intempestiva, que alhora és una intuïció de la potència turbulenta de la divinitat. "Tot és u", conclou el poeta, i precisament per aquesta raó tot acaba sent una revelació del misteri diví.
Natura, Creació i Gènesi. Tal com havia apuntat Klee en altres escrits: "L'artista crea així obres, o participa de la creació d'obres, que són imatge de l'obra de Déu.''

Obra: Paul Klee (Senecio, 1922)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXIII

 

Al mig del cor

com a únic prec

passos que es perden

del gat una peça

l'orella peix so

el pas pren embranzida

el seu esguard

crema feble i fort

davant el seu rostre no hi ha marxa enrere

bell com les flors

però ple d'armes

i en el fons no té res a veure amb nosaltres.

Poema: Paul Klee, 1920

Obra: Cat-and-bird (Gat i ocell)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXII

De la banda d'aquí no soc gens comprensible,

perquè visc tan bé entre els morts

com entre els nonats.

Més pròxim a la creació del que és costum

i encara, ni de lluny, prou pròxim.

Irradio calor? Fred??

No és res que, més enllà de tot ardor, pugui aclarir-se.

Lluny és quan soc més devot.

De la banda d'aquí soc sovint un xic maligne.

Són matisos d'un únic afer.

Els capellans, però, no són prou devots per veure-ho.

I s'escandalitzen una mica, aquests escribes.

                                                               Poema: Paul Klee, 1920

Obra: Puppet-theater (teatre de titelles),1923

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXI

Coixeja Europa?

O coixejo jo?

Em dec haver perdut una polzada

(paraules del somni).

Perquè el temps tot ho devora,

fins i tot una mica d'amargor.

Poema: Paul Klee, 1933

Obra: The-future-man (l'home del futur),1933

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XX

 

Cap amb els ulls sobrealçats

Cap amb el nas posat

sota la gola

Uns déus p o è t i c s

han vingut a la terra.

Poema: Paul Klee, 1926

Obra: Bandit-s-head (cap de bandit)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIX

Ens mantenim ben drets i arrelats a terra.

Hi ha corrents que lleument ens bressolen.

És lliure únicament l'anhel que ens du

cap a les llunes i els sols.

                                                           Poema: Paul Klee, 1923

Obra: new-angel (nou àngel), 1920

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVIII

SOMNI

Trobo la meva casa: buida,

el vi begut del tot,

desviat el torrent,

escamotejada la meva nuesa,

esborrat l'epitafi.

Blan sobre blanc.

                                                                Poema: Paul Klee, 1914

Obra: this-flower-wishes-to-fade(aquesta flor vol marcir-se) 1939

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVII

 

La creació

viu com a gènesi

sota la superfície visible

de l'obra.

Mirant enrere

ho veuen els erudits,

mirant endavant

"en el futur"

els creadors.

Poema: Paul Klee, 1914

Obra: evening-shows (espectacles nocturns), 1935

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVI

A LA FINESTRA 

Em llanço avall? 

Vull desaparèixer, 

en un racó? 

Poema: Paul Klee, 1912

Pintura: revolving-house (casa giratòria), 1921

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XV

Al paradís del poema, tot tremolant.Obre't, portal de la profunditat,
allibera'm i deixa allà al fons
l'exposició a allò que m'empudega.
I unes mans clares venen i m'agafen,
i alegres, diuen paraules amigues: veniu,
imatges d'animals bells i salvatges,
emergiu de les gàbies,
i que uns dits amb amor
llisquin per la pell ardent.
I tot torna a ser, un com era abans,
dia i nit,
al jardí de Déu,
amb l'esplendor del sol i les estrelles.

Poema: Paul Klee, 1909
Obra: "Escena-de-bruixes", 1921