NADALA

NADALA

Cada any, per aquestes dates de Nadal,

se'm fan presents absències familiars,

cadires buides a la taula engalanada.

A vegades tinc un pressentiment,

com si notés la seva absent presència,

suposo que hi ha raons indetectables,

que romanen al cor i sostenen el fil invisible.

Tenir-los presents és recordar-los,

i recordar-los és mantenir-los vius,

dins la nit fosca del pas dels anys.

Tan sols per estar viu, i no passar de llarg,

per trobar-me i saber qui soc,

d'on vinc i a on he arribat.

Fins que la mort, sempre present,

piqui a la porta i deixi la cadira lliure.

Nadal, 2025

SOBRE L'AMOR

 

SOBRE L'AMOR

He estat enamorada més d'una vegada,

gràcies a Déu. De vegades l'amor era llarg,

tant si era encès com si no. De vegades

era tot menys efímer, potser només

d'una tarda, però no menys real per això.

Resten en la meva ment persones belles,

o més aviat belles per mi,

i en són tantes. Tu, i tu, i tu,

a qui vaig tenir la gran sort de conèixer, o potser

no. Amor, amor, amor ha estat

el moll de la meva vida, del qual, és clar, ve

la paraula per al cor. I, ai, s'ha de dir

que alguns eren homes i algunes eren dones

i alguns ---au, emporta't la meva revelació amb tu---

eren arbres. O llocs. O música que sobrevola

el nom dels seus creadors. O núvols, o el sol

que va ser el primer, i el millor, el més

lleial de ben segur, el que em mirava els ulls

amb tanta fidelitat, cada matí. Així que m'imagino

tant d'amor al món ---l'efervescència, la brillantor,

la innocència i la fam de donar-se---, i m'imagino

que és així com va començar tot.

Mary Oliver

ILJA LEONARD PFEIJFFER

És molt temptador de pensar que la solució dels nostres problemes actuals passa per endarrerir el rellotge fins a una època en què aquests problemes encara no existien. En aquesta idea es basa el populisme de dretes.

Ilja Leonard Pfeijffer, escriptor neerlandès (1968)

CREATIVITAT

 

CREATIVITAT

Hi ha pensaments esbojarrats

en què vull aferrar-me,

a fràgils instants de lucidesa

que suren a l'aire com el baf de l'alè,

i em deixen un pòsit de creativitat,

que potser, només a mi donen sentit.

Novembre, 2025

VIATGE D'HIVERN

 

VIATGE D'HIVERN

Què se n'ha fet de la meva joventut,

quin goig seria poder tornar a viure-la,

però només em queda l’esperança,

de retenir la joia d'haver-la viscut.

Si puc atrevir-me a evocar instants

despullats de paraules, imatges, moments

que em desperten emocions pregones,

que arriben de molt endins.

Se'm fa estrany sentir-me foraster

d'aquest cos jove que vaig ser,

del que m'he acomiadat fa temps.

Els dies defugen inesgotables.

Novembre, 2025

L'ART DE NO PENSAR EN RES

Si estalviem diners per a quan els hàgim de menester, potser també podríem estalviar paraules per a quan les necessitem?

L'art de no pensar en res - Mar Arza

EL VEL S'ESVAEIX

El vel s'esvaeix,

la llum m’acarona,

el cel és més blau.

23/10/2025

MARC AURELI

Marc Aureli: «Moltes vegades m’he quedat sorprès del fet que cadascú s’estima a ell mateix per damunt de tot i, en canvi, atribueix menys importància a la pròpia opinió que a la dels altres [...] Fins a tal punt tenim més respecte per allò que els nostres veïns pensen de nosaltres que no pas per nosaltres mateixos». Meditacions, llibre XII. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023.

LA PAU DELS MORTS

LA PAU DELS MORTS

Hi ha un desig de pau,

no s'abasta amb la mirada,

els restes de les ciutats

derruïdes per l'exèrcit

de l'estrella de David.

La terra es remou

sobre els fossars anònims,

plens de cossos d'infants

amb l'estómac vuit,

omplint els cementiris,

màrtirs d'un suplici

immerescut per l'ambició

del poble elegit de Déu.

La pau vol silenciar els crits

de les víctimes, les paraules

sagnen davant la injustícia,

una violenta irritació

m'omple d'aire els pulmons

per fer un crit de ràbia,

i no ofegar-me.

Octubre, 2025

PASSA L'ESTIU

L'amor és ser de terra endins,

enfonsar els peus en sorra humida,

i veure el mar per primera vegada.

Respirar l'aire salobrós,

llepar la sal que reposa sobre

la superfície del teu cos.

Cercant la bellesa dels blaus,

absort pel rumor de les onades,

el cor se m'omple de mar.

El sol s'amaga darrere el mar,

sense llum, tot per interès,

pensarós se'm passa l'estiu.

Octubre, 2025

L'ORDRE DEL TEMPS - CARLO ROVELLI

 

Avui he llegit en un llibre "L'Ordre del temps" Carlo Rovelli. "Que no existeix el passat, ni el present, ni el futur"... que hi ha molts temps diferents i que tot plegat és només una apreciació del nostre cervell per situar-nos.

El temps va a velocitats diferents segon on siguem i a la velocitat que ens moguem. Com més ràpidament ens moguem, més s'alenteix el temps. No hi ha diferència entre passat i futur, no hi ha espaitemps. Nosaltres els humans per l'augment de l'entropia percebem gràcies als records el fet de fluir del temps. Hi ha un temps per néixer i un per morir, això és el temps per nosaltres.

Els esdeveniments no estan ordenats en passats, presents i futurs, sinó tan sols "parcialment" ordenats. Hi ha el present que vivim ara, però és molt diferent del present que viu una altra persona en el mateix moment. La idea del present és individual, no col·lectiva.

És un llibre molt interessant, també molt difícil d'entendre i seguir... els coneixements de la física quàntica s'escapen de la idea que tenim del món.

--------------------------------------------------------------------

Els misteris del temps explicats per un eminent físic que, a més, és un gran divulgador. Un assaig apasionant.

Què és el temps? Existim en el temps o és el temps qui existeix en nosaltres? Per què recordem el passat i no el futur? Què vol dir que el temps «corre»? El passat és tancat i el futur és obert? El temps és lineal? Existeix de debò? Carlo Rovelli, físic i autor, respon aquí aquestes preguntes i moltes més.

El llibre es divideix en tres parts: la primera tracta allò que la física moderna sap avui sobre el temps i els canvis radicals que s’han produït al voltant d’alguns temes que es donaven per tancats; la segona se centra en la gravetat quàntica i en la idea d’un món sense temps, mentre que la tercera explora el naixement del temps i com l’experimentem. El resultat és un assaig apassionant, que ens proporciona claus–científiques i filosòfiques–per entendre el misteri del temps, un tema central de la física i també de la nostra relació amb la vida i l’univers.

Setembre, 2025

DIÀSPORA

 

DIÀSPORA

Torno al barri on baix néixer, tot ha canviat,

ja no existeix la casa on vaig viure trenta anys,

veig un antic veí que encara em recorda,

em comenta que en enderrocar la casa,

tots se'n van dispersar en noves direccions,

una diàspora de gent gran, feble,

sense lloc, sense arrels.

De nen vaig jugar a pilota,

vaig aprendre a anar amb bicicleta,

en parcel·les per edificar,

avui tot són blocs de ciment.

Part dels meus records se'n van anar amb ells,

i amb mi la resta de la memòria.

Setembre, 2025

EL COR DE LES ROSELLES

 

EL COR DE LES ROSELLES
L'altre dia passejant vaig veure un preciós camp de sang entre tons verds i grocs, em vaig acostar a la catifa de roselles per endur-me un grapat, però la seva bellesa es va perdre quan les vaig tenir a les mans, hi ha coses i persones que si les posseïm se'ns perden, només gaudim de la seva bellesa si les mantenim dista'ns.

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L'ENYORANÇA

EL PLAER VOLUPTUÓS DE L’ENYORANÇA
No puc retrocedir en els temps, però sí que puc tornar als paisatges on m'és més fàcil retrobar els llocs on vaig ser feliç, on vaig estimar, són els records tangibles que persisteixen a la memòria, és l'únic que em recorda que he viscut. Arriba amb els anys la necessitat de què en lloc de veure nous indrets, vols tornar una vegada i una altra als vells paratges ja transitats, per conèixer-los més a fons, no per la descoberta de nous territoris, sinó pel plaer voluptuós de l'enyorança.

Agost, 2025

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXVII

 

M'has provocat un incendi tan salvatge dins l'ànima

que se n'enlairen sorolloses flames

la música com a canal per al desviament.

Por de l'estadi inicial.

Vosaltres, els qui us acosteu a mi

i que tard o d'hora ho entendreu,

a vosaltres us dic que perdríeu

molt de mi si me n'hagués d'anar

massa aviat.

Tu, flor de foc.

em substitueixes de nit la Ilum del sol

i molt a fons il·lumines

el silenciós cor humà.

Vull retenir el teu cap entre les mans,

ben fort amb les dues mans,

i de mi no s'haurà d'apartar més.

Perquè en el dolor

a força em creixeria fins a perdre'm.

En la tempesta m'aclareixo

i la vida m'encadena.

Poema: Paul Klee, 1899

Obra: Gauze, 1940

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXVI

Damunt les estrellesbuscaré el meu Déu.

Quan lluitava per un amor terrenal

no buscava cap Déu.

Ara que tinc aquest amor

haig de trobar el Déu

que va atorgar-me els seus favors

quan me n'havia apartat.

Com el puc reconèixer?

Potser el farà somriure aquest foll;

d'aquí ve la frescor

dels vents lleugers a la nit estival.

Muda benaurança com a agraïment

i un esguard cap a aquells cimals.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Woman-in-peasant-dress (dona-amb-vestit-de-camperola,1940)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXV

Recolza't en mii segueix-me;

si sota nostre badallen els abismes,

tanca els ulls.

Refia't del meu pas,

i de l'alt, glacial esperit. Aleshores

nosaltres, dos en un, serem com Déu.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Head of a child (cap d'un nen, 1939)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXIV

UNA INTRODUCCIÓ A PAUL KLEE (Berta Galofré Claret)
Són diversos els motius que tracten els poemes d'aquesta selecció, però el que despunta per sobre de la resta és Déu, el seu poder i la seva creació. En definitiva, un retorn al problema que va capficar Klee tota la seva existència, és a dir, els enigmes que amaga la vida.
Els poemes són un intent incansable d'acostar-se a la divinitat per part de l'artista. Una cerca, que, tanmateix, és inútil, perquè Déu ja és des d'un inici dins l'artista; "Tot allò que és diví s'amuntega dins meu." No obstant això, tot i restar ben endins, la investigació de Déu li és necessària, i a cada nou poema ofereix un nou camí per apropar-s'hi. Un d'ells és la contemplació de la natura, com si es tractés d'una alternativa que facilita retrobar-s'hi: "Damunt les estrelles/buscaré el meu Déu."
També la Passió eròtica es converteix en una via d'accés a la divinitat! "Per a mi ets com la meva pròpia sang, de tant que t'estimo", "Sento aquesta vegada, el déu fort en mi,". L'amor, com la natura que captiva el poeta, és descrita com una força incontrolable intempestiva, que alhora és una intuïció de la potència turbulenta de la divinitat. "Tot és u", conclou el poeta, i precisament per aquesta raó tot acaba sent una revelació del misteri diví.
Natura, Creació i Gènesi. Tal com havia apuntat Klee en altres escrits: "L'artista crea així obres, o participa de la creació d'obres, que són imatge de l'obra de Déu.''

Obra: Paul Klee (Senecio, 1922)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXIII

 

Al mig del cor

com a únic prec

passos que es perden

del gat una peça

l'orella peix so

el pas pren embranzida

el seu esguard

crema feble i fort

davant el seu rostre no hi ha marxa enrere

bell com les flors

però ple d'armes

i en el fons no té res a veure amb nosaltres.

Poema: Paul Klee, 1920

Obra: Cat-and-bird (Gat i ocell)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXII

De la banda d'aquí no soc gens comprensible,

perquè visc tan bé entre els morts

com entre els nonats.

Més pròxim a la creació del que és costum

i encara, ni de lluny, prou pròxim.

Irradio calor? Fred??

No és res que, més enllà de tot ardor, pugui aclarir-se.

Lluny és quan soc més devot.

De la banda d'aquí soc sovint un xic maligne.

Són matisos d'un únic afer.

Els capellans, però, no són prou devots per veure-ho.

I s'escandalitzen una mica, aquests escribes.

                                                               Poema: Paul Klee, 1920

Obra: Puppet-theater (teatre de titelles),1923

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XXI

Coixeja Europa?

O coixejo jo?

Em dec haver perdut una polzada

(paraules del somni).

Perquè el temps tot ho devora,

fins i tot una mica d'amargor.

Poema: Paul Klee, 1933

Obra: The-future-man (l'home del futur),1933

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XX

 

Cap amb els ulls sobrealçats

Cap amb el nas posat

sota la gola

Uns déus p o è t i c s

han vingut a la terra.

Poema: Paul Klee, 1926

Obra: Bandit-s-head (cap de bandit)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIX

Ens mantenim ben drets i arrelats a terra.

Hi ha corrents que lleument ens bressolen.

És lliure únicament l'anhel que ens du

cap a les llunes i els sols.

                                                           Poema: Paul Klee, 1923

Obra: new-angel (nou àngel), 1920

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVIII

SOMNI

Trobo la meva casa: buida,

el vi begut del tot,

desviat el torrent,

escamotejada la meva nuesa,

esborrat l'epitafi.

Blan sobre blanc.

                                                                Poema: Paul Klee, 1914

Obra: this-flower-wishes-to-fade(aquesta flor vol marcir-se) 1939

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVII

 

La creació

viu com a gènesi

sota la superfície visible

de l'obra.

Mirant enrere

ho veuen els erudits,

mirant endavant

"en el futur"

els creadors.

Poema: Paul Klee, 1914

Obra: evening-shows (espectacles nocturns), 1935

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XVI

A LA FINESTRA 

Em llanço avall? 

Vull desaparèixer, 

en un racó? 

Poema: Paul Klee, 1912

Pintura: revolving-house (casa giratòria), 1921

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XV

Al paradís del poema, tot tremolant.Obre't, portal de la profunditat,
allibera'm i deixa allà al fons
l'exposició a allò que m'empudega.
I unes mans clares venen i m'agafen,
i alegres, diuen paraules amigues: veniu,
imatges d'animals bells i salvatges,
emergiu de les gàbies,
i que uns dits amb amor
llisquin per la pell ardent.
I tot torna a ser, un com era abans,
dia i nit,
al jardí de Déu,
amb l'esplendor del sol i les estrelles.

Poema: Paul Klee, 1909
Obra: "Escena-de-bruixes", 1921

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIV

 La lluna

aquesta nit era una perla

que provocava llàgrimes autèntiques.

Res d'estrany, amb aquest vent del sud.

Però de sobte ha estat

com si el cor s'aturés.

S'havia evaporat el cervell

sense cap altre pensament

que el d'aquest cor aturat.

No t'ensorris, jo!

Amb tu cauria el món sencer,

i Beethoven és viu gràcies a tu!

Poema: paul Klee, 1905

Obra: "Error-en-verd", 1939

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XIII

 

Potser tendeixo a destruir-me,

però després tendeixo sempre

a salvar-me un altre cop amb rapidesa.

No vull

que res em superi

quan desitjo viure noves experiències.

Senzillament no vull.

M'haig de salvar.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: "Pierrot-Lunaire", 1924

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XII

Hi ha moments de benaurança

no tan sols més enllà dels astres,

també aquí a baix.

I després hi ha dones

en algun lloc,

en un país.

A aquestes dones prega

allà on s'alcen temples

erigits per honorar el seu sexe.

I en vindrà una

que no és només una

sinó el sexe en la seva plenitud.

He encomanat a la Irene

que et saludi i et parli.

I la seva veu és música.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: Magdalena-before-the-conversion (Magdalena-abans-de-la-conversió), 1938

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA XI

Què compon l'artista? Formes i espais!

Com ho compon?

En proporcions escollides.

Oh sàtira,

sofriment dels intel·lectuals.

Poema: Paul Klee, 1905

Obra: Full-moon (Lluna plena), 1919

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA X

Quan encara era un marrec disbauxat,

sabia cançons desvergonyides.

Encara en recordo un vers:

"Ell cap amunt i ella cap avall".

La resta se l'ha endut el vent,

i ara m'esforço a ser discret.

Poema: Paul Klee, 1903

Obra: Death-and-fire (mort-i-foc), 1940

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA IX

 

A UN HOME TRIST, PER AL SEU ÀLBUM DE RECORDS

Aquest home s'ha guardat sempre

de devorar la carn carnal.

S'ha limitat a olorar-la;

mentrestant

es manté pur

i massa covard per a l'acció.

Poema: Paul Klee, 1902

Obra: Struck-from-the-list (esborrat-de-la-llista),1933

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VIII

 

El feliç és potser un mig idiota

per a qui tot prospera i fructifica.

S'afirma sobre el seu petit domini,

aguanta amb una mà la regadora,

amb l'altra s'assenyala a si mateix

com el melic del món.

                                                                  Tot creix i tot floreix.
                                      Plenes de fruit, les branques s'inclinen damunt seu.

                                                               Poema: Paul Klee, 1901

                                                      Obra: the-mask-with-the-little-flag

  (la màscara amb la petita bandera), 1925

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VII

Fugiu, grans desitjos,adeu, immortalitat.

Enfonseu-vos, muntanyes de l'esperit,

si el cim és la soledat.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Refuge (Refugi), 1930

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VI

 

Per a mi ets com la meva pròpia sang,

de tant que t'estimo.

Sento aquesta vegada el déu fort amb mi.

                                                                    Un sacrifici vull
                                                                          oferir-li
                                                            doblegant-me a la seva llei.

                                                                    Vull posseir-te,
                                                                ni que sigui la teva
                                                                 i la meva perdició.

                                                    El meu déu fa grans coses en mi.
                                                     Veu que vaig pel camí de la llei.

                                                             T'estimo com la dona
                                                              que ha vingut a mi,
                                                      en qui meditava en la foscor
                                                          amb la làmpara amiga.

                                                          Poema: Paul Klee, 1901

Obra: possessed-girl-1924 (noia-posseïda-1924)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA V

 

SOC DÉU

Tot allò que és diví

s'amuntega dins meu,

que no puc morir.

La testa em crema, a punt d'esclatar.

Un dels mons

que amaga

vol ser donat a llum.

Ara, però, haig de patir

abans d'acomplir-lo.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: "gespenst eines genies ghost of a genius" (Fantasma d'un geni)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA IV

SENSUALITAT

Sensualitat

és la flexibilitat de la carn

sota una tensió superior.

Ulls enlluernats pels colors.

Orelles banyant-se en el so.

Narius en les aromes.

Així mateix, els òrgans de l'amor.

Poema: Paul Klee,1902

Obra: Anàlisi de diverses perversitats, 1922

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA III

Obra: Ocell que s'escapa, 1921

MIRANT UN ARBRE

Els ocellets són envejables,

s'estalvien

pensar en el tronc i les arrels,

i satisfets es gronxen, àgils, tot el dia

i canten a les puntes de les branques més altes.

Paul Klee, 1902

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA II

 

Obra: Moonlight (Llum de lluna), 1919 - Paul Klee

Vaig adquirir un tros de cel,

allà no necessito ningú

d'aquest món.

Els que riuen

-em diuen enamorat-

Romanen a baix i envelleixen.

Nosaltres tracem a dalt

Els primers cercles

De la immortalitat.

Poema: Paul Klee.

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA

Paul Klee va ser a més d'un gran pintor, un molt prestigiós músic. Als set anys ja era un violinista sensacional, als onze va entrar a formar part de l'Orquestra de la Societat Musical de Berna. Va gaudir sempre de gran prestigi en els ambients musicals més refinats de l'època. Aquesta formació musical, juntament amb la seva dedicació a la poesia, és molt present a la seva obra pictòrica. Hi incloïa textos i harmonitzava la composició i el color amb criteris musicals. També va ser un poeta d'excepció.

Oh poeta!

Vols descriure la podridura d'una cripta

i en això se't trenca

la necessària inspiració,

compra't un Camembert

i olorant-lo de tant en tant,

podràs.

Paul Klee (1906)

HEM APRÈS DE LA LLUM COM ANAR A LES FOSQUES

Hem colpit l’impossible per trobar el possible. Hem après de la llum com anar a les fosques. Teresa Pascual

Tempesta - Joan Cujan, 2025

DE FORA VINDRÀ QUI DE CASA ENS TRAURÀ

La directora Camila Pinzón Mendoza és un exemple dels emigrants nouvinguts que viuen de les subvencions que reben de la Generalitat Socialista, i es dediquen a fomentar la no-integració i el menyspreu a l'idioma i la cultura que els acull.

https://lalternatiu.cat/.../quinze-dies-abans-de.../

ESFREIXURAR

ESFREIXURAR

Hi ha dies que neixen amb

un desfici arrelat al cos,

en què els pensaments

vagaregen mandrosos,

i es rebel·len contra l'excitació,

que provoca un neguit creixent

davant un futur incert,

i un present que esdevé

violent, despietat, inhuma.

Juny, 2025

NEÓ - Dos anys

NEÓ (dos anys)

Menut, silent, arraulit

a una capsa de cartó,

dormisqueja dia i nit,

mentre vagueja en somnis,

una vida que tot just,

acaba d'encetar.

Juny, 2025

LA BASSA DE LES OLLES I EL GOLERÓ (DELTA DE L'EBRE)

La bassa de les Olles i el Goleró
Amb 54 hectàrees, la llacuna de les Olles de l'Ampolla és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l´Ebre i també la que dóna la benvinguda a aquest escenari natural tan privilegiat. Aquestes llacunes configuren una part fonamental dels ecosistemes del Delta de l'Ebre, sobretot si tenim en compte que és la zona humida més gran de Catalunya i la segona més gran de la península ibèrica.
Aquestes llacunes litorals connecten directament amb el mar i estan envoltades d'arrossars, formant un mosaic incomparable de textures naturals. De fet, el cicle productiu de l'arròs és el responsable de marcar el tempo del paisatge i de la natura, ja que condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra incidint directament en la gran diversitat de flora i fauna que conviu al territori.

LA MORT I LA PRIMAVERA - MERCÈ RODOREDA

Em va preguntar si m'agradaba més el dia o la nit [...] li vaig dir que no ho sabia però que quant era molt petit, tot i que la nit hem feia por, m'agradava més que no pas el dia perquè amb la claror les coses es veien massa i n'hi havia de massa lletges... "La mort i la primavera" (Mercè Rodoreda)