AMÉLIE NOTHOMB

Dir a algú que s’ha acaba és lleig i fals. Mai no s’ha acabat. Fins i tot quan ja no penses en algú, ¿com pots dubtar de la seva presencia a dintre teu? Qui ha comptat, comptarà sempre. Amélie Nothomb

L'HIVERNACLE

Ha arribat l'estiu és hora de sortir de l'hivernacle...

PALESTINA

PALESTINA

Hi ha alguna cosa en mi

que necessita descriure

el que veuen els meus ulls,

una frontera que no existeix,

que desapareix pedra a pedra,

donar veu als que només criden,

la veu dels qui desapareixen sota la runa,

escolto els seus crits, em colpegen,

veient les imatges dels cossos destrossats.

Estic assegut, tot és fosc, en calma,

només una pantalla de llum,

imatges de colors en moviment,

inert, incapaç de fer res,

potser ja he deixat de ser persona.

 

Juny, 2024

MALENCONIA(JON FOSSE) - LARS HERTERVIG

MALENCONIA – JON FOSSE

LARS HERTERVIG (1830-1902)

El pintor noruec Lars Hertervig, és pràcticament un desconegut fora de la seva terra natal. He d'admetre que ignorava la seva existència i el valor de la seva obra. La lectura de “Malenconia” de Jon Fosse, on és el personatge central, em va fer buscar informació d'ell, la força expressiva dels seus paisatges va fer que m'interessés per la seva obra.

Hertervig, un tímid i introvertit noi noruec, que volia convertir-se en un gran artista, fill d'una família humil de grangers quàquers, va tenir la fortuna, que un mecenes local el va ajudar a ingressar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf el 1852, per formar-se amb Hans Gude, un dels grans representants del nacionalisme romàntic noruec. Aleshores, al segle XIX, es pensava que cada país tenia un caràcter propi i que aquest es podia reflectir, a través dels seus paisatges, en versions realistes i alhora romàntiques, en què s'idealitzaven amb els sentiments de l'artista.

Allí s'enamora de la filla de la seva casolana. Els seus companys d'estudis, aparentment, no s'emportaven gaire bé amb ell i van decidir concertar una cita falsa entre Hertervig i la seva enamorada. Ella mai no es va presentar i la malenconia es va apoderar del jove, donant pas a una terrible depressió. A causa d'això, va ser enviat de tornada a Noruega, va ingressar en un sanatori mental i allí va ser diagnosticat amb una esquizofrènia, que marcaria un abans i un després a la seva obra. Encara que va fer un viatge per la Mediterrània, en tornar al seu país, va tornar a ser ingressat a Oslo, on la seva malaltia no va poder ser curada.

Hertervig va desenvolupar una tècnica personal, que s'inspirava en els paisatges propis de la seva regió, fiords, penyals o boscos de pins. paisatges molt acadèmics, bucòlics, insulsos, amb poc per oferir per ser considerats com a cims del gènere. Però el 1854, quan pateix la seva primera crisi mental, la seva visió del que l'envolta canvia, donant-li un aire més enigmàtic i poderós, expressant una força en la seva obra que abans no tenia.

Tornant al text de Fosse, és repetitiu, obsessiu, en moments angoixant, intenta penetrar a la ment malalta de l'artista, és com una partitura plena de repeticions, fragments que tornen una vegada darrere l'altra, tornades que s’han de llegir amb graus d’intensitat diferent. Personalment, he gaudit molt amb la seva lectura, a la qual agraeixo el descobriment d'un pintor notable, que crea paisatges on els arbres, el mar, els núvols adquireixen vida pròpia.

ENJÒLIT

ENJÒLIT

A través teu he estimat tots els altres,

he après a fer les nits més llargues,

i els dies més curts esperant-te,

el bes més dolç,

la carícia més tendra.

És de nit i tu no estàs aquí,

però el cor i la pell em recorden

que encara t'estimo.

Tant de bo el reclam de la tendresa,

s'assembli al ronroneix del Neo quan l'acarono,

compartint el seu plaer entre els meus dits.

Els anys s’han omplert de records guardats

que m'ocupen la ment mentre passen els dies,

dins un cor sempre seduït, volàtil i fugisser.

Maig, 2024

TOSSA (Abans de la tempesta)

 Fent camí (TOSSA)

MASSÍS DE CADIRETES (GIRONA)

 Fent camí... MASSÍS DE CADIRETES (GIRONA)

TEMPS DE FLORS, 2024 (GIRONA)

 Fent camí (Girona)

TOSSA (GIRONA)

 

Fent camí  (TOSSA)

MAÓ (MENORCA)

Fent camí - MAÓ (MENORCA)

ELS ANYS PER VENIR - ALCAUFAR

ELS ANYS PER VENIR - ALCAUFAR

Llisca l'aigua sota un càlid sol de migdia,

captivat, se m'enlluerna l'esguard

observant jocs infantils, records llunyans,

un ventijol bressa les ones, que suren manses.

Només travessant aquest estat letàrgic,

potser sabré retrobar-me,

aprendré a veure'm tal com soc,

necessito tant, aflorar nous somnis.

Voldria que tot el que ha de venir fos bell,

creure'm que es pot arribar a ser feliç,

mirar-me i veure com malgrat el pas dels anys,

em descobreixo albirant nous projectes.

Abril, 2024

DEL QUOTIDIÀ I LA SEVA LLUM - Alejandro Quincoces

La seva obra actual se centra en el paisatge urbà amb escenes de carrers i rius, panoràmiques immenses o visions verticals de ciutats com Nova York, Chicago o Bilbao, entre altres.
És capaç de crear escenes grandiloqüents, d’una gran força expressiva, als quals aconsegueix transmetre una sensació d’immensitat. Fa servir una paleta de colors relativament reduïda per cada obra, però molt rica en matisos. Les seves composicions es caracteritzen per la impressió general de l’escena i la seva atmosfera, plasmada a partir d’un treball matèric extraordinari. No per això s'oblida d'incorporar detalls que generin ritmes i profunditat a l'obra. Acostuma a banyar les seves ciutats amb una llum crepuscular que els atorga un aspecte boirós, que a vegades il·lumina amb espurnes de colors càlids. A les escenes de Quincoces no hi apareixen figures humanes i posa l’èmfasi a les àrees de caràcter industrial de les grans urbs.

ALCAUFAR (ALCALFAR) - MENORCA

CASETES COSTANERES D'ALCALFAR (ALCAUFAR-MENORCA)
Es tracta d'un conjunt de casetes adossades de finals del segle XIX i principis del XX, normalment de dues plantes, al costat del mar. La planta baixa és utilitzada com a magatzem i lloc on guardar la barca i l'habitatge al pis de dalt. Majoritàriament de façana plana, però amb estructures diferents, confereixen una imatge molt peculiar de la zona, pròpia de l'estil de construcció mediterrani i formen part del conjunt de casetes costaneres que es poden trobar a tot el litoral de Sant Lluís.

JOAN BOY

És un pintor d'ànimes corpòries, no exemptes de realitat i carnalitat. L'artista ens presenta una figura femenina lleugerament andrògina, exposada, nua i fràgil, amb un halo de distanciament que la protegeix, dient no em retinguis, deixa'm vagar lliurement.
Les figures, així, són sostretes al sentit del tacte a favor de la visió que, en paraules del filòsof Jean Luc Nancy, protegeix de tota la violència sexual o física, perquè la seva condició és la distància, la bellesa oferta tan sols a la vista.
El contacte físic entre les figures genera una tensió corporal que es percep com a invasiva, com si s'intentés preservar l'aura dels cossos transfigurats. En un espai-temps, apartat del nostre món, creant llunyania, per més propera que pugui estar.
Les figures es presenten en escenes en què el paisatge, les cortines o les habitacions fan sensació d'apartament i alhora de desvetllada intimitat, que asseguren la prohibició del tacte a favor de la vista.

JOSEP SEGÚ - TOTS ELS MECANISMES

JOSEP SEGÚ - TOTS ELS MECANISMES
Vuit obres impactants plantejades com a vuit reptes en la representació realista del paisatge de Nova York. Algunes d'aquestes composicions retraten els llocs més emblemàtics de la ciutat, mentre que d'altres es construeixen a partir de l'estudi minuciós de la llum que incideix als aparadors i de com la vida urbana s'hi reflecteix, fusionant-se amb objectes, creant combinacions cromàtiques estimulants, així com efectes infinits que permet la seva tècnica cap al Fotorealisme.