PALESTINAHi ha alguna cosa en mique necessita descriureel que veuen els meus ulls,una frontera que no existeix,que desapareix pedra a pedra,donar veu als que només criden,la veu dels qui desapareixen sota la runa,escolto els seus crits, em colpegen,veient les imatges dels cossos destrossats.Estic assegut, tot és fosc, en calma,només una pantalla de llum,imatges de colors en moviment,inert, incapaç de fer res,potser ja he deixat de ser persona.
Juny, 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada