DEJUNI

De vegades la nostra imaginació ens porta a apartar-nos de la realitat, per tal de justificar el món en què vivim.


Mentres la misèria ens allunya de caure en l'oferta desmesurada d’objectes materials dels països industrialitzats, el dejuni ens neteja el cos i purifica l'ànima. En abstinència d'aliments, l'ésser humà és més conscient i sensible física i psíquicament, la gana dona sentit a la seva existència. Aquests filosòfics pensaments ocupen la meva ment mentres vaig furgant en els residuüs orgànics dels contenidors d'escombraries i un sonor rot s'allibera del meu estómac. 


Foto: Teste Text: Joan Cujan 2012

LA TEVA LLENGUA

La teva llengua és foc al país de les paraules,

silenci vestit del brogit encès de les flames.

La teva llengua és mel i llimona al paladar,

cotó de sucre, xiuxiueig de fruits d'amor.

La teva llengua, fuet sagrat, que inventa la meva pell,

brasa dolça que invoca els incendis que treu del meu cos.

La teva llengua que m'explora i et descobreix,

que s'entrega i que m'ho demana tot.

a quatre mans amb la Carmen Gual.... Joan Cujan 2012

EDUCAR LA MIRADA

En el nostre món contemporani vivim envoltats d'un univers de imatges. El art es fonamenta en els seus recursos expressius per ressaltar les formes, colors, textura ... Quan exercim una mirada creativa, intel·ligent l'art es transcendeix i la seva eficàcia dependrà de la intensitat de la nostra mirada, si no la eduquem ens convertim en analfabets iconogràfics. La imatge ens parla i compartim mirades, és la música que de vegades sona en la nostra ànima quan ens emocionem en contemplar l'obra d'art.

Foto i Text: Joan Cujan 2012

PERSEGUIR QUIMERES

Tot el que no neixi de la llibertat d'elecció de l'ésser humà, no pertany al seu veritable ser, tot el imposat és aliè a la seva autèntica naturalesa. El poder entra en crisi quan utilitza la força, la demagògia i la ignorància per mantenir les condicions de servitud de l'oprimit, quan no reconeix els anhels dels seus ciutadans.

Aquesta dominació sempre s'expressa en la centralització i concentració del poder que utilitza tot el seu aparell ideològic per imposar el seu pensament únic. Per això aprova lleis constituents per tal de sotmetre als que volen subvertir l'ordre establert, menyspreant els seus drets i llibertats democràtiques. És un procés que té com a únic objectiu alimentar la desesperança, aixafar tota capacitat de somiar i destruir tot camí cap a la "utòpica" llibertat.

Com militants de la utopia, hem d'assumir de forma radical el trencament amb els llaços que ens uneixen als nostres opressors, som portadors d'una identitat pròpia, compartim una mateixa essència, no som éssers aïllats, ens hem de recolzar amb la nostra sòlida base històrica i cultural per reividicar la nostra sobirania.

Que les quimeres es facin realitat     -      Joan Cujan 2012

M'HE MIRAT AL MIRALL

M'he mirat al mirall

i no m'ha dit

que hi ha darrera d'ell

jo volia saber qui hi ha

davant seu

no m'he reconegut

quin secret s'ha amagat

darrera i davant seu

cap mirall et diu qui ets

només el teu cor

podrà esbrinar

qui hi ha realment

Laia Salamó   2012

CINQUANTA OMBRES D'EN GREY

Està igual, la mateixa olor de cuir, d'abrillantador amb aroma de citrics, i de fusta fosca, tot molt sensual. La sang em bull i em crema per tot el cos: adrenalina barrejada amb luxúria i anhel. Ës un còctel potent, embriagador: La postura d'en Chritian ha canviat absolutament: està subtilment alterada, és més dura i cruel. Em mira de dalt a baix i se li encenen aquells ulls luxuriosos, hipnòtics.
--Quan ets aquí, ets completament meva --em diu pronunciant cada paraula de forma lenta i mesurada-- Per fer el que em plagui. Ho entens?
Aquella mirada és tan intensa. Assenteixo, amb la boca seca, i el cor està a punt de sortir-me pel pit.....


Cinquanta ombres d'en Grey (fracment- pàgina 339) - E.L. James                

Foto: Aleksey & Marina.

LA UTOPIA ÉS COM L'HORITZÓ

La utopia és com l'horitzó, que ho veus davant teu, a la llunyania. 

Per intentar acostar-te necessites caminar, però saps que sempre es mantindrà llunyà, mai ho aconseguiràs. 

Però si persisteixes en assolir-lo, tot i saber que és impossible, això t'obligarà a caminar de nou. 

Per tant podem concloure que la utopia serveix per caminar, per avançar.

Text:Eduardo Galeano         Foto: Joan Cujan 2012

LA NATURA ET PARLA

Rastres de llum il·luminen la meva mirada en comprovar com es troba la fecunditat enmig de l'aparent fredor i aridesa de la pedra, com la vida en expandir-se va envaint l'espai arid que li pertany per dret.

Moltes vegades quan contemplo formes rocoses sento que els seus colors, els seus relleus em parlen de la seva història, són l'escriptura indeleble del temps pasat que queda gravada en la naturalesa mateixa, que roman a través del temps.

Foto i Text Joan Cujan 2012

ENTRE NÜVOLS DE COTÖ

Entre núvols de cotó, vaig divisar dibuixos en el cel, 

missatges escrits pels avions, amb blanc de polsim d'estels. 

En la blavor de la tarda, vaig captar el seu rastre blanc, 

la seva salutació va creuar el cel veloçment,

fins que vaig perdre les seves paraules.

En el teu viatge de retorn a l'infinit, 

et vas quedar en la meva mirada,

el temps passa implacable; 

quedarà el record d'aquell instant.

Joan Cujan 2012

PENELOPE

Plovia a bots i barrals, amarada fins els ossos esperava a l'andana d'aquella estació solitària. Enmig de la boira va entreveure el tren que s'apropava; aviat l'abraçaria....
El tren no s'aturà.

Il·lustració: Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ÍCAR

Atordit sento la veu, no has de fer res que no vulguis fer.
Totes les llums del món parpellegen sota meu.
Es negra nit, ni tan sols la lluna il·lumina aquest viatge.
Per fi la llum, dic en veu baixa.

Text: Joan Cujan  2012

DELIBERACIÓ

"A cel ras el jurat es reuní per a deliberar i el president alçà la veu: Amics, ara hem de decidir quin és el millor relat?
-Secretari, míri qui te més "M'AGRADA" i llestos."

Il·lustració: Joan Casaramona i Gual - premi Junceda 2012 - il·lustrador novell.
Text: Carmen Gual

EQUILIBRI

Aquell dia el cor li va bategar tan fort que va veure-ho saltar davant del mirall.
Van trigar una setmana a descobrir-la.
En el seu DNI amb roig de pintallavis havia escrit:
...  M'hauria agradat ser equilibrada!

Il·lustracio: Nicoletta Ceccoli   -  Text: Carmen Gual

LA FILLA MORTA

Quan em vaig tornar a mirar al mirall, no em vaig veure reflectida. Veia la meva cara, pero no hi vaig trobar-me la mirada..... Tenia l'ànima morta: ella també havia volat

Il·lustració Nicoletta Ceccoli  -  Text: Carmen Gual

ANIMA GEMELLA

Fins que no cridava no paràvem.
Si treus les mans del roser direm que ens busques!
Quatre a set anys, havia dit l'advocat de la família!
Fou un estiu deliciós, oi germaneta!?
- Al jardiner li van caure deu anys! -

- Il·lustració: Nicoletta Ceccoli -   Text: Carmen Gual