DIA PASSA

diumenge, 8 de juny del 2025

JOAQUÍN TORRES-GARCÍA

JOAQUÍN TORRES-GARCÍA. Per commemorar el 150è aniversari del naixement de Joaquín Torres-García (1874-1949), Sala Parés, en col·laboració amb el Museu Joaquín Torres-García de Montevideo i la Generalitat de Catalunya, organitza una exposició que reuneix unes cent vint obres – entre olis, obra sobre paper i joguines – que se situen en un espectre cronològic ampli: des de l'arribada de l'artista a Catalunya el 1891 fins al començament dels anys trenta.
El jove Torres-García és un pintor que explora, que prova, que estudia, però que, sobretot, és capaç de construir un art personal que té com a finalitat connectar amb l'ordre essencial des de la percepció i plasmar aquest ordre mitjançant una proposta artística pròpia. Així ho afirma en les Notes d'art (1913): “En tota obra d'art superior, la idea de cada objecte, més que la seva realitat o particularisme, és essencial… Ell veu, en el color i en la forma, l'expressió d'aquella idea”.
Aquesta mateixa idea vèrtebra de manera més evident la seva proposta des del 1917, any en què abandona l'estètica clàssica vinculada al Noucentisme i connecta amb l'avantguarda. Tant les joguines de c.1917-19 com l'aparició de retícules irregulars en algunes de les seves obres o també les connexions amb plantejaments futuristes ens porten cap a l'art constructiu que codificarà més endavant.

SENTIR-TE VIU

SENTIR-TE VIU

Sentir-te viu,

és estimar-te com ets,

agafar fort l'instant,

i tot rient, rient,

ballar l'aigua

als ulls d'algú,

compartir instants

sense més ni més,

desfermar-te,

mira als ulls,

somriure,

trencar silencis,

alliberar paraules.

Ser feliç

sense temps,

sense pressa,

sense pensar-hi.

Gener, 2025 - Joan Cujan

NNENA KALU (HANGING SCULPTURE 1 to 10) 2024

Tècnica mixta (cintes VHS, paper, cintes de casset enregistrades, plàstic, teles mixtes, tubs, corda)
LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15
L’artista Nnena Kalu, establerta a Londres, explora l’espai, l’escala i la materialitat a través del seu procés d’art repetitiu i durador. Per a Kalu, la repetició és una manera d’habitar el món i el gest instintiu és una extensió del seu cos. Les seves escultures són compactes, amorfes i agrupades. La seva manera de manipular els materials, com ara diferents tipus de cinta, paper o cel·lofana, crea un ritme característic, que és alhora meditatiu i introspectiu. Inclosa en el clúster Imaginant futurs, l’obra de Kalu és entesa per l’equip artístic de Manifesta 15 com un espai de llibertat absoluta, que corrobora la creença de l’art com una eina alliberadora que ajuda a imaginar un futur lliure de les cadenes de la vida quotidiana i de les restriccions de com mirem i utilitzem els materials.
Nnena Kalu té el suport d’ActionSpace, que ajuda artistes amb dificultats d’aprenentatge a desenvolupar-se professionalment

ALEXANDRA DAISY GINSBERG

ALEXANDRA DAISY GINSBERG
Every Thing Eats Light (2024 Vitrall 2,96 × 6,49 m)
LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15
Les Tres Xemeneies és l’altre monument barceloní al poder de la llum. Anomenada la «Sagrada Família de l’Electricitat» o la «Sagrada Família dels obrers», va ser al seu dia un digestor de combustibles fòssils. Ara és una sorprenent relíquia tecnològica del desig humà d’emancipar-se del seu món natural.
Tots els éssers de la Terra s’alimenten de llum: les plantes converteixen la llum solar en energia per alimentar la seva existència; els animals mengen plantes o altres animals que en mengen. Aquesta veritat fonamental ens recorda la nostra dependència absoluta dels nostres congèneres.
A través d’un vitrall que representa el Proterocladus antiquus, l’artista britànica Alexandra Daisy Ginsberg commemora l’evolució dels cloroplasts, els orgànuls vegetals que capten la llum solar i la converteixen en energia. Aquest fòssil, que prové d’una alga marina de mil milions d’anys d’antiguitat descoberta al nord de la Xina —de la mida d’un gra d’arròs— es considera la germana de la rebesàvia de totes les plantes verdes vives en l’actualitat. Com les ombres de les plantes que recorren el terra seguint la trajectòria del sol, aquest vitrall és un monument a la turbulenta història mediambiental i social de l’edifici, a la necessitat actual dels éssers humans per veure’ns d’una altra manera enmig de crisis ecològiques, i a un futur diferent, que encara no hem sabut crear.

PREHENSION - ASAD RAZA

PREHENSION - ASAD RAZA

LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15

L’obra de l’artista nord-americà Asad Raza imagina noves possibilitats creatives i poètiques per habitar el present que heretem, amb tota la seva incoherència i toxicitat. Ho fa creant un treball que afavoreix les relacions i els diàlegs entre els éssers, tant vius com no. La instal·lació de Raza per a Manifesta 15 treballa amb la retirada dels vidres de les finestres de Les Tres Xemeneies abans que aquest edifici sigui aprofitat com a espai públic. La instal·lació dona forma al vent, que travessa la Mediterrània des del continent africà i coreografia les llargues cortines que l’artista ha penjat a l’espai, entrellaçant ritmes, ecosistemes i comunitats, i que ens remet a l’ús religiós de teles blanques en l’Islam. Aquesta dansa espontània evoca el concepte de pensée de tremblement (pensament de la tremolor) del filòsof i poeta francocaribeny Édouard Glissant. Segons Glissant, per refutar els sistemes imperials de dominació i terror, s’ha de treballar amb la intuïció, desafiant les crides a l’assimilació i la colonització mitjançant la defensa de situacions híbrides i inestables.

2024 - Vent, plafons de vidre retirats, cotó, polièster, metall

divendres, 15 de novembre del 2024

LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15

LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15

Les Tres Xemeneies són un punt de referència sorprenent del paisatge costaner de Barcelona. Construïdes als anys 70 i ubicades a la riba esquerra del riu Besòs, van ser utilitzades com a central tèrmica fins a l'any del seu tancament, el 2011, i avui encara romanen en desús. Aquestes xemeneies representen un monument per a les persones que els van construir, així com un símbol del passat industrial recent.

Les Tres Xemeneies han estat sotmeses a les obres necessàries per reobrir aquesta icona de Barcelona als visitants de Manifesta, amb obres exposades tant a l'interior de l'antiga sala de turbines com a l'exterior i al seu voltant.

BINTA DIAW - DÏÀ S PORA, 2021-24 - MANIFESTA 15

BINTA DIAW - DÏÀ S PORA, 2021-24

MANIFESTA 15 - Can Trinxet (L'Hospitalet del Llobregat)

Trenar-se els cabells es pot considerar una pràctica de resistència entre les dones africanes atrapades en el tràfic d'esclaus a l'Atlàntic. Més que amb finalitats ornamentals, se sap que les dones esclavitzades es trenaven rutes de fugida als cabells (camins cap a la llibertat). A més, per a aquestes dones, trenar-se els cabells era també una manera de mantenir l'enllaç amb la seva terra d'origen. Abans de ser traslladades per força a Amèrica, teixien granets d'arròs a les trenes, una pràctica particular d'emmagatzematge que sorgeix de la necessitat i que, alhora, és un símbol de resistència contra l'esclavatge. D'aquesta manera portaven un tros de casa amb elles, que plantaven en arribar a l'anomenat ''nou món''. L'artista italiana-senegalesa Binta Diaw ha invocat aquesta tradició mentre creava la seva instal·lació monumental, convidant membres de la diàspora africana de l'Hospitalet a crear llargues trenes de pèl sintètic. Mentre trenaven, les persones participants van compartir històries personals del passat i del present, i van cultivar la solidaritat entre elles. L'evocació d'aquesta tradició per part de Diaw serveix per centrar l'atenció en les experiències de la diàspora africana i el feminisme a Catalunya i convidar a reflexionar sobre com es representen i s'interpreten els cossos femenins.

ART EN PEDRA - LA PEDRERA

ART EN PEDRA - LA PEDRERA
Hans Harp - Louise Bourgeois - Eduardo Chillida - Xavier Corberó - Sthephen Cox - Luciano Fabro - Barry Flanagan - Naum Gabo - Barbara Hepworth - Cristina Iglesias - Anish Kapoor - Henry Moore - Isamu Noguchi - Jorge Oteiza - Ettore Spalletti - Alison Wilding

A LA RECERCA DE FORMES
Els primers escultors moderns van aprendre a servir-se de les qualitats naturals de la pedra identificant el que veien com la «forma interior», seguint els contorns del marbre sense desbastar per trobar com la pedra es prestaria amb més facilitat a la corba i al polit. Barbara Hepworth i Henry Moore van començar a foradar les pedres que treballaven cap a la meitat de la dècada de 1930, i aquest recurs va acabar convertint-se en un modus operandi habitual a les seves escultures de talla posteriors. Quan Naum Gabo es va trobar amb Hepworth a Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial, també va quedar fascinat per la pedra, cosa que el va portar a fer obres molt diferents de les que havia realitzat amb els materials industrials dels quals se solia servir i aplicar als seus escultures un llenguatge gairebé geomètric, igual que Isamu Noguchi, mentre que Hans Arp i Louise Bourgeois van utilitzar la pedra per plasmar formes més orgàniques relacionades amb el creixement i el vigor.

ELFRIEDE JELINEK

Seguim el nostre camí fora del camí. Podem veure’l lluny, allà on estem sols i satisfets perquè el camí es pot veure però no agafar. Elfriede Jelinek

L'ETERNA TORNADA A LA PRIMERA LLUM.

L'ETERNA TORNADA A LA PRIMERA LLUM.

El pròleg de néixer és sempre el dolor,

després l'esclat de llum i el primer plor,

nu, lluny del càlid aixopluc de la mare,

comences a existir a través dels ulls dels altres.

Així vaig créixer, intuint un futur incert,

he viscut sempre amb la sensació

d'acabar de néixer, amb els ulls ben oberts,

ingenu, tancant-los enlluernat,

per no fer-me mal.

Amb el pas del temps

seré només l'ombra d'un record,

un rostre entre molts,

d'un àlbum de fotos familiar.

En trànsit, octubre 2024

VIURE

VIURE

De jove, m'abocava

en paisatges sense fi,

entre espais infinits

d'un horitzó inacabable,

fins a buidar-me,

quants cops ens vam trobar

sense reconèixer-nos,

quanta vida per fer i desfer.

Amb el pas dels anys he après

a reconèixer els meus límits,

que al final del viatge, neixen camins

que en mirar darrere ja no hi són,

esborrats per una boira espessa,

no es pot refer el camí recorregut i fer drecera,

aniré fins al final, més enllà potser,

em diré que he viscut, i que encara vull viure més,

seguiré sentint el ressò de les passes,

fins a exhaurir l'últim full del calendari.

Fuerteventura, Octubre, 2024

dijous, 17 d’octubre del 2024

FUERTEVENTURA

Schiller considerava que l'emancipació del poble només podria produir-se de la mà de la bellesa, com a punt d'unió entre la intel·lectualitat amb la part animal humana. És aquí on ens qüestionem si la bellesa pot tenir un paper amb finalitat política.

Fuerteventura - Illa de Lobos i al fons Lanzarote

MAS MIRÓ

Una casa blanca sota un cel blau intens, el galliner en segon terme, eines del camp, vegetació i vida arreu. Així és com Joan Miró retrata a l’oli el Mas Miró, l'indret on va prendre la decisió de dedicar-se plenament a la pintura de per vida.

Encara que el pintor va néixer a Barcelona i va morir a Palma, va passar llargues temporades a la casa familiar, situada als afores de Mont-roig del Camp. És aquí on va deixar-se captivar per la vida rural i va consolidar el seu vincle amb la terra catalana, el qual marcaria per sempre el caràcter de l’artista i, de retruc, la seva obra pictòrica.

El Mas Miró comprèn el conjunt d'edificis satèl·lit de la masia d'estil colonial, erigits en diferents moments entre el segle XVIII i el XX. La visita al conjunt, permet endinsar-se al taller de l’artista, descobrir-hi els seus esbossos i material, recórrer el jardí que conserva el galliner, la capella, els conreus i el corral. El passeig per aquest entorn és l'experiència ideal per conèixer el bressol de l'estil simbòlic que avui tots reconeixem com a mironià i que el va convertir en un dels pintors més rellevants del segle XX.