L'ETERNA TORNADA A LA PRIMERA LLUM.
El pròleg de néixer és sempre el dolor,
després l'esclat de llum i el primer plor,
nu, lluny del càlid aixopluc de la mare,
comences a existir a través dels ulls dels altres.
Així vaig créixer, intuint un futur incert,
he viscut sempre amb la sensació
d'acabar de néixer, amb els ulls ben oberts,
ingenu, tancant-los enlluernat,
per no fer-me mal.
Amb el pas del temps
seré només l'ombra d'un record,
un rostre entre molts,
d'un àlbum de fotos familiar.
En trànsit, octubre 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada