FENT AMICS (manipulant sentiments)

 

Generalment són persones que s'expressen bé i tenen un índex d'intel·ligència superior a la mitjana, però tenen desordres de comportament. La característica més destacada és el deteriorament de les interaccions socials, incapacitat de desenvolupar relacions amb els altres i falta d'empatia, poden demostrar ansietat visible, o explotar en un atac de ràbia.
Encara que sovint pot semblar que tenen un vocabulari ampli, expressant-se de vegades son com "petits professors", que ens volen ensenyar el que és la vida, en el fons són molt literals i repetitius, els agrada la societat, però els sobren les persones.
Solen trobar dificultats buscant ocupació a causa de la seva poca habilitat per a les entrevistes o per el seu perfil en els tests de personalitat.
Els costa mantenir relacions de parella estables.
A causa del seu aïllament social, pensen ser el centre de sospites equivocades i xafarderies d'altres. "Són miops mentals", no poden saber el que una altra gent està pensant o sentint, no estan tractant que t'enfadis, en el fons no estan interessats en l'amistat, jutgen erròniament, les persones només existeixen en blanc o en negre, o estan a favor o encontra. Són intransigents, incapaços d'entendre el punt de vista dels altres, tenen com a única obsessió el patiment.
Aquestes persones se senten atretes per algú amb un perfil o aptituds similars, que els fa creure que els seus problemes s'originen en la infància, que mai han estat estimats i que només ells els comprenen i comparteixen els seus interessos.

Aquarel·la i text:   Joan Cujan

ELS DIES GRISOS

Hi ha dies que neixen grisos, et costa treball aixecar-te i et sents desanimat, pressents que res anirà com tu vols, les primeres hores són de lleugera inquietud, sents que un gris desànim et va envaint a poc a poc, reacciona, tanca els ulls, i omple'ls de color.

No hi ha dies grisos, ni tots són iguals ... Qui els dóna color ets tu, si ets capaç d'emocionar-te davant d'un esplèndid ocàs o una alba meravellosa, de mirar el cel i alegrar-te quan les gotes de pluja cauen sobre el teu rostre ... Ets tu qui pot pintar com vulguis, cada dia.

Respira fondo, obre els ulls al nou dia, és un regal que no sempre tindràs, i viu com mai el dia d'avui!

Foto i Text Joan Cujan  2014

L'ARBRE DE LA VIDA

L'art va més enllà del concepte moral i narratiu, hem de ser capaços des de les nostres impressions sensorials i amb la necessària força expressiva, trobar la bellesa en el món que ens envolta i deixar de rebolcar-nos en les nostres misèries.

Foto y Text: Joan Cujan  2014

FELIÇ ANY NOU

Sempre que s'acosta el cap d'any tinc tendència a mirar cap enrere, és bo recordar, però ho faig sense nostàlgia. Cada moment té la seva màgia, l'essencial és saber viure el present amb intensitat, sabent que cada minut que passa es converteix en passat. M'agrada pensar en el futur de manera optimista i veurem allí feliç al costat dels meus, perquè cada dia que passa és una nova oportunitat per seguir estimant, aprenent i creixent.

Foto y Text: Joan Cujan  2013

ANGOIXA (carta a una amiga)

Estàs bé, només respira, respira i recorda totes les vegades en el passat que ja vas sentir aquesta por, totes les vegades que et vas sentir ansiosa, aclaparada, i un calfred impregnava d'una suor freda la teva pell, fins que un dolor intens t'immobilitzava.

Sents un caos, una confusió de la ment i el cos, tens la capacitat de ser transportada per la bellesa, és un temps per plorar a les postes de sol.

Quan ens sentim ferits, estem cecs i no trobem la manera de redreçar les coses, avui no veus cap solució, però quan passi el temps, no avui o demà, sinó en uns mesos, et sorprendrà com les aigües tornen al seu curs.

La vida t'ha posat moltes vegades a prova, i malgrat el difícil que han estat les coses, has sobreviscut. Respira, respira i confia que pots sobreviure això, que la lluita és part del procés, que no et pots donar per vençuda, no importa el difícil que pugui semblar, sempre hi ha esperança, una llum al final del camí i tu pots accedir, sempre ho has aconseguit.

Foto: Monica Sunyer  -  Text: Joan Cujan  2013

PRESENT

No pots ser el primer, no existies en el seu passat, ella va estimar abans de conèixer-te, però si t'estima ara, què importa la resta? No podrà estar pensant en tu cada segon del dia, però et donarà el seu present, així que no li facis mal, no intentis canviar-la, no busquis en el seu passat i no esperis més del que pot donar. Somriu quan ella fa bogeries i et fa feliç, i troba-la faltar quan no hi sigui.

Joan Cujan  2013

MIRADES CREUADES

Una mirada ens exposa, és una introspecció psicològica que influeix en la realitat, per a poc a poc convertir-la en una experiència personal en la qual es planteja una relació creuada elemental, és el nexe d'unió entre algú que mira i el que li torna la mirada.

Ens vam quedar mirant-nos l'un a l'altre, sense dir res, era la classe de silenci que ho explica tot, en els seus ulls no hi havia ni rastre de què havia succeït entre nosaltres, això em va alliberar dels meus dubtes, era el final, per fi estàvem d'acord, tot havia acabat. La vaig mirar, i em vaig sentir molt trist, mai tornaria a veure-la de la mateixa manera, mai tornaria a sentir el mateix, ni tan sols podia estar irritat, no havia canviat, era com sempre havia estat, mai havia mentit sobre els seus sentiments, em va regalar el seu amor de la mateixa manera que després mel va treure. Em resistia a acceptar-ho, la vaig mirar i vaig pensar he de ser valent i dir-li que m'agradaria recuperar-la, tornar-lo a intentar... però els seus ulls em deien, t’allibero, t’expulso del meu cor, perquè si no ho faig ara, mai tindré forces per fer-ho. Vaig ser el primer a apartar la mirada, vaig sentir un dolor profund, intens... un dolor que mai, mai més voldria tornar a sentir.

Foto: Eric Nehr - Text: Joan Cujan

SENSE PARAULES...

Els llibres sense paraules, són veritables obres d'art plàstiques, que conviden l'espectador a recrear la història que el llibre pretén comptar, són una invitació a encoratjar la imaginació ... sense límits, sense que importi el món real.

SER

"Gastem molta energia en construir barreres per protegir-nos, tractant de crear una imatge exterior que no mostri els nostres sentiments i sense adonar-nos, els escuts creats, en lloc de protegir-nos, ens impedeixen sentir, i minven les nostres possibilitats de felicitat. És com si t'haguessis oblidat que t'has posat guants, i en tocar les coses no en sentissis el tacte, com si un lleu vel impedís que poguessis accedir a les seves qualitats físiques. Hem de mostrar-nos com som amb tota naturalitat, per poder sentir el fred i la calor de les emocions ... Una cosa tan irrepetible com l'humit i suau petó dels llavis d'un altre ésser."

Foto: Jan Saudek   -   Text: Joan Cujan

VOLAR NO SIGNIFICA TENIR ALES

Quan els fills se'n van a poc a poc independitzant, tens la sensació que potser els has anat empenyent fora del seu niu, fora del confort i seguretat que aquest representa. Però tu també ho vas fer en el seu moment, perquè si no ens llancéssim al buit, mai sabríem el que podem fer amb les nostres ales, que hi ha un horitzó molt més enllà d'on estem en aquest moment. Pot fer mal, però després dius "gràcies", m'he caigut moltes, moltes vegades, però m'he aixecat i tornat a volar. Si no ho hagués fet no hauria vist, sentit, tot el que he viscut, no m'hagués convertit en el que sóc avui, "Jo"

PARELLES de BALL

"Quan estimes algú, no pots pretendre estimar-lo sempre de la mateixa manera, no val la pena intentar-ho, és impossible i fracassaríem. Però això és el que la majoria de nosaltres demana, tenim tan poca fe en l'amor, les relacions, que insistim en la permanència, quan l'única continuïtat possible en la vida com en l'amor, és permetre el creixement individual, en llibertat ... som parelles de ball, però els nostres millors salts són des de la individualitat.

                                                          

UN ROSTRE EN LA MULTITUD...

Totes les persones, que un dia es van presentar en la nostra vida, la nostra família d'origen, la família que hem creat, amics, amants, de vegades fins i tot estranys, independentment que fossin bones o dolentes, es van quedar en la nostra ment per no marxar, de vegades en el nostre cor. No sóc perfecte, tampoc podia esperar que elles ho fossin, tot consisteix a prendre el que cada un et pot donar i construir el teu món a partir d'ells.

Joan Cujan 2013 - Foto: Dennis McGuire

TIC-TAC

En la nostra limitada vida en el temps, aquest va modificant la nostra pròpia imatge, transformant-la fins a crear una en què ens costa reconèixer-nos, no sé si hi ha mons paral·lels en altres dimensions, però el fugaç temps passa inexorablement amb el seu monòton tic-tac, tic -tac. Però només quan entrem en fases de plaer o dolor comprenem la ductil flexibilitat del temps, les emocions el relantizan o acceleren sense que la nostra voluntat pugui impedir-ho, fins que un llunyà dia deixa de sonar el tic-tac i ens deslliurem de totes les preocupacions que ens provoca el pas dels dies.

Joan Cujan   2013

ESPANYA EN BLANC & NEGRE

Passat: Aquesta enorme silueta d'un toro de lídia, d'aproximadament 14 metres d'altura, concebuda originalment com una gran tanca publicitària de carretera, es troba repartida al llarg de la geografia espanyola sobre turons per tallar l'horitzó i afavorir d'aquesta manera la seva visió. Encara que la funció inicial era publicitària, amb el pas del temps s'ha convertit en un símbol cultural d'Espanya.
Futur: L'energia eòlica és un recurs abundant, net i renovable, que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en reemplaçar les termoelèctriques a base de combustibles fòssils, el que la converteix en un tipus d'energia verda. En l'actualitat, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors, l'any 2011 Espanya va produir un 16% del seu consum elèctric i és un dels líders mundials en la fabricació d'aerogeneradors.

Foto: Joan Cujan

SOMNIS

La gent diu: "Jo vaig a dormir ara," com si no fos res. Però en realitat és una activitat estranya. Durant les pròximes hores, mentre que el sol s'ha anat, vaig perdent temporalment el control sobre tot el que sé i entenc, quan torni el sol, reprendré la meva vida. Un cop al dia, generalment a la nit, a l'estirar-me en aquestes plataformes especials, en el fons de la meva ment viuré aventures i experiències que serien completament impossibles a la vida real. Mentre jeia allà, completament vulnerable als meus enemics, els meus moviments seran només de tant en tant per canviar d'una posició a una altra, o bé, si una de les 'aventures' és massa real, cridaré i m'alegraré de que estava inconscient i només era un somni. 

George Carlin, "Excrements del cervell" - Foto: Albert Smirnov