Quan els fills se'n van a poc a poc independitzant, tens la sensació que potser els has anat empenyent fora del seu niu, fora del confort i seguretat que aquest representa. Però tu també ho vas fer en el seu moment, perquè si no ens llancéssim al buit, mai sabríem el que podem fer amb les nostres ales, que hi ha un horitzó molt més enllà d'on estem en aquest moment. Pot fer mal, però després dius "gràcies", m'he caigut moltes, moltes vegades, però m'he aixecat i tornat a volar. Si no ho hagués fet no hauria vist, sentit, tot el que he viscut, no m'hagués convertit en el que sóc avui, "Jo"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada