DOLCES CARÍCIES, 4

Els meus dits al acariciar-te, modelen els teus pits, fins que aquests adquireixen la forma exacta de les meves mans.

Foto: Mark Harris   -   Text: Joan Cujan  2013

INTUÏCIÓ I REALITAT

Davant del bombardeig de notícies contradictòries dels mitjans i la conseqüent manipulació de la informació, on la veritat és falsejada al servei del poder i dels partits polítics. Només ens queda la intuïció, aquest sentit estigmatitzat per la ciència al llarg dels temps, és avui en dia un factor de sensibilitat intel·lectual, necessari en temps de incessants canvis, per a la comprensió del nostre entorn quotidià.

El coneixement intuïtiu i el coneixement racional, no els hem de veure de manera antagònica, sinó que han de ser complementaris. El pensament racional es caracteritza per ser analític, la seva funció és diferenciar, mesurar i catalogar. El coneixement intuïtiu, es basa en l'experiència directa amb la realitat, és discontinu i holístic.

La intuïció no s'ha d'entendre com una senzilla qualitat psicològica, forma part de l'inconscient col·lectiu. Aquesta particular manera de comprendre la realitat amagada darrere de la desinformació on tot és subjectiu i relatiu, la entreveiem per atzar entre línies, des de la intuïció analitzem el conflicte, el sofriment i l'incertesa de la societat comença a adquirir sentit, i al inclouré les nostres pròpies vivències i emocions, la realitat ens comença a ésser desvetllada.

Actualment, vivim en una incertesa, política, ideològica, institucional i religiosa, enfront d'aquesta inseguretat, cal lluitar per ser capaços d'intuir, pensar, interpretar i comprendre el món que ens envolta, on no res és absolut i no existeix una única veritat.

Foto: Lindsay Blair - Text: Joan Cujan 2013

Foto: Volker Virke

DOLCES CARÍCIES, 3

Al aclucar els ulls les meves mans recorren els teus pits, 

amb el tacte la ment esculpeix volums de plaer,

al recordar orografies de goig.

Joan Cujan  2013 

DOLCES CARÍCIES, 2

En la meva solitud, de carícies invisibles. 

Visc a les ombres d'un somni agitat. 

Al despertar afegeixo insomni, al desig. 

Estàs feta a imatge dels meus somnis.

Foto: Andrzej Pradzynski - Text: Joan Cujan 2013

TROBAR SENTIT A LA VIDA

Moltes vegades em pregunto si li trobo sentit a la vida, crec que en el món actual la majoria de les ocasions la resposta seria “no”, personalment crec que encara no l'he aconseguit trobar i ni tan sols sé si algun dia ho arribaré a assolir.

La poesia que ve tot seguit m'ajuda a trobar respostes, espero que a l'igual que a mi us ajudi a reflexionar sobre quelcom tan difícil i fàcil alhora.

Joan Cujan 2013

Fotos: Richard John Edwards      

He mort perquè no tinc desitjos, 

No tinc desitjos perquè crec posseir, 

Crec posseir perquè no tracte de donar; 

En tractar de donar, m'adono que res posseeixo, 

En comprovar que res posseeixo, tracte de donar-me jo mateix, 

En tractar de donar-me jo mateix, comprenc que res sóc, 

En veure que res sóc, desitjo transformar-me, 

En desitjar transformar-se, es viu. 

del “Monte Análogo” de René Daumal

DOLCES CARÍCIES 1

Abraçant-la amb força es va estremir, ella va sospirar, 

es van quedar relaxats, junts com si fossin un de sol.

Joan Cujan 2013 

ESTARÀS EN ELS MEUS SOMNIS

                       Deixa'm somiar-te, somia amb mi, que la nit segueixi fins que arribi l'alba,

                       vine, endinsa't en els meus somnis, plens de tendres carícies apassionades.

                       Deixa'm estimar-te, no diguis res, que els nostres llavis parlin sense paraules,

                       després, quan despertis, només haurà estat un bell somni que mai va existir.

                       Deixa’m recordar-te, recordam, avui els somnis romanen vius en la memòria,

                       malgrat no em recordis, en tancar els ulls, te continuaré recordant des de l'oblit.

                       Deixa’m sentir-te, sent amb mi, guardo mil carícies de l'ahir guardades a la pell,

                       no tinc prou distancia, per deixar de somiar-te, estimar-te, recordar-te, sentir-te.

Joan Cujan 2013

RESSACA DE NADAL

RESSACA DE NADAL - Malestar general al cap d'unes hores d'haver consumit en excés

Els plenets som més feliços?

Podria ser que si, quan ens deixem vèncer per les temptacions de la carn ... del peix, dels lactis i dels hidrats de carboni, però no és d'aquestes corbes de la felicitat de les que vaig a parlar, que importen les corbes sinuoses, rotundes, amb panxeta i mitxelins, és que no són absolutament captivadores? 

Ser gras o prim, com la bellesa, són conceptes que canvien considerablement d'unes èpoques a altres, un símbol sexual com va ser Marilyn Monroe, avui potser no estigues dins dels cànons estètics, però això no t'impedeix gaudir de la vida. Les persones curvilínies poden ser tan sexys com les primes, sentir-te desitjat no depèn només del teu cos, també de la teva intel·ligència i personalitat, és tot un conjunt de coses les que et fan veure't i sentir-te sexy, a més la bellesa és una cosa totalment subjectiva, el que és atractiu per unes persones pot no ser-ho per a altres.

El més important és sentir-se bé amb el nostre cos, hem de cuidar-lo perquè és el que la natura ens ha ofert i hem de viure amb ell tots els dies de la nostra vida, no podem, deixar que ningú vingui a imposar-nos cap estereotip de bellesa, si t'estimen de debó, t'acceptaran com ets.

Aprèn a treure profit de la teva bellesa, realça el millor de tu que la naturalesa t'ha ofert, si tens confiança en tu mateix i deixes d'acomplexar-te, seràs atractiu. 

Pin-Up: Duane Bryers      Text;  Joan Cujan 2013 

BEGIN THE BEGUINE

Malgrat el apocalíptic avís sobre la fi del món del calendari Maia, iniciem un nou any i novament sentim la necessitat de reinventar-nos, aquesta necessitat de canviar és una constant dels éssers humans, per descomptat no és nova ni pertany només a un tipus de societat, a tot el món s'utilitza l'any nou per reiniciar nous projectes, tornar a estudiar aquell idioma que tant se'ns resisteix, aprimar-nos, deixar de fumar ...         
Segons els nostres intents d'anys anteriors, l'esperança de tenir èxit aquesta vegada no és molt encoratjadora, com explicaríem llavors que seguim creient irracionalment que aquest nou any ho aconseguirem? potser perquè si creguéssim que el nostre futur serà pitjor que el present (res difícil de pensar en els moments actuals) la vida deixaria de tenir sentit, només la confiança d'aconseguir un futur millor ens ajuda a mantenir el nostre estat d'ànim i conservar la salut física i mental.
Aquests bons desitjos de canvi ens ofereixen una recompensa immediata, augmenta la nostra autoestima, però hauríem de proposar-nos petits canvis en els nostres hàbits que siguin realistes si volem tenir èxit, ja que la força de voluntat sol minvar a mesura que passa el temps. Si aconseguim mantenir un estat d'ànim positiu i planificar amb molta atenció els nostres petits canvis, la recompensa serà el plaer de l'èxit obtingut.

Joan Cujan 2012 - 2013

PESSEBRISME A CATALUNYA

* Si selecciones una foto amb el ratolí, la podràs veure amb més detall

A Catalunya el pessebrisme te més de 600 anys d'història. Actualment hi ha al voltant d'un centenar d'associacions o grups que ofereixen exposicions de pessebres. S'anomena "escola catalana" a la tècnica d'utilitzar el guix a la construcció dels pessebres ja que va ser a Barcelona on és va fer servir per primera vegada. Aquest fet ha portat a distingir dos tipus de pessebres: el pessebre popular, fet amb materials naturals, i el pessebre artístic, fet amb guix, sovint en forma de diorama i, per Tant, de més complexitat tècnica.

L'estil del pessebre català és força heterogeni, des de l'impressionisme "atramuntanat" dels pessebres d'Olot, fins a l'hiperrealisme minuciosament detallista dels de Roda de Ter, passant per l'autenticitat del paisatge rural dels de Castellar del Vallès.

¡En el procès de muntar el pessebre poden arribar a treballar moltes disciplines Artístiques o Tècniques tan diverses com l'escultura, la pintura, el dibuix, el modelatge, la fusteria, l'electricitat, el miniaturisme, la composició o l'escenografia. 

 

Fa estimar els indrets del passat, apreciar els detalls de l'arquitectura, de la fusteria; fa estimar les tradicions; qui fa pessebre aprèn a observar les coses d'una alta manera. Els pessebres sovint ajuden a recordar com eren els pobles abans i ajuden a mantenir la memòria d'elements i de tradicions que han desaparegut.

Fer el pessebre estimula la creativitat i la capacitat de trobar solucions enginyoses als problemes. A més a més, és un bon exercici de paciència i de concentració. Tot aixó el converteix en una activitat ideal per distreure's de manera sana, agraïda, ja que la feina del pessebrista te una compensació molt especial, per Nadal a tothom li agrada veure pessebres.

Text: Enric Benavent i Vallès (Membre del col·lectiu "El Bou i la Mula" de recerca i difusió del pessebre)

Fotos: Joan Cujan 2012 (Exposició Pessebres del món, cultura, art, tradició - Barcelona)

L'ARBRE DELS DESITJOS

  

                            

                                                             RIU

                                                         MIMA'T

                                                       RELAXA'T

                                                     CREU EN TU

                                                     NO T' AÏLLIS

                                                 VIU EL MOMENT

                                               TRENCA UN HÀBIT

                                               PINTA UN QUADRE            

                                            MIRA FOTOS VELLES

                                            DEIXA QUE T'AJUDIN

                                         LLEGEIX UN BON LLIBRE

                                        NO PERDIS LA ESPERANÇA

                                      COMPARTEIX UN SOMRIURE

                                                          *******

                                                          *******

                                                          *******

            

  

Agafa el teu regal de l'arbre dels desitjos, si no trobes el teu,

digues-m'ho i faré un encanteri perquè es faci realitat.

Anim tu pots, creu en tu i finalment….sigues feliç

Joan Cujan 2012

WERTIADAS

«Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes. Que los niños catalanes se sientan tan orgullosos de ser catalanes como de ser españoles»

José Ignacio Wert Ortega "Ministre d'Educació, Cultura i Esport" 

QUI AMB LA LLENGUA DESTRUEIX PER LES SEVES PARAULES MOR

La riquesa d'una cultura, d'una història i d'un idioma és una cosa que pertany a la humanitat tant com a la societat que l'ha generat i ningú pot tractar de sotmetre i destruir-la per forçar la seva desaparició.

Sense la llengua, no tindríem la possibilitat de comunicar-nos, la llengua pot ser l'oportú consol davant del dolor, però també pot ser utilitzada per destruir, les virulentes paraules que la llengua fa treure de les profunditats del cor humà es transformen en veritables armes letals, vivim en una societat en la qual es agredeix verbalment amb una càrrega de tensió i negativitat increïbles, en els mitjans de comunicació observem com els "honorables polítics" són experts en agredir als seus opositors, convertint moltes vegades amb les seves paraules un petit foc en un incendi de proporcions incalculables.

La llengua pot destruir les persones, les profundes ferides que deixen com seqüeles les paraules destructives són molt difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. La societat que ha estat ofesa per aquella llengua fora de control, recorda les paraules feridores, l'odi i el ressentiment es fa cada vegada més profund, creant més i més distanciament entre l'ofès i l'ofensor.

Un individu pot ser molt eloqüent, però si el domina la ira i només utilitza les seves paraules per destruir, només mostra la seva immaduresa, mai es podrà definir com algú intel·ligent.

Els qui ostenten el poder i no són capaços de refrenar la seva pròpia llengua, davant la crítica o al desacord i utilitzen la seva pròpia despietadament en contra d'aquells que parlen en "llengües estranyes" alienes a la de l'imperi, perden tots els seus arguments, la raó mai es pot imposar.

A poc a poc anem prenent consciència de l'atropellament que estem sent sotmesos i qui són els responsables, aquests impresentables no tenen cabuda en la nostra societat i amb la nostra denúncia pacífica i democràtica demostrem el nostre rebuig davant dels que només saben viure de les mamelles del govern i ens xuclen la sang com sangoneres.

Il·lustració: Andreu Ledoux      -         Text: Joan Cujan 2012  

DEJUNI

De vegades la nostra imaginació ens porta a apartar-nos de la realitat, per tal de justificar el món en què vivim.


Mentres la misèria ens allunya de caure en l'oferta desmesurada d’objectes materials dels països industrialitzats, el dejuni ens neteja el cos i purifica l'ànima. En abstinència d'aliments, l'ésser humà és més conscient i sensible física i psíquicament, la gana dona sentit a la seva existència. Aquests filosòfics pensaments ocupen la meva ment mentres vaig furgant en els residuüs orgànics dels contenidors d'escombraries i un sonor rot s'allibera del meu estómac. 


Foto: Teste Text: Joan Cujan 2012

LA TEVA LLENGUA

La teva llengua és foc al país de les paraules,

silenci vestit del brogit encès de les flames.

La teva llengua és mel i llimona al paladar,

cotó de sucre, xiuxiueig de fruits d'amor.

La teva llengua, fuet sagrat, que inventa la meva pell,

brasa dolça que invoca els incendis que treu del meu cos.

La teva llengua que m'explora i et descobreix,

que s'entrega i que m'ho demana tot.

a quatre mans amb la Carmen Gual.... Joan Cujan 2012

EDUCAR LA MIRADA

En el nostre món contemporani vivim envoltats d'un univers de imatges. El art es fonamenta en els seus recursos expressius per ressaltar les formes, colors, textura ... Quan exercim una mirada creativa, intel·ligent l'art es transcendeix i la seva eficàcia dependrà de la intensitat de la nostra mirada, si no la eduquem ens convertim en analfabets iconogràfics. La imatge ens parla i compartim mirades, és la música que de vegades sona en la nostra ànima quan ens emocionem en contemplar l'obra d'art.

Foto i Text: Joan Cujan 2012