Deixa'm somiar-te, somia amb mi, que la nit segueixi fins que arribi l'alba,
vine, endinsa't en els meus somnis, plens de tendres carícies apassionades.
Deixa'm estimar-te, no diguis res, que els nostres llavis parlin sense paraules,
després, quan despertis, només haurà estat un bell somni que mai va existir.
Deixa’m recordar-te, recordam, avui els somnis romanen vius en la memòria,
malgrat no em recordis, en tancar els ulls, te continuaré recordant des de l'oblit.
Deixa’m sentir-te, sent amb mi, guardo mil carícies de l'ahir guardades a la pell,
no tinc prou distancia, per deixar de somiar-te, estimar-te, recordar-te, sentir-te.
Joan Cujan 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada