Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
divendres, 22 de març del 2013
CREPUSCLE
A l'hora del crepuscle quan el cel s'encén, sé enterboleix la nostra mirada obrint-se pas a pensaments de malenconia i enyorança de les hores passades que lentament ja s'apaguen, mentre els records s'esvaneixen en la foscor de la nit.
És l’hora del dia que irradia serenor, l’oreneta torna al niu. La brisa tèbia t’agombola tot el cos,et refresca la cara i et fa estremir. La visió dels prats i les muntanyes et mormolen tendres paraules. Tot fa olor de dolça pau, et deixes anar davant del lluminós i plàcid acoloriment de l’horitzó celest. Perceps que quelcom dins teu tira dels fils dels records i el pensament et retorna la passió que l’oblit amagava. De sobte et sens millor i t’adones que has atansat els ulls que sempre t’han mirat amb l’enteniment més íntim i sincer.
2 comentaris:
És l’hora del dia que irradia serenor, l’oreneta torna al niu. La brisa tèbia t’agombola tot el cos,et refresca la cara i et fa estremir. La visió dels prats i les muntanyes et mormolen tendres paraules. Tot fa olor de dolça pau, et deixes anar davant del lluminós i plàcid acoloriment de l’horitzó celest. Perceps que quelcom dins teu tira dels fils dels records i el pensament et retorna la passió que l’oblit amagava. De sobte et sens millor i t’adones que has atansat els ulls que sempre t’han mirat amb l’enteniment més íntim i sincer.
Gràcies Jordi, jo vaig poder capturar l'instant de serenor, tu has descrit el seu esperit.
Publica un comentari a l'entrada