L'esperit del gos
"A" trencada, l'esperit de Brossa
L'esperit que vola
L'esperit del gos - "A" trencada, l'esperit de Brossa - L'esperit que vola
dilluns, 7 de novembre del 2022
NO TOTES LES COSES SÓN MESURABLES
L'esperit del gos - "A" trencada, l'esperit de Brossa - L'esperit que vola
TORRE GLÒRIES (BARNA)
Torre Glòries (Barna) - Joan Cujan, 2022
Les obres belles són filles de la seva forma, que neix abans que elles. Paul Valéry
EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA)
EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA) L'artista porta a la Fundació Vila Casas la seva mirada sobre els arquetips femenins.
Autoretrat 1980-2018 Acció realitzada i filmada a Nova York per la mateixa artista. Amb una càmera al replec frontal del seu barret, Eugènia Balcells recupera una bola mirall que conservava com un tresor al seu estudi i, així, autofilmant-se, i alhora sent filmada pel seu ajudant, fa un recorregut des del Soho, on va viure a començaments dels anys vuitanta quan va arribar a Nova York, fins al seu estudi a Brooklyn.
En aquest cas m'he permès incorporar a la Carme movent-se una vegada i una altra davant de la projecció, integrant-se en la imatge projectada... com homenatge a unes paraules seves: "Porto en mi totes les dones, les conegudes, les desconegudes, les joves, les velles, les sàvies, les que no saben massa res"…
PENSAMENTS CREPUSCULARS
VALORA EL FET DE SER VIU, CADA DIALa vida transcorre en un batre d'ulls. Shunmyo Masuno
PENSAMENTS CREPUSCULARS
Tot allò que ens envolta es converteix en imatges, són instants impregnats d'una llum canviant que les fa visibles, les transforma i queden gravades a la retina. Des dels descobriments dels primers anys lluminosos de la infància, fins a les imatges crepusculars d'una tarda de diumenge a la vellesa. Totes aquestes imatges reals o imaginàries, fins i tot les dels somnis desapareixeran, se suprimiran una a una de l'inventari de la memòria. Tot s'esborrarà amb l'últim alè.
EL CAVALLER
ENS OBLIDARAN
Sí. Ens oblidaran. És la vida, no hi ha res a fer. El que avui ens sembla important, crucial, de conseqüències greus, doncs bé, arribarà un moment en què s'oblidarà, en què ja no tindrà importància. I, és curiós, avui no podem saber el que serà un dia considerat com gran i rellevant, mediocre o ridícul. (...) També pot passar que la nostra vida, la que vivim avui, un dia es consideri estranya, incòmoda, sense llums, insuficientment pura i, qui sap, fins i tot culpable. Anton Txékhov
diumenge, 16 d’octubre del 2022
L'ADOB QUE FECUNDA LA TERRA (TÀPIES 1958-1988)
Aquesta exposició se centra en el període comprès entre finals de la dècada de 1950 i finals de la de 1980, i mostra el pas i la convivència entre les pintures matèriques, els objectes i els vernissos. La revalorització de les coses naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d'espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l'origen i la força de la vida, l'adob que fecunda la terra.
El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l'opacitat dels murs. En els vernissos s'hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos menys atractives o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives. (Els més observadors, podran trobar elements integrats a l'obra de connotació sexual), en què s'analitza allò que hi ha de més pervers en l'individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l'espectador, remoure-li l'esperit, de manera que l'art esdevingui adob del coneixement i l'esperit crític.
El vernís és consubstancial a les pintures matèriques, ja que Tàpies el feia servir com a base de la pols de marbre, la sorra, els pigments i altres materials, però ara pren protagonisme i ofereix unes transparències que fan de contrapès a l'opacitat dels murs. En els vernissos s'hi continuen trobant aquelles imatges relatives a parts del cos menys atractives o funcions fisiològiques considerades desagradables i repulsives. (Els més observadors, podran trobar elements integrats a l'obra de connotació sexual), en què s'analitza allò que hi ha de més pervers en l'individu i en la societat. Els elements repulsius que es troben en la seva obra persegueixen despertar la consciència de l'espectador, remoure-li l'esperit, de manera que l'art esdevingui adob del coneixement i l'esperit crític.
Roig i negre amb zones arrencades, 1963-1965
Procediment mixt sobre tela.
Col·lecció particular.
Peu sobre blanc, 1981
Procediment mixt sobre fusta.
Col·lecció particular.
Cames rosades, 1988
Procediment mixt sobre Tela.
Col·lecció particular.
Blanc, negre i vernís, 1985
Pintura i vernís sobre tela.
Col·lecció particular.
Vertical amb signes negres, 1987
Pintura i llapis sobre paper.
Fundació Antoni Tàpies.
No, jo en aquesta cadira no m'hi assec
Joan Cujan - Técnica Mixta 2022
Si una societat està d’acord que necessita que hi hagi algú que la governi i la gent, diguem la bona gent, diu: «No, jo en aquesta cadira no m’hi assec», s’hi asseurà un fill de puta. Ramon Barnils
RUMORS LLUNYANS
Rumors llunyans, trenquen el plàcid clarejar del dia,
un fugaç raig de sol, desperta la llum endormiscada,
l'atzar em sorprèn amb un vaixell que s'allunya mar endins.
Joan Cujan, 2022
CELEBRAR EL GENOCIDI
CELEBRAR EL GENOCIDI
La narrativa de la Hispanitat, és enaltir el racisme criminal perpetuat per una societat colonial encara vigent. Aquesta apologia de la supremacia blanca no fa sinó perpetuar un sistema colonial que posa en perill la supervivència de centenars de pobles indígenes actualment.
L'Estat espanyol hauria de deixar d'enorgullir-se del seu passat genocida i espoliador, com que no ho fa, participa indirectament, per que la història es continuï repetint amb els pobles indígenes actuals: Al Paraguai, viuen en una fugida constant, escapant de les excavadores dels ranxers que destrueixen les seves terres. Al Brasil, el president Bolsonaro ha declarat la guerra als pobles indígenes, sense lleis que protegeixin les seves terres de fusters, miners i altres invasors, pobles sencers podrien ser aniquilats. Al Perú, mentre les seves terres no estiguin legalment demarcades i protegides, els pobles indígenes continuaran sota l'amenaça constant de les indústries extractives. I així la majoria dels pobles indígenes.TOT ES DEGRADA I REVIU
En la bellesa, tant m'hi he fixat, que la meva mirada n'està plena. Cavafis
Tot es degrada i reviu. La mort de la fulla, serveix de repòs a la papallona.
LA NIT TRANSFORMA EL PAISATGE
Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)
S'han d'allotjar en algun lloc de la memòria, les restes del viatge...
Platja del Trabucador (Delta de l'Ebre)
dissabte, 10 de setembre del 2022
ESCALA AL CEL (PÚBOL)
Van abandonar la casa, van fugir.
Els anys han desbastat aquest racó.
Pujo al punt més alt de l'escala,
vull arribar a tocar el cel.
Però allà dalt, no hi ha més camí,
la caiguda serà segura,
almenys que desplegui les ales
en un intent de salvar-me.
Potser, només ho vaig somiar.
L'ART D'ESTIMAR - Erich Fromm
Del naixement a la mort, de dilluns a dilluns, del matí a la nit, totes les activitats estan rutinitzades i prefabricades. Com pot un home immergit en aquestes activitats rutinàries recordar que és un home, un individu únic, a qui ha estat atorgada una única oportunitat de viure, amb esperances i desil.lusions, amb dolor i temor, amb l'anhel d'estimar i amb la por del no-res i de l'isolament?
L'art d'estimar - Erich Fromm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)