LA PRIMAVERA D'UNS ULLS

Nosaltres,

els segadors del foc de vicis i paraules,

com uns encativats espectres, malmenats

amb frases de fusta revinclades en blanc

damunt la teba pell dels ossos, els inútils,

els objectes despullats, cicatritzats, pensàrem,

tendrament, humanament,

que ens convenia cremar, trossejar d’odi

la mustiable por, el grumallós silenci del perill,

de la mort d’una idea majúscula com un nom

que té lletra de sang i ànima clara. Nosaltres però,

com dos ganivets oberts damunt un vidre de necessitat,

oblidàrem, no sabíem, tu i jo, magres d’amor,

que a vegades les paraules es poden convertir en pedra,

en pedrades llançades en viu damunt la floració dels homes,

damunt el sexe tràgic d’uns ulls

que volen donar color als seus com una primavera.  

                                                                    

                                                                      Damià Huguet

AHIR, AVUI, DEMÀ

A la nit em vaig dir:

demà caldrà fer...

Per l'atzarós pas dels dies,

avui ja és gairebé passat,

com ja és l'ahir.

Sóc memòria en vida,

del pòsit que en mi han deixat,

el pas dels dies viscuts.

Fràgil com una flama vacil·lant

que un cop del destí apaga,

tot és efímer en mi.

Mentrestant, observo atònit,

com s'endarrereix la primavera.

Joan Cujan, 2021

EN ESPERIT

Utilitzant impressions fotogràfiques del seu arxiu personal com a telons de fons, Alison Luntz construeix obres tenyides de nostàlgia al seu apartament de Brooklyn i al seu voltant, en què la pandèmia es fa molt present.
Alison ha trobat una idea conceptual, per expressar l’aïllament i la malenconia de la quarantena, l'angoixa personal i generalitzada per les limitacions de la pandèmia actual amb la llibertat dels anys anteriors, plena de sensacions càlides i temps més senzills. La seva estètica de bricolatge per compartir aquests records fotogràfics, gravats i fixats al seu entorn quotidià i el seu humor, no desmenteix la intensitat del desig i l'enyor que tots sentim ara mateix. En un mar de fotògrafs que miren les seves vides de pandèmia, Alison ofereix unes imatges fresques, relacionables i exquisides.

EL JARDÍ AMAGAT

Una llum màgica l'arrossegava cap al jardí, es va aturar instintivament, sorprès davant aquell espectacle inusitat, havia començat a aixecar-se una lleugera boira, el temps semblava aturar-se, es va sentir atrapat per al passat...

S'ENCÉN EL BOSC DELS SOMNIS APAGATS

                           

En despertar-se els somnis, m'envaeix una estranya sensació d'irrealitat, el somni que desperta és meu o és aliè... sento més i més escalfor, una fina capa de suor m'impregna la pell, l'aire s'enrareix, la gola crema, el silenci es trenca per l'espetec de la fusta cremant, tot va perdent color, es torna gris, cendra. Estic paralitzat, no m'atreveixo a despertar-me, immòbil al llit, els meus ulls s'han acostumat a veure tancats... Per què sempre estic sol quan somio?     Joan Cujan, 2021

LA CONDICIÓ HUMANA II (BACON-FREUD) - Galeria Marlborough

Lucian Freud (1922-2011), nét de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, és considerat un dels principals retratistes figuratius del segle XX. Freud va desenvolupar un estil fidel a la realitat, però a través d'un filtre de cruesa, sense cap concessió. Va néixer a Berlín, però a causa del nazisme va emigrar a Anglaterra, on Freud va viure i va desenvolupar la seva carrera artística fins a la seva mort el 2011. Va crear els seus primers gravats a París el 1946, tot i que és més conegut pel seu treball en pintura, la seva obra gràfica també forma una part essencial del seu corpus artístic. En la majoria de les obres gràfiques de Freud, tot l'innecessari s'elimina, deixant poc o gens de color i un fons mínim que permet una apreciació extremadament pura del seu estil. Com en les seves pintures, els models dels seus gravats eren persones properes a ell, però sovint anònimes per a l'espectador sobre les quals, en llargues sessions de posat, Freud llança una mirada inflexible donant com a resultat obres plenes d'honestedat, portadores de retrats psicològics.

LA CONDICIÓ HUMANA (BACON-FREUD)

LA CONDICIÓ HUMANA (BACON-FREUD) - Galeria Marlborough

Les obres de Francis Bacon, són com exorcismes violents, amb els que pretén mostrar el caos existencial d'uns personatges estripats, que evoquen una brutalitat que transcendeix les formes, per mostrar la seva imatge més primària, que s'acosta a la bestialitat dels seus orígens.

"Vull que la pintura es converteixi en carn, sé que la meva idea del retrat es deriva de la insatisfacció que em produeixen els retrats que s'assemblen a la gent. Voldria que els meus fossin retrats de les persones, no com elles. Que no s'assemblin al model, que siguin el mateix model. Pel que fa a mi la pintura és la persona. Vull que això funcioni per a mi com ho fa la carn".

Aquesta necessitat de pintar desesperada de Francis Bacon, em colpeix i atrapa.

SOBRE MATÈRIA - JOAN ALSINA - ESPAI BCN

SOBRE MATÈRIA reuneix una vintena de fotografies en blanc i negre de Joan Alsina (Barcelona, ​​1972). del seu treball, Alsina aconsegueix transcendir la representació clàssica del cos humà; en ell, ha trobat la llibertat de concebre la pell com un gran llenç, traçant netes pinzellades de pigment i utilitzant materials com l'argila, l'oli i fang, que es fonen amb la pell, alhora que alteren la seva textura, li permeten reinterpretar les línies sinuoses que configuren l'arquetip de la musculatura humana. La fotografia capta la riquesa dels materials i la fragmentació del cos humà que s'allibera de tota mena d'ornament; mentre que la presentació de la pell com a llenç proposa una nova forma d'entendre la pintura. En definitiva, Alsina reformula el diàleg entre la fotografia i l'escultura, i ens convida a difuminar els límits entre els diferents mitjans d'expressió artística.

ANESTESIATS ENMIG D'UN NAUFRAGI

En aquests dies grisos, de pandèmia, recessió, tempesta social, violència organitzada per les rates de claveguera, en un país sense govern, sense idees i sense unitat... només queda cridar:
QUE VIVA ESPAÑA, QUE VIVA EL REY, QUE VIVA EL ORDEN Y LA LEY?

Joan Cujan, 2021

DECORAR AMB ART (L'art desposseït)

L'obra de l'artista és valorada actualment pel seu valor comercial, com qualsevol altre objecte de canvi, es converteix i transforma en diners. Aquesta societat de consum, veu l'art com una mercaderia, no sent la necessitat de gaudir, tan sols és una bona inversió.

Les coses només tenen valor, es deshumanitza l'artista, i el converteix en un objecte més de consum. Molt pocs artistes actuals denuncien la destrucció de valors de la societat, i els que s'atreveixen, són marginats, o la seva obra és institucionalitzada perdent la seva força original, fins a convertir-la en un producte per a ser consumit pel mercat. La societat actual, cada vegada més individualitzada, submergida en un món electrònic, no senten l'art com una necessitat espiritual, l'ha convertit en un objecte més...

Joan Cujan, 2021

ALEJANDRA MORALES "COSSOS DE LEWY"

Li vaig preguntar si volia viure, però no va contestar.
Li vaig dir, t'estimo mama, descansa tranquil·la.
Alejandra Morales

S'anomena cossos de Lewy, a una malaltia neurodegenerativa amb símptomes semblants als que pateixen els malalts d'Alzheimer i Parkinson. Les persones malaltes pateixen desconnexions intermitents de la realitat, fins a perdre la noció d'un mateix.

Alejandra, presenta una sèrie de fotografies tridimensionals que ha fet amb la tècnica de la cianotípia, que li permeten expressar plàsticament aquestes desconnexions intermitents de la ment, ho complementa amb una gran instal·lació d'una trama de fils que ens volen mostrar la complexitat de les connexions neuronals.

Una de les moltes exposicions, que passen desapercebudes pel públic. Ara amb la pandèmia es poden visitar pràcticament en soledat.

CABELLO/CARCELLER (I AM A STRANGER, AND I AM MOVING)

El títol de l'exposició és una cita de l'última conferència que va donar David Wojnarowicz abans de morir de sida el 1992.

Tots els moviments d'alliberament encaminats a superar cotilles que constrenyen a la societat acaben sent col·lectius, perquè és la força de la munió de gent, la que canvia el rumb dels esdeveniments. Però tota revolució, comença en un mateix, al llarg de la història, persones que se senten diferents, s'enfronten a una societat que els discrimina, que atempta contra la seva llibertat de ser, són objecte d'una violència permanent contra la seva existència.

És una exposició que reuneix obres recents de Cabello/Carceller (dibuixos, fotografies, vídeo) que conformen una instal·lació en què el vídeo "Moviments per a una manifestació en solitari, 2020", és la peça fonamental, es pot veure com la performance Perla Zuñiga sosté una pancarta que cita un fragment de la coneguda frase de Baruch Spinoza "El que pot un cos" mentre dansa. Perla amb el moviment del cos, es transforma en pancarta, túnica, lluita...

Des del meu parer, el "CONCEPTE" va molt més enllà de l'obra exposada.

https://youtu.be/oaZ6eZn5d58  
VIDEO: Moviments per a una manifestació en solitari, 2020 (teaser)

YAGO HORTAL - OBRA INICIAL

YAGO HORTAL - Defineix així els seus començaments:

"Aquesta obra és fruit de la col·laboració amb Peter Halley (Nova York, 1953), creada amb motiu de l'exposició conjunta Halley meets Hortal que es va poder veure a la Galeria Senda durant l'hivern de l'any 2016. Halley és un dels artistes més influents del panorama internacional i l'impulsor de l'anomenat moviment "neo-geo" dels anys vuitanta. Tot i que fa servir la geometria com a suport fonamental de les seves obres, sempre insisteix en el referent figuratiu: l'espai i el temps de la nostra societat, el terreny polític i social, l'ordre tancat en què vivim. En el meu cas, aquests temes sorgeixen d'una manera més espontània i visceral. Vam realitzar, a través d'un anar i tornar digital, cinc col·laboracions amb l'objectiu d'arribar a un punt comú mitjançant els nostres llenguatges. La racionalitat geomètrica es barreja amb l'expressivitat del gest, i viceversa. En aquesta obra podem veure com les taques volen escapar-se de les cel·les, de manera que obren un nou camí i estableixen relacions entre l'ús expressiu dels colors industrials que són tan característics de tots dos".

PETER HALLEY - Les pintures geomètriques de Peter Halley han participat en un joc de relacions entre el que ell anomena "presons" i "cèl·lules" que reflecteixen la creixent geometrització de l'espai social. Inspirat en el pla urbanístic de Nova York i en el seu propi aïllament, imagina la forma abstracta com una cel·la de presó barrada connectada al món exterior a través de la comunicació electrònica.

De la comparació d'aquesta obra compartida, (H+H 3, 2015-16) de Yago Hortal amb la de Peter Halley, es pot observar com és l'aportació personal de cada un. Hi ha una relació de tots dos amb l'ús expressiu dels colors. Però les taques de (Yago) necessiten espai, llibertat, volen escapar-se de les cel·les, és la confrontació d'una obra ja consolidada (Peter) i una que busca obrir-se pas.  

Joan Cujan, 2021

 

SENTIR-ME PLE, ENTRE BUITS

"Tots nosaltres, entre les ruïnes, ens preparem per renéixer. Però pocs ho saben." A. CAMUS

Escoltar un aleteig, aixecar la vista.

Veure renéixer la vida entre runes.

Enderrocar l'abatiment.

Sentir-me ple, entre buits.

Joan Cujan, 2021

ART EFÍMER

El gran nombre de locals comercials tancats, alguns d'ells en estat d'evident abandonament, donen una imatge decadent de la ciutat. La crisi ha provocat el tancament de molts comerços, locals que estan en venda o lloguer, però que fa temps que estan buits.
Us convido a mirar a través dels vidres i descobrir el seu món interior, i generar expectatives creatives amb aquests espais buits, inspiradors. La llum del sol converteix aquests aparadors en espais d'art, color, llum i contrast.
Per contemplar aquesta exposició d'art efímer a peu de carrer, només cal sortir a passejar.

Joan Cujan, 2021