AÏLLAT

Aïllat.
Que faig aquí tancat?
dins d'un regne de bojos,
on tot és incert, irreal.
Em miro al mirall,
i ni ell, ni jo
sabem que passa,
estarem somiant.

Joan Cujan 2020

JO SABRIA DE LES TEVES IMMENSITATS

Encara que mai hagués

reposat en aquestes ribes,

jo sabria de les teves immensitats,

com si cada baixamar dels meus somnis,

m'arrossegués als marges

de les teves tremendes solituds.

Rilke

L'EFÍMERA BELLESA DE LA FLOR ABANS QUE ES MARCEIXI

Em sento molt proper als poemes breus o haikus, el seu sentit minimalista, és d'una seducció aclaparadora, la bellesa de l'efímer. Efímer vol dir passatger, de curta durada, la paraula prové del grec ἐφήμερος (ephemeros), que significa 'el que només dura un dia'. Abans que s'esvaeixi la flor, el goig íntim que sents en contemplar l'epíleg de la seva bellesa es dilueix en la memòria per sempre.

Roser espinós.

De la rosa secallosa.

Cauen pètals.

Joan Cujan  2020

MARTA

I aleshores, quan vaig dir-li adéu,

em vaig preguntar si tornaria a veure'la....

i vaig respondre'm que, en algun lloc,

en una altra primavera, en altra solitud potser...

-Njk-

RODA EL MÓN I TORNA AL BORN

Quan de petit era dins la meva habitació, mai vaig pensar en el bullici del carrer, el meu món estava dins de la llar, em sentia indefens fora de la família. La meva curiosa mirada es detenia en les petites coses i aprenia des de dins a anar reconeixent l'exterior. Avui en despertar-me, un callat silenci m'ha fet sentir la necessitat de mirar per la finestra, ha passat el temps, no sabria dir si molt o poc, era com si tot s'hagués aturat, ningú als carrers deserts, només algun ocell, per fi he vist passar una noia jove amb el seu gos, després una camioneta ha deixat caixes d'aliments en una residència d'avis propera, aquesta petita mostra de vida, m'ha fet somriure. Però no vull sortir, em sento inquiet, indefens com quan era nen, a fora el món batega lentament, s'ofega en silenci.

Joan Cujan  2020  (pensaments aïllats)

VINDRIA PER QUEDAR-ME

Vindria per quedar-me,
dies i nits senceres.
Nus de cos i anima,
veuríem passar junts
el pas dels dies.
A prop, sense distàncies,
vetllaríem la nit
sense trencar-nos.

Joan Cujan  2020

COM EL IOGURT DEL FRIGORÍFIC

Els ulls no m'enganyen,

aquest rostre xaruc

que es reflecteix al mirall,

és l'ordit d'una vida madura,

amb data de caducitat.

Com el iogurt del frigorífic.

Joan Cujan  2020

MARE

Foto: La meva mare als 18 anys

Dintre la nit, quan els ulls somien,

els meus pensaments volen cap a tu,

allà on siguis, per abraçar-te.

Joan Cujan 2020

INTRODUEIX-ME

Flora Borsi

Introdueix-me,

al lloc més fosc

dins la teva ànima,

tanca els ulls amb mi,

experimentem aquest buit.

Parlem de com et sents

perquè en escoltar la teva veu

es farà llum a les tenebres.

Joan Cujan 2020

L'ESGUARD MALENCONIÓS

Recordo l'aire càlid,

d’aquest solitari camí

que ningú ja no trepitja. 

Només el puc seguir, 

darrere de la finestra

amb l'esguard malenconiós.

Joan Cujan  2020

DIA DE PLUJA

Buida és l'espera,

darrere la finestra

una pluja fina

fa dringar els vidres,

el temps se m'esmuny

d'entre les mans,

llisca a través dels dits,

no puc retenir-lo.

Mentre espero en va

que la vida torni a fluir,

la tarda s'acosta. 

Joan Cujan 2020

HAIKUS AÏLLATS

MEDITACIONS AÏLLADES

Miro els carrers deserts.

Escolto el meu cor.

Segueixo viu.

---

El Sol ja en ombra.

Tot és silenci.

Gairebé és de nit. 

---

La gent té por de morir-se.

Els cirerers floreixen.

La vida és indesxifrable.

--- 

Cuca de llum.

Centellejar la nit.

Il·luminar l'esperança 

---

M'acosto a tu.

El meu pensament.

Surt de viatge.


Joan Cujan  2020

L'ÀRIDA BELLESA

Encara que et sentis en un entorn deshabitat, desèrtic. L'àrida bellesa existeix en qualsevol moment, són dies de camins interiors, passejar entre records...

Joan Cujan  2020

TANCATS

Si ets capaç de viure la reclusió com una cosa que és bona per a tu, un temps per aprendre a ser millor, i planificar la llibertat futura com una cosa nova, digne de viure. Sents una pau interior que venç el desànim que t'envolta. Tancats, però vius, desperts, il·lusionats...

Joan Cujan  2020

ES FA FOSC

Quan la llum declina,
a últimes hores de la tarda,
si mirés per la finestra,
assegut, amb la vista perduda
entre reflexos daurats.

Amb un fort esbufec,
com una candela,
tremolosa,
la llum s'apaga.

I és fa de nit. 

Joan Cujan  2020