divendres, 28 de febrer del 2020

PERSISTÈNCIES - ENRIC ANSESA



Persistències és la mostra individual d'Enric Ansesa, l'exposició mostra l'evolució dels treballs d'un dels artistes més destacats de l'art abstracte actual. La mostra, que reuneix peces dels gairebé cinquanta anys de trajectòria de l'artista, incideix en els aspectes més iconogràfics d'una obra que, des de mitjans dels anys setanta fins al dia d'avui, ha tingut un comú denominador: el color negre. La dualitat que conforma aquest color / no color la trobem present a la seva producció com a foscor i llum, sobrietat i sentiment, matèria i dibuix, i es converteix en el seu principal referent estètic. També els punts, les cal·ligrafies, les sutures o les creus formen una iconografia que serà recurrent al llarg de tota la mostra.




POESIA DE L'ANDALÚS



La princesa Omeia Wallada, filla del Califa de Còrdova Muhammad III, va destacar pel seu gran talent, tant, que diuen que superava a tots els poetes. Són coneguts els poemes d'amor fruit de la seva relació amb el popular poeta Ibn Zaidun, que es va enamorar d'ella. Va ser mutu però, com no podien airejar el seu amor, s'escrivien versos.

A mi m'enamora aquest poema seu...


"Quan caigui la tarda, espera la meva visita,
doncs veig que la nit és qui millor encobreix els secrets;
sento un amor per tu que si els astres ho sentissin
no brillaria el sol,
ni la lluna sortiria, i les estrelles
no emprendrien el seu viatge nocturn. "


i la resposta de Ibn Zaidun...


Des de la teva marxa la meva sola creença és ser-te fidel
i mai he professat més religió que tu.
Quan els meus pensaments et xiuxiuegen,
gairebé em moro de dolor, però ho accepto.
Què importa si no sóc el teu igual a la noblesa
quan en l'amor no hi ha més que iguals?
Encara que per amor s'inclinés cap a mi
des del seu tron excels la lluna de la nit fosca,
ningú, excepte tu, podria seduir-me.
La pau sigui amb tu, mentre duri aquest amor
que nosaltres ocultem i que ell ens revela!



dissabte, 15 de febrer del 2020

PINTANT VELÁZQUEZ






PINTANT VELÁZQUEZ - Exposició: Guerrero Molina (Espai Volart)

Inclou una sèrie d'aquarel·les dedicades a alguns dels personatges que formen part de les obres del mestre clàssic. Alguns d'ells són significatius, mentre que altres són secundaris. L'objectiu és donar-los un protagonisme que possiblement no han tingut en les obres originals.

L'actitud pictòrica no depenia de la voluntat d'interpretar-lo, ni de copiar-lo tampoc. L'havia interioritzat amb suficient fluïdesa perquè les pintures tinguessin autonomia personal, això si, sumant tot allò que m'havia aportat el mestre.

Guerrero Molina







Joan Cujan  2020











dimarts, 11 de febrer del 2020

JA DESPERTA L'ALBADA




Després de l'ocàs,
dins la foscor de la nit,
ja desperta l'albada.

Joan Cujan  2020

diumenge, 9 de febrer del 2020

EL SALT



No cal que t'empenyin
cap a l'abisme,
si camines d'esquena
al precipici,
no sents vertigen.

El veritable heroi és fràgil,
s'apropa al buit,
és profund l'abisme.
Salta i en el seu descens
esperit i cos són lliures,
lleugers, eteris,
se sent confiat, estrany.

En somiar, parpellegen les pupil·les,
llisquen suaument fregant les pestanyes
i al despertar confós es pregunta
si ha tornat a l'úter, on tot va començar.

Potser només Déu sap la resposta.

Joan Cujan 2020


dissabte, 25 de gener del 2020

QUIMERA



Sempre enyores l'abans,
l'espera del desig,
després, tot és fictici.
Res és com imagines,
només, queda seguir fingint,
dins l'esguard de l'altre.


Joan Cujan 2020

divendres, 24 de gener del 2020

DELS MEUS ULLS ALS TEUS ULLS







Dels meus ulls als teus ulls.

Joan Cujan  2020

CICATRIUS


Besar la ferida,
guarir el teu dolor,
llepar la cicatriu,
un fil de sang
a les genives.
Salivar.

Trobar, repòs
en els meus llavis,
compartir la pena
que t'angoixa,
xuclar el verí.
Sanar.

Joan Cujan 2020




Foto: Natiu de Sepik, a Papua Nova Guinea.

Creus que jo corro rere de l'exòtic perquè no conec el bell, però no, és perquè tu no coneixes la bellesa que jo busco en allò que és especial. Georg Christoph Lichtenberg

dijous, 2 de gener del 2020

PRESSENTIMENT




He sentit els músculs tensos,
com remuntats un sobre l'altre;
una espessa bola de silenci
s'enfilà pel sostre
i rodà per terra, cap a l'escala,
el carrer i tota la ciutat.

De sobte he pressentit que venia,
he sentit els fars dels seus ulls al clatell,
he acariciat el so de les seves paraules,
he sentit els besos dels seus llavis
que recorrien la meva pell.

I una campanada
ha estroncat el silenci
amb les paraules: Ja ve.
He anat a la porta,
Allà hi era!

-Karma Gual-



divendres, 27 de desembre del 2019

LA VERITAT MÀGICA DE LES ENFILADISSES


La veritat màgica de les enfiladisses,
en agitar-se les seves branques bressolades
per al suau vent del nord,
és rebel·lar-se desesperadament
a la propera mort que els espera,
iniciant un curt vol cap a la llibertat.


Joan Cujan  2019

dijous, 26 de desembre del 2019

PREPARANT ELS TITULARS





La direcció editorial preparant els titulars ... falta el telèfon vermell (Govern de l'Estat), on es reben les indicacions

Joan Cujan  2019

BELLESA EFÍMERA



Bellesa efímera, pervius només en la memòria...

Joan Cujan  2019


CATIFA NATURAL DE FULLES



Catifa natural de fulles, dipositades de forma casual pel vent, cromatisme de grocs, ocres i verds fruit dels canvis físics produïts pel pas del temps que altera la seva matèria física en període de descomposició. La fotografia s'ha fet sense alterar en cap cas la seva forma original, respectant la imatge inicial. Forma part dels jardins de Can Framis, hi ha centenars de racons semblants, canviants contínuament, de manera que fa d'aquesta imatge única i irrepetible...

Joan Cujan  2019

PARAULES BUIDES



La paraula
diu,
vine.
I se'n va,
lluny
i no torna.

El silenci,
retruny,
eixordador.
I se'n va,
l'amor
i no torna.

Joan Cujan 2019

dijous, 19 de desembre del 2019

TRES CADIRES BLAVES TUMBADES






Aproximació a una mateixa reflexió (punt de vista) des de tres perspectives diferents (cadires) i un sol espai de treball

Joan Cujan  2019