Un sol fred d'hivern,
il·lumina la neu,
s'estremeix la muntanya.
Joan Cujan 2018
dimecres, 28 de novembre del 2018
dimarts, 27 de novembre del 2018
RENEIX UN NOU DIA
Des de les més altes cimes,
darrere de profunds abismals,
de la foscor adormida
emergeix ingràvida la llum,
reneix un nou dia.
Joan Cujan 2018
dilluns, 26 de novembre del 2018
INSOMNE
De sobte cau la nit,
a foc lent la llum s'apaga,
la lluna acompanya
les escasses ombres,
el diumenge se'n va a dormir
en una foscor insomne.
Joan Cujan 2018
dilluns, 12 de novembre del 2018
MIRADES CREUADES
La mirada d'aquest noi,
potser etílica i concupiscent,
perduda entre alcohol i drogues
d'estius cremats en el tedi,
de nits sense ànima.
Una fortor penetrant
d'àngels caiguts,
bandejats del cel,
somnàmbuls,
a la recerca
de somnis impossibles.
M'ho diuen els seus ulls
cansats de mirar,
abstrets cap al no-res.
I ell que pensa...
Joan Cujan 2018
dissabte, 10 de novembre del 2018
RECORDS FUGISSERS
Dibuix: Egon Schiele
De vegades,
sento el desig
d'anar al lloc
on vam quedar.
Em vas deixar,
buit, fred,
sense records,
i una certa enyorança.
Com un últim sospir
resta etèria,
l'essència d'un caprici,
fortuït, sense culminar.
Joan Cujan 2018
dijous, 8 de novembre del 2018
El REI O LA SOCIETAT NUA
El no haver continuat més enllà del tres d'octubre, és la causa del nostre silenci? Perquè callem com a societat? De què ens avergonyim? Som conscients que aquesta passivitat, es va podrint lentament dins nostre, i no ens
permet avançar com a societat...
Joan Cujan 2018
Foto: Jamil Hellu
dissabte, 3 de novembre del 2018
CALMA
Sento una sensació de calma i relaxació quan miro el mar, canvia la meva percepció del temps, tinc més energia i el meu estat d'ànim millora. El moviment del mar i la seva immensitat tenen un efecte gairebé hipnòtic, escoltar el so de les onades em permet desconnectar d'aquest entorn caòtic que és la ciutat, on rebo un bombardeig d'estímuls que dificulten que flueixi lliurement la creativitat ...
Joan Cujan 2018
diumenge, 21 d’octubre del 2018
EMMIRALLAT
Retroba't en els meus ulls,
vull veure'm reflectit,
dins l'iris de les teves pupil·les.
Joan Cujan 2018
dissabte, 20 d’octubre del 2018
dimecres, 17 d’octubre del 2018
QUIN VERTIGEN
Quin vertigen, davant de la força de la natura... és gairebé obscena, aquesta orgia dels sentits...
dissabte, 13 d’octubre del 2018
POTSER
Potser perquè veig en tu
el que ningú més veu.
Potser una tarda de tardor
entre daurats de fulles mortes.
Potser aquesta olor dolça
que m'encisa i m'embriaga.
Potser tot em deixa buit
i tu o emplenés de goig.
Potser, un dia escriuré
un poema que parli de tu.
Potser, potser, potser...
Joan Cujan 2018
dijous, 11 d’octubre del 2018
ÒRFENA DE CARÍCIES
Nits inquietes
desvetllen somnis.
Òrfena de carícies,
necessito retrobar-me
en els teus dits.
T'esperaré anhelosa,
ets l'escalf amorosit
d'aquest fràgil cos,
que ara me'l sento
més meu que mai.
Assossega'm
el desig de tenir-te,
allibera'm d'aquesta
abstinència adormida.
Oh, lletania de sospirs.
Joan Cujan 2018
diumenge, 30 de setembre del 2018
DE QUAN VAIG SER BOJA
De quan vaig ser boja,
preservo al rebost,
un polsim de deliri d'aquell dia
que no vaig ser capaç
de llegir tota l'arena de la platja.
Per si els que s'anomenen sensats,
ataquen amb la seva impassible lucidesa.
~ poema i foto: Karma Gual ~
dissabte, 29 de setembre del 2018
ABANS QUE ENS DIGUEM ADEU
M'emmirallo en els teus ulls,
dins el rèflex roent del capvespre.
Per amarar-me l'ànima encesa,
presumptuós proposi't d'evocar-te
en els dies de silent soledat.
Vull sadollar l'angoixa que bressola
uns pensaments orfes
de l'escalf d'un cos nu, el teu,
i el desig libidinós de tenir-te.
Joan Cujan 2018
EM PERTANY UN SILENCI
Em pertany un silenci,
clar i lluminós,
entre parets nues,
d'un blanc aclaparador.
Un cercle vermell
encén l'instant.
Joan Cujan 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)