AMNÈSIA

Tot m'és incert.

Ja no sé qui vaig ser,

intento en va refer

aquesta minsa memòria,

que es perd,

dins meu,

silent,

record rere record,

sense deixar rastre.

Joan Cujan 2018

OBLIDAR-ME

Agafaré els dies passats

per regirar-los, perquè

la memòria, és perillosa

i tornes una vegada

darrere l'altra,

i sempre queden

paranys a l'ombra,

que reobren ferides,

les últimes arestes 

on tallar-se.

Joan Cujan  2018

ARA JA SÉ

Ara ja sé, què he de convertir

aquesta llarga travessia dels dies,

en una agosarada aventura,

perquè la vida ja s'encarregarà

de desil·lusionar-me.

Esvair les pors,

ser perceptiu, intuïtiu,

per fer fonedisses

les foscors que m'assetgen,

posar límits, i mantenir

una minsa distància

a la realitat angoixant

del meu país

que m'aclapara.

Imaginar-me 

amb ulls encuriosits

sofisticades imatges,

de les coses més senzilles

per donar sortida

aquest esperit d'artista

que em rosega per dins.

I no sentir-me mai

orfe de desitjos,

en ser feliç i fer que ho siguin

els éssers del cercle més íntim. 

 Ara ja sé, potser aquí rau la felicitat.

Joan Cujan  2018

TEMPS INCERTS

Vivim temps incerts, en què de manera silenciosa i larvada, perquè no sembli explícitament traumàtica. Estem immersos en un procés d'esborrament de la memòria col·lectiva, volen replegar-nos dins nostre, per fer-nos invisibles. Com explicar el present i projectar-nos cap al futur, sense la memòria col·lectiva que ens defineix i es rebel·la contra aquesta nova memòria impostada, d'una narració fictícia sobreposada artificialment a la que ja existia. No hi ha altre camí que la participació activa, i lluitar per la conservació de les arrels d'on neixen els orígens de la nostra entitat com a poble... 

JO SÉ D'ON SÓC... I TU  

Joan Cujan   2018

NUA

Nua...

lletra nua...

Nua d'artificis,

nua: sense paraules...

només el silenci

per escoltar, si:

el teu riure.

Karma Gual

CHET

LEAVING  -  https://www.youtube.com/watch?v=DKVWp_Ekl44

Un nou any al davant per seguir escoltant-te, la teva trista mirada és com un salt al buit per no caure en braços del tedi, perquè la vida mai és suficient... Necessito escoltar com descompons el silenci amb la teva música, amb una veu que trenca l'ànima... mentre t'escolto ja res és important, i el temps s'esvaeix entre acords i silencis...

Joan Cujan  2018

COMENÇAR UN NOU ANY

És per tots conegut que cada dia és una nova oportunitat que la vida ens regala per intentar ser feliç, vist així quina importància té que estiguem a punt d'iniciar un nou any. Tractar d'entendre la realitat, sense aprendre a viure amb ella, buscar una resposta lògica i comprensiva, només ens augmenta, l'angoixa i la frustració, no podem acumular ressentiment per unes accions alienes, salvatges, impensables en el segle XXI, l'any que deixem enrere no ha estat fàcil, serà difícil d'oblidar. Seria injust dir que tot ha estat dolent, segurament hem gaudit d'èxits personals, familiars, retrobaments inesperats, somriures càlids, o potser quelcom tan natural com una plàcida conversa dins un fantàstic capvespre. Gaudeix de la vida, no et preguntis constantment el perquè de les coses, aprèn a trobar per tu mateix les respostes, només tu pots fer que 2018 sigui un bon any per a tu i per als que estimes...

Us desitjo, salut, felicitat i que es compleixin els vostres desitjos de llibertat

Joan Cujan  31/12/2017

BOIRES II

Pot algú tenir records nítids quan passen els dies? És com voler veure els colors de primavera a l'hivern. Podries tornar al mateix paisatge, però ell t'ensenyaria la seva veritat, mai el teu record...

BOIRES

Fins i tot en una tarda embolicada en boires, les imatges suggereixen noves idees que trenquen la languidesa visual de la manca de contrastos...

SI, VOTARÉ

Avui votaré, votarem... amb la ferma voluntat de seguir endavant amb les nostres idees, passi el que passi, som part de la història present i futura, no podem defallir ni rendir-nos. Mai les lleis imposades poden prevaler enfront de la voluntat popular, i la nostra revolució de mans alçades s'acabarà imposant a la desraó i l'odi. Si, votarem... i cada papereta que introduïm en una urna és un nou clam de què som i volem seguir sent Catalans i lliures.     

Joan Cujan   21 desembre 2017

NO HI HA DRECERES MÀGIQUES

El futur és l'únic que coneix el que passarà. Enmig de la incertesa, estic segur que per sota de la fragilitat dels dubtes, hi ha una ferma voluntat col·lectiva de subsistir, que ens fa més forts. No hi ha dreceres màgiques, només la voluntat de seguir intentant-ho.

AQUEST MATÍ EN OBRIR LA FINESTRA

Aquest matí en obrir la finestra

per deixar que entrés la llum,

t'has fet present en els tebis raigs

d'aquest sol d'hivern

que han acariciat el meu cos.

Té enyorat com mai ho había fet,

encara que només fos

amb les ganes del desig,

fins a tremolar de fred

per la teva absència.

Els meus pensaments estan atrapats,

allà, al raser del teu paisatge,

cau de tendres calideses,

on es fan realitat

tots els sols de primavera.

A fora el vent mou el fullatge,

entre records que es fan present,

impàvid observo el paisatge.

Joan Cujan  2017

TRAVESSAR MURS INVISIBLES

Hi ha moments en la vida en què sents la necessitat de travessar uns murs invisibles que s'aixequen entre els teus sentiments íntims de pertinença a un grup i la voluntat imposada d'altres, i sense adonar-te sents que ets capaç de saltar-los...

CARTOIXA DE MIRAFLORES

Tots els instants de bellesa pertanyen a un ordre còsmic que només es poden entreveure si ets capaç de deixar-te posseir íntimament per ells...

CUCA DE LLUM

Cadascú dorm la nit del seu cansament,

captiu en la seva diminuta albada;

aquell que quan està sol s'agita

com una cuca de llum

al cor de la seva llum interior;

enmig de la multitud,

es confon amb l'encegadora llum dels altres...

Karma Gual