UN SOMNI FET REALITAT

La vida és només un somni fet realitat, quan vols adonar-te et despertes...

D'OMBRES I CERTESES

Les muntanyes blanques de neu,

s'encenen al pas del rogenc ocàs,

al poc, un blau intens les apaga.

En aquestes hores en què la foscor del capvespre,

vagareja buscant en la negror, repòs i misteri,

les teves ombres exciten la meva imaginació.

Fora, l'aire flairós d'hivern acaricia la finestra,

cap altra llum, que la de les brases de la llar,

es reflecteix en l'iris dels teus ulls.

D'ençà que el teu cos nu m'omple les nits,

ja mai, res més tornarà a ser com abans,

no t'he retrobat, et conec des de sempre.

¿És visible la intimitat?, o només és un miratge,

¿és potser tot allò que la mirada desitja?,

tanco els ulls davant d'aquest punyent plaer.

Amb qui faig l'amor cada vespre,

s'imagina que em pot perdre,

¿com m'ho faria?, si sóc la seva ombra.

La tarda s'omple de records,

fins a ocultar-se en silens murmuris,

tremolors entre besades.

Se'ns ha fet de nit,

potser serà una nit de tempesta,

seguiré al teu costat quan et desvetllis.

Joan Cujan  2017

CANÇÓ DE DIUMENGE QUALSEVOL

Ell és...

Aquell noi que m'estimava.

Aquell noi que m'anomenava: bruixeta.

Aquest home que em diu que sóc l'amor de la seva vida

encara que em conegui.

Aquest home que em diu: bruixeta.

Aquest home que m'estima.

Ell obre la gàbia

quan necessito volar

Ell fa dels meus neguits

ocells lliures.

La meva ombra

i la seva llum,

per sempre lliures

i lligades per l'amor.

Karma Gual

ANY NOU XINÈS 2017

En els últims anys ha guanyat importància aquesta festa organitzada per les comunitats xineses de la ciutat (hi ha 50.000 xinesos a Catalunya, i 19.000 residint a Barcelona), una festa que té el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Any del Gall, el 4715 de la cronologia xinesa, forma part d'una sèrie d'actes festius que es van iniciar el 28 de gener, el dia més important per a les famílies xineses, i s'allargaran durant 15 dies. Hi ha 12 noms per als anys que es van alternant, de forma consecutiva: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Els que neixin en 2017 tindran com a signe zodiacal el Gall. Segons l'astrologia xinesa, el Gall és el més excèntric de tots els signes i també el més intel·ligent, i treballador, una mica vanitós però al mateix temps honest, obert i lleial.

MENTRE TU EM LLEGEIXES

Mentre tu em llegeixes,

un ocell travessa plàcidament

el cel, fent pessigolles

a la lluna.

Mentre tu em llegeixes, 

Hi ha passavolants

dormint als caixers

els seus ulls cansats

somien màrtirs dessagnats.

Mentre tu em llegeixes, 

El sol espera impacient 

que la lluna marxi

per tornar a fer-me l'ullet.

Jo m'adormo... mentre tu em llegeixes

Karma Gual

GUSPIRES

Em creix l'ànsia

d'aferrar-me

a la teva pell,

quan arquegés

l'espinada,

i t'endinses dins

aquest fràgil cau,

càlid i tremolós,

que t'acull.

Llisqués dolçament,

vigorosa columna àuria

coronada de llorer

de mil victòries,

l'orografia carnal,

de les meves ànsies,

fins a lliurar-te

en impetuós torrent,

d'un esclat plaent i fèrtil.

Joan Cujan 2017

UN DIA COM AVUI NAIXERÀS POESIA

No cal que bufi el vent,

n'hi ha prou amb el càlid alè,

el suau frec dels llavis,

perquè flueixin les paraules,

i surin lliures en l'eternitat.

Encara no ets res,

potser no arribes a néixer,

ets només un infinit batibull

de pensaments fugissers,

madurant en l'èter de les idees.

L'únic que puc dir-te,

és que només existeixes

dins l'intens silenci

d'un llenguatge de la ment,

que vol fer-se paraula i vers.

Joan Cujan 2017

SI VENS

I vens.

I em míres

i m'abraces

i em beses,

i te m'arrapes

i m'arrapo a tu,

i et beso,

i et míro.

I et dic: vina.

Karma Gual

BON ANY 2017

És un bon moment per fer revisió del que hem fet i per pensar en l'any que s'acaba... en nous reptes, passar-ho bé, gaudir de retrobades... pensaré en vosaltres, sigueu feliços...

BON ANY

ÀNGEL MEU

La teva mirada no m'enganya,

ets sensible, innocent,

et sents vulnerable,

dins d'aquest cos,

que sembla tan humà,

et rebel·les contra el teu ser alat,

no ets conscient de les emocions

que ets capaç de provocar.

Silents aletejos acaricien l'aire,

s'estremeixen les teves ales,

fins a desaparèixer dins el jardí

dels sospirs ofegats,

fonedís àngel de mirada pura,

pobra criatura, expulsada del paradís,

aclaparada en la teva infinitud,

sempre a la recerca nostàlgica

de l'edèn perdut.

Et sents cansada de la teva immortalitat,

d'aquesta bellesa que no envelleix,

com t'agradaria ser imperfecte,

experimentar les emocions humanes,

sofrir les seves limitacions.

En la teva frustració per no poder ésser humana,

pateixes una solitud eterna, gairebé divina.

Àngel meu, que t'aferres a la poesia,

no vols deixar de formar part de mi,

d'una existència errant, plena de dubtes,

que pot semblar deshabitada.

Encara que de vegades t'endevino,

i crec veure't resplendent en les nits fosques

entre somnis, als peus del meu llit,

estic segur que sempre estaràs a prop,

només tu ets el meu àngel.

Joan Cujan  2016

Imatge: Ice and All Things Nice

il·lustració (gravat en fusta d'Edward Burne-Jones 1892)

                      

PETIT CONTE DE NADAL

Ho vas intentar tantes vegades, i vas fracassar.

I avui aquest cor adormit torna a bategar,

perceps que de nou les venes s'omplen de vida,

potser això que sents, és només un lleu aleteig,

que neix de molt endins, probablement encara

és possible foragitar el buit que t'oprimeix.

Vas oblidar-te de què existies, tancat

en un món inexpressiu, mancat d'emocions,

en un innecessari silenci, dins el no-res.

Ara una profunda remor de vida envaeix,

el teu cos, per camins que desconeixies,

la foscor es torna claror i et dóna força,

una llum viva que neix de dins,

il·lumina el teu món real amb ulls nous,

fen visible el que no és possible

explicar sols amb paraules.

Es fa Nadal al teu cor

Joan Cujan  2016

DES DE L'ABSÈNCIA

Em sento trasbalsadores sensacions de flotar,

voldria ser núvol submergit en cels oberts,

emergir en l'èter lluminós del teu esguard,

fins fondrem, dins càlids alés acollidors.

Desprenguem-nos del feixuc fardell,

guardem-nos molt de l'estricta rutina,

desfem les teranyines de raons instaurades,

on nien els desitjos insatisfets.

Cal que ens despullem de tòpics,

i desposseïts de tota vestimenta,

nodrir-nos d'il·lusions, dolça feblesa

d'un desig de carícies, fet de tendresa.

Des de l'absència,

et sento tant amb mi,

que quan volo sol,

és com si encara fos aquí.

Joan Cujan 2016

SERÉ COM L'AIGUA

Seré paraules blaves.

Seré com l'aigua

que riu i plora,

que dóna vida

a la flonja molsa,

seré veu dolça

que sap cantar...

Estimaré l'aire

que s'esgarrinxa

damunt els rosers

de punxes fines...

i entre els lilàs

i els fa cantar....

perfums de vida,

i de llibertat...

I arribant al mar

seré la sorra humida

i t'esperaré...

com cada tarda

amararé amb tu....

I mentrestant

pensaré amb tu

que és com resar

un dolç rosari

de papallones

alçant el vol...

Karma Gual

PREGÀRIA

Llum que il·lumines tot el meu ésser,

mostrem els tresors ocults,

síntesi dels meus desitjos,

d'aquesta hora tardana de la vida,

quan tot es torna fràgil i etern.

Ara que res m'espanta, estic a l'espera,

que salvatges passions mosseguin,

intensament les meves ànsies,

en descobrir cada dia que passa,

que mai res serà del tot meu.

Vull submergir-me de ple,

sense límits, en tots els somnis,

i amb ganes infinites de viure,

assaboriré dolçament,

aquest fràgil desig,

fet de culminació i reinici.

Joan Cujan 2016

TARDORAL

Un cel gris que presagia pluja es confon amb l'horitzó,

per moments una densa boira m'aïlla de l'exterior,

seduït per l'harmonia d'aquest dia que s'acaba,

de sobte un llamp il·lumina aquesta minsa lucidesa,

la seva claró es reflecteix en les meves pupil·les,

fen que brilli per sempre la llum de l'infinit,

il·luminant el meu esguard amb nous horitzons.

Tanco els ulls per retrobar-me, sota l'acollidora llum del sol,

que m'espera en els esdevenidors dies càlids.

M'arriba una flaire de tardors passades,

i reconec l'aroma del teu cos innocent, tímid,

tu romans al llit, bocaterrosa, silent,

ets lliure per ser feliç, però no et serà fàcil,

travessar el temps, demorar el pas dels dies.

Deixem enrere l'enyorança amb renovada esperança,

per escoltar junts el trinat dels ocells de terres llunyanes.

El futur s'estén davant nostre, desconegut, invisible.

Joan Cujan  2016