Què és un paisatge? Segurament el que esperem trobar en un lloc abans d’anar-hi. Anna Punsoda
diumenge, 17 de maig del 2026
QUÈ ÈS UN PAISATGE? - ANNA PUNSODA
Què és un paisatge? Segurament el que esperem trobar en un lloc abans d’anar-hi. Anna Punsoda
MERCÈ RODOREDA
LA MORT I LA PRIMAVERA - MERCÈ RODOREDA
“A l'eixida, sota les glicines desflorides, s'obria encara alguna flor que no havia sabut florir a temps. Eren flors amb poc color, amagades entre fulles. De vegades un vent cansat les destapava una mica com si li fes vergonya d'ensenyar-les.” La mort i la primavera (1986) - Mercè Rodoreda
JOHN COLTRANE - A Love Supreme [Full Àlbum] (1965)
John Coltrane - A Love Supreme (1965)
A la suite A Love Supreme, el saxofonista John Coltrane va voler plantejar la seva música, el seu so, com una extensió de la seva fe. En una entrevista publicada l’any 1966 deia: «quan veus les possibilitats expressives de la música, desitges fer-ne alguna cosa de bo (…). Crec que la música pot fer el món millor i, si és que en soc capaç, vull contribuir-hi. M’agradaria mostrar al públic el fet diví en un llenguatge que transcendeix les paraules. Vull parlar als seus esperits».
A Love Supreme consta de quatre parts: reconeixement, resolució, perseverança i salm, plantejant una mena de pelegrinatge musical, tant per al músic com per l’oient. L’últim tema, «Psalm», reprodueix rítmicament i sil·làbicament un poema escrit pel mateix Coltrane. Tot i que el disc dura una mitja hora, gravacions de concerts en directe van superar els 50 minuts, com si l'escrit per l’àlbum només fos una guia. Com si Coltrane hagués volgut preservar el caràcter meditatiu, creador i lliure tant de la seva idea de música com de la seva idea de fe.
dissabte, 27 de desembre del 2025
NADALA
NADALA
Cada any, per aquestes dates de Nadal,
se'm fan presents absències familiars,
cadires buides a la taula engalanada.
A vegades tinc un pressentiment,
com si notés la seva absent presència,
suposo que hi ha raons indetectables,
que romanen al cor i sostenen el fil invisible.
Tenir-los presents és recordar-los,
i recordar-los és mantenir-los vius,
dins la nit fosca del pas dels anys.
Tan sols per estar viu, i no passar de llarg,
per trobar-me i saber qui soc,
d'on vinc i a on he arribat.
Fins que la mort, sempre present,
piqui a la porta i deixi la cadira lliure.
Nadal, 2025
divendres, 19 de desembre del 2025
SOBRE L'AMOR
SOBRE L'AMOR
He estat enamorada més d'una vegada,
gràcies a Déu. De vegades l'amor era llarg,
tant si era encès com si no. De vegades
era tot menys efímer, potser només
d'una tarda, però no menys real per això.
Resten en la meva ment persones belles,
o més aviat belles per mi,
i en són tantes. Tu, i tu, i tu,
a qui vaig tenir la gran sort de conèixer, o potser
no. Amor, amor, amor ha estat
el moll de la meva vida, del qual, és clar, ve
la paraula per al cor. I, ai, s'ha de dir
que alguns eren homes i algunes eren dones
i alguns ---au, emporta't la meva revelació amb tu---
eren arbres. O llocs. O música que sobrevola
el nom dels seus creadors. O núvols, o el sol
que va ser el primer, i el millor, el més
lleial de ben segur, el que em mirava els ulls
amb tanta fidelitat, cada matí. Així que m'imagino
tant d'amor al món ---l'efervescència, la brillantor,
la innocència i la fam de donar-se---, i m'imagino
que és així com va començar tot.
Mary Oliver
ILJA LEONARD PFEIJFFER
És molt temptador de pensar que la solució dels nostres problemes actuals passa per endarrerir el rellotge fins a una època en què aquests problemes encara no existien. En aquesta idea es basa el populisme de dretes.
Ilja Leonard Pfeijffer, escriptor neerlandès (1968)
CREATIVITAT
CREATIVITAT
Hi ha pensaments esbojarrats
en què vull aferrar-me,
a fràgils instants de lucidesa
que suren a l'aire com el baf de l'alè,
i em deixen un pòsit de creativitat,
que potser, només a mi donen sentit.
Novembre, 2025
VIATGE D'HIVERN
VIATGE D'HIVERN
Què se n'ha fet de la meva joventut,
quin goig seria poder tornar a viure-la,
però només em queda l’esperança,
de retenir la joia d'haver-la viscut.
Si puc atrevir-me a evocar instants
despullats de paraules, imatges, moments
que em desperten emocions pregones,
que arriben de molt endins.
Se'm fa estrany sentir-me foraster
d'aquest cos jove que vaig ser,
del que m'he acomiadat fa temps.
Els dies defugen inesgotables.
Novembre, 2025
L'ART DE NO PENSAR EN RES
L'art de no pensar en res - Mar Arza
MARC AURELI
Marc Aureli: «Moltes vegades m’he quedat sorprès del fet que cadascú s’estima a ell mateix per damunt de tot i, en canvi, atribueix menys importància a la pròpia opinió que a la dels altres [...] Fins a tal punt tenim més respecte per allò que els nostres veïns pensen de nosaltres que no pas per nosaltres mateixos». Meditacions, llibre XII. (Editorial Llibres de l'Índex, 2023.
LA PAU DELS MORTS
LA PAU DELS MORTS
Hi ha un desig de pau,
no s'abasta amb la mirada,
els restes de les ciutats
derruïdes per l'exèrcit
de l'estrella de David.
La terra es remou
sobre els fossars anònims,
plens de cossos d'infants
amb l'estómac vuit,
omplint els cementiris,
màrtirs d'un suplici
immerescut per l'ambició
del poble elegit de Déu.
La pau vol silenciar els crits
de les víctimes, les paraules
sagnen davant la injustícia,
una violenta irritació
m'omple d'aire els pulmons
per fer un crit de ràbia,
i no ofegar-me.
Octubre, 2025
diumenge, 5 d’octubre del 2025
PASSA L'ESTIU
L'amor és ser de terra endins,
enfonsar els peus en sorra humida,
i veure el mar per primera vegada.
Respirar l'aire salobrós,
llepar la sal que reposa sobre
la superfície del teu cos.
Cercant la bellesa dels blaus,
absort pel rumor de les onades,
el cor se m'omple de mar.
El sol s'amaga darrere el mar,
sense llum, tot per interès,
pensarós se'm passa l'estiu.
Octubre, 2025
L'ORDRE DEL TEMPS - CARLO ROVELLI
Avui he llegit en un llibre "L'Ordre del temps" Carlo Rovelli. "Que no existeix el passat, ni el present, ni el futur"... que hi ha molts temps diferents i que tot plegat és només una apreciació del nostre cervell per situar-nos.
El temps va a velocitats diferents segon on siguem i a la velocitat que ens moguem. Com més ràpidament ens moguem, més s'alenteix el temps. No hi ha diferència entre passat i futur, no hi ha espaitemps. Nosaltres els humans per l'augment de l'entropia percebem gràcies als records el fet de fluir del temps. Hi ha un temps per néixer i un per morir, això és el temps per nosaltres.
Els esdeveniments no estan ordenats en passats, presents i futurs, sinó tan sols "parcialment" ordenats. Hi ha el present que vivim ara, però és molt diferent del present que viu una altra persona en el mateix moment. La idea del present és individual, no col·lectiva.
És un llibre molt interessant, també molt difícil d'entendre i seguir... els coneixements de la física quàntica s'escapen de la idea que tenim del món.
--------------------------------------------------------------------
Els misteris del temps explicats per un eminent físic que, a més, és un gran divulgador. Un assaig apasionant.
Què és el temps? Existim en el temps o és el temps qui existeix en nosaltres? Per què recordem el passat i no el futur? Què vol dir que el temps «corre»? El passat és tancat i el futur és obert? El temps és lineal? Existeix de debò? Carlo Rovelli, físic i autor, respon aquí aquestes preguntes i moltes més.
El llibre es divideix en tres parts: la primera tracta allò que la física moderna sap avui sobre el temps i els canvis radicals que s’han produït al voltant d’alguns temes que es donaven per tancats; la segona se centra en la gravetat quàntica i en la idea d’un món sense temps, mentre que la tercera explora el naixement del temps i com l’experimentem. El resultat és un assaig apassionant, que ens proporciona claus–científiques i filosòfiques–per entendre el misteri del temps, un tema central de la física i també de la nostra relació amb la vida i l’univers.
Setembre, 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)