PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VIII

 

El feliç és potser un mig idiota

per a qui tot prospera i fructifica.

S'afirma sobre el seu petit domini,

aguanta amb una mà la regadora,

amb l'altra s'assenyala a si mateix

com el melic del món.

                                                                  Tot creix i tot floreix.
                                      Plenes de fruit, les branques s'inclinen damunt seu.

                                                               Poema: Paul Klee, 1901

                                                      Obra: the-mask-with-the-little-flag

  (la màscara amb la petita bandera), 1925

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VII

Fugiu, grans desitjos,adeu, immortalitat.

Enfonseu-vos, muntanyes de l'esperit,

si el cim és la soledat.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: Refuge (Refugi), 1930

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA VI

 

Per a mi ets com la meva pròpia sang,

de tant que t'estimo.

Sento aquesta vegada el déu fort amb mi.

                                                                    Un sacrifici vull
                                                                          oferir-li
                                                            doblegant-me a la seva llei.

                                                                    Vull posseir-te,
                                                                ni que sigui la teva
                                                                 i la meva perdició.

                                                    El meu déu fa grans coses en mi.
                                                     Veu que vaig pel camí de la llei.

                                                             T'estimo com la dona
                                                              que ha vingut a mi,
                                                      en qui meditava en la foscor
                                                          amb la làmpara amiga.

                                                          Poema: Paul Klee, 1901

Obra: possessed-girl-1924 (noia-posseïda-1924)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA V

 

SOC DÉU

Tot allò que és diví

s'amuntega dins meu,

que no puc morir.

La testa em crema, a punt d'esclatar.

Un dels mons

que amaga

vol ser donat a llum.

Ara, però, haig de patir

abans d'acomplir-lo.

Poema: Paul Klee, 1901

Obra: "gespenst eines genies ghost of a genius" (Fantasma d'un geni)

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA IV

SENSUALITAT

Sensualitat

és la flexibilitat de la carn

sota una tensió superior.

Ulls enlluernats pels colors.

Orelles banyant-se en el so.

Narius en les aromes.

Així mateix, els òrgans de l'amor.

Poema: Paul Klee,1902

Obra: Anàlisi de diverses perversitats, 1922

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA III

Obra: Ocell que s'escapa, 1921

MIRANT UN ARBRE

Els ocellets són envejables,

s'estalvien

pensar en el tronc i les arrels,

i satisfets es gronxen, àgils, tot el dia

i canten a les puntes de les branques més altes.

Paul Klee, 1902

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA II

 

Obra: Moonlight (Llum de lluna), 1919 - Paul Klee

Vaig adquirir un tros de cel,

allà no necessito ningú

d'aquest món.

Els que riuen

-em diuen enamorat-

Romanen a baix i envelleixen.

Nosaltres tracem a dalt

Els primers cercles

De la immortalitat.

Poema: Paul Klee.

PAUL KLEE - PINTOR - MÚSIC - POETA

Paul Klee va ser a més d'un gran pintor, un molt prestigiós músic. Als set anys ja era un violinista sensacional, als onze va entrar a formar part de l'Orquestra de la Societat Musical de Berna. Va gaudir sempre de gran prestigi en els ambients musicals més refinats de l'època. Aquesta formació musical, juntament amb la seva dedicació a la poesia, és molt present a la seva obra pictòrica. Hi incloïa textos i harmonitzava la composició i el color amb criteris musicals. També va ser un poeta d'excepció.

Oh poeta!

Vols descriure la podridura d'una cripta

i en això se't trenca

la necessària inspiració,

compra't un Camembert

i olorant-lo de tant en tant,

podràs.

Paul Klee (1906)

HEM APRÈS DE LA LLUM COM ANAR A LES FOSQUES

Hem colpit l’impossible per trobar el possible. Hem après de la llum com anar a les fosques. Teresa Pascual

Tempesta - Joan Cujan, 2025

DE FORA VINDRÀ QUI DE CASA ENS TRAURÀ

La directora Camila Pinzón Mendoza és un exemple dels emigrants nouvinguts que viuen de les subvencions que reben de la Generalitat Socialista, i es dediquen a fomentar la no-integració i el menyspreu a l'idioma i la cultura que els acull.

https://lalternatiu.cat/.../quinze-dies-abans-de.../

ESFREIXURAR

ESFREIXURAR

Hi ha dies que neixen amb

un desfici arrelat al cos,

en què els pensaments

vagaregen mandrosos,

i es rebel·len contra l'excitació,

que provoca un neguit creixent

davant un futur incert,

i un present que esdevé

violent, despietat, inhuma.

Juny, 2025

NEÓ - Dos anys

NEÓ (dos anys)

Menut, silent, arraulit

a una capsa de cartó,

dormisqueja dia i nit,

mentre vagueja en somnis,

una vida que tot just,

acaba d'encetar.

Juny, 2025

LA BASSA DE LES OLLES I EL GOLERÓ (DELTA DE L'EBRE)

La bassa de les Olles i el Goleró
Amb 54 hectàrees, la llacuna de les Olles de l'Ampolla és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l´Ebre i també la que dóna la benvinguda a aquest escenari natural tan privilegiat. Aquestes llacunes configuren una part fonamental dels ecosistemes del Delta de l'Ebre, sobretot si tenim en compte que és la zona humida més gran de Catalunya i la segona més gran de la península ibèrica.
Aquestes llacunes litorals connecten directament amb el mar i estan envoltades d'arrossars, formant un mosaic incomparable de textures naturals. De fet, el cicle productiu de l'arròs és el responsable de marcar el tempo del paisatge i de la natura, ja que condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra incidint directament en la gran diversitat de flora i fauna que conviu al territori.

LA MORT I LA PRIMAVERA - MERCÈ RODOREDA

Em va preguntar si m'agradaba més el dia o la nit [...] li vaig dir que no ho sabia però que quant era molt petit, tot i que la nit hem feia por, m'agradava més que no pas el dia perquè amb la claror les coses es veien massa i n'hi havia de massa lletges... "La mort i la primavera" (Mercè Rodoreda)

ELS CODIS DEL SILENCI

Els codis del silenci són gairebé infinits. Avui, el desig de callar troba dificultats a ser expressat. Tenim por del silenci, de les pauses, potser perquè el silenci ens adverteix de l’espera, i moltes vegades no sabem ben bé què esperem. Montserrat Roig