diumenge, 8 de juny del 2025

SEAN SCULLY

SEAN SCULLY (Dublin, 1945) és un dels artistes més destacats de l'abstracció contemporània. A començament de la dècada dels vuitanta va aconseguir que la pintura abstracta recuperés una dimensió que havia perdut: la capacitat de commoure.
Artista reflexiu, destaca sobretot per la seva tècnica pictòrica, que es caracteritza per una capa intuïtiva de pintura, sovint d'humit sobre humit, els colors de la qual es combinen, afloren formant tonalitats úniques de gran profunditat que omplen de calidesa les seves composicions abstractes. L'obra de Scully no té un significat concret, sinó que està oberta a tota classe d'interpretacions, i sovint inspira un profund estat introspectiu i contemplatiu. La simplicitat i la repetició de les composicions creen ritme visual i, malgrat la reducció del repertori iconog ràfic a un seguit de linies, franges i blocs, les obres vibren de vida i emoció a través de les pinzellades. Mestre del color, amb les seves composicions és capaç d'evocar emocions en cada persona que les contempla.
L'exposició, inclou més d'una seixantena d'obres -amb pintures, escultures, obres sobre paper i fotografies-, i ofereix una visió retrospectiva de l'obra de l'artista al llarg de més de sis decades de producció, des de les primeres peces figuratives dels anys seixanta, passant per l'etapa minimalista dels anys setanta, fins arribar a avui, amb el seu estil tan personal, caracteritzat per la voluntat de retornar l'emoció a la pintura abstracta. Organitzada de manera cronològica, la mostra posa de manifest l'afany de Scully per a renovar la comprensió de ľ'abstracció a través del seu desig de capturar segons paraules de l'artista- <quelcom que reflecteixi la dimensionalitat de l'esperit humà dins de la quadrícula del nostre món>











EL PALAU MARCH - PALMA

El Palau March, dit també popularment Can Verga, és un edifici situat al centre històric de Palma, prop de la Seu i entre el Palau de l'Almudaina i el Parlament de les Illes Balears. Fou projectat per l'arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto per al financer mallorquí Joan March Ordinas, de malnom Verga, del qual pren el nom. L'obra es va començar el 1939 sota la direcció de l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar i Esteve, i fou inaugurat el 1945, com a residència familiar dels March a Palma.
A l'interior es poden trobar escultures modernes de Henry Moore, Chillida, Rodin, Barbara Hepworth, Alfaro…; un betlem napolità del segle XVIII amb més de mil peces; els darrers murals que realitzà Josep Maria Sert; i una mostra de cartografia mallorquina dels segles XIV i XV.
















SIMPLICITAT I COMPLICACIÓ - FREDERIC MOMPOU


En tot el que existeix, una vida i una mort s’encadenen com el dia i la nit. Els dos elements oposats que s’alternen en el curs de l’art són: simplicitat i complicació. Frederic Mompou.

MAI MÉS, MAI MÉS NO SABRÉ - MONTSERRAT ABELLÓ



Mai més, mai més no sabré.
Com n'és de tendra la nit.
Quin desfici
sento avui, en què no
res m’és donat sinó
la fredor d’uns somriures,
ja congelats per sempre.
Enllà de tot somni.

Montserrat Abelló

SORRA - HAN KANG




SORRA

I ella sovint oblidava
que el seu cos (com el de tots),
és una casa de sorra.

Que s'havia fet i s'està fent malbé.

Que s'escola incansable entre els dits.

Han Kang

NO HEM PARLAT DE RES - MONTSERRAT ABELLÓ


No hem parlat de res,
ens hem assegut mirant-nos.

La primavera era
un espai somort
vora un estiu
que tot just començava.

No hem parlat de res.

La maduresa
dels nostres esguards
era ben plena
de paraules.
 
Montserrat Abelló

WILLIAM BLAKE


Veure el món en un gra de sorra,

i el cel en una flor boscana,

tenir l’infinit al palmell de la mà,

i l’eternitat en una hora.

William Blake

WARHOL & VIJANDE, CITA A BARCELONA

L’EXPOSICIÓ "WARHOL & VIJANDE, CITA A BARCELONA". Més que Imatges Alterades de Christopher Makos", és una exposició que indaga en la visita d’Andy Warhol a Espanya l’any 1983 de la mà del galerista Fernando Vijande, i que inclou 20 retrats de la sèrie "Altered Image" que el fotògraf Christopher Makos va realitzar al seu estret amic Andy Warhol. Al mateix temps, la mostra acompanya la presentació del documental "Mas que Pistolas, Cuchillos y Cruces", que de la mà d’Alaska i a través del testimoni de destacades personalitats del món cultural de l’època, relata la visita de Warhol a Madrid l’any 1983 amb motiu de l’exposició que Fernando Vijande li va dedicar a la seva galeria.







Avui tinc una vida que no em mereixo - DAVID CARR



"Avui tinc una vida que no em mereixo, però tots trepitgem aquesta terra amb la sensació que som un frau. El truc és donar les gràcies i confiar que l'aventura no acabarà massa aviat". David Carr

D. KHRISTIANÓPULOS


No sé si vaig fugir per coherència
o per necessitat d'escapar de mi mateix,
de l'estreta i avara Itaca
amb les seves congregacions cristianes
i la seva ètica asfixiant.
No va ser, però, una solució, sinó mitges tintes.

----------------

Què no heu fet per enterrar-me,
heu oblidat, però, que soc llavor.


D. Khristianópulos

JOAQUÍN TORRES-GARCÍA

JOAQUÍN TORRES-GARCÍA. Per commemorar el 150è aniversari del naixement de Joaquín Torres-García (1874-1949), Sala Parés, en col·laboració amb el Museu Joaquín Torres-García de Montevideo i la Generalitat de Catalunya, organitza una exposició que reuneix unes cent vint obres – entre olis, obra sobre paper i joguines – que se situen en un espectre cronològic ampli: des de l'arribada de l'artista a Catalunya el 1891 fins al començament dels anys trenta.
El jove Torres-García és un pintor que explora, que prova, que estudia, però que, sobretot, és capaç de construir un art personal que té com a finalitat connectar amb l'ordre essencial des de la percepció i plasmar aquest ordre mitjançant una proposta artística pròpia. Així ho afirma en les Notes d'art (1913): “En tota obra d'art superior, la idea de cada objecte, més que la seva realitat o particularisme, és essencial… Ell veu, en el color i en la forma, l'expressió d'aquella idea”.
Aquesta mateixa idea vèrtebra de manera més evident la seva proposta des del 1917, any en què abandona l'estètica clàssica vinculada al Noucentisme i connecta amb l'avantguarda. Tant les joguines de c.1917-19 com l'aparició de retícules irregulars en algunes de les seves obres o també les connexions amb plantejaments futuristes ens porten cap a l'art constructiu que codificarà més endavant.









SENTIR-TE VIU




SENTIR-TE VIU

Sentir-te viu,
és estimar-te com ets,
agafar fort l'instant,
i tot rient, rient,
ballar l'aigua
als ulls d'algú,
compartir instants
sense més ni més,
desfermar-te,
mira als ulls,
somriure,
trencar silencis,
alliberar paraules.
Ser feliç
sense temps,
sense pressa,
sense pensar-hi.


Gener, 2025 - Joan Cujan



NNENA KALU (HANGING SCULPTURE 1 to 10) 2024


NNENA KALU (HANGING SCULPTURE 1 to 10) 2024
 
Tècnica mixta (cintes VHS, paper, cintes de casset enregistrades, plàstic, teles mixtes, tubs, corda)
LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15
L’artista Nnena Kalu, establerta a Londres, explora l’espai, l’escala i la materialitat a través del seu procés d’art repetitiu i durador. Per a Kalu, la repetició és una manera d’habitar el món i el gest instintiu és una extensió del seu cos. Les seves escultures són compactes, amorfes i agrupades. La seva manera de manipular els materials, com ara diferents tipus de cinta, paper o cel·lofana, crea un ritme característic, que és alhora meditatiu i introspectiu. Inclosa en el clúster Imaginant futurs, l’obra de Kalu és entesa per l’equip artístic de Manifesta 15 com un espai de llibertat absoluta, que corrobora la creença de l’art com una eina alliberadora que ajuda a imaginar un futur lliure de les cadenes de la vida quotidiana i de les restriccions de com mirem i utilitzem els materials.
Nnena Kalu té el suport d’ActionSpace, que ajuda artistes amb dificultats d’aprenentatge a desenvolupar-se professionalment






ALEXANDRA DAISY GINSBERG



ALEXANDRA DAISY GINSBERG
Every Thing Eats Light (2024 Vitrall 2,96 × 6,49 m)
LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15
Les Tres Xemeneies és l’altre monument barceloní al poder de la llum. Anomenada la «Sagrada Família de l’Electricitat» o la «Sagrada Família dels obrers», va ser al seu dia un digestor de combustibles fòssils. Ara és una sorprenent relíquia tecnològica del desig humà d’emancipar-se del seu món natural.
Tots els éssers de la Terra s’alimenten de llum: les plantes converteixen la llum solar en energia per alimentar la seva existència; els animals mengen plantes o altres animals que en mengen. Aquesta veritat fonamental ens recorda la nostra dependència absoluta dels nostres congèneres.
A través d’un vitrall que representa el Proterocladus antiquus, l’artista britànica Alexandra Daisy Ginsberg commemora l’evolució dels cloroplasts, els orgànuls vegetals que capten la llum solar i la converteixen en energia. Aquest fòssil, que prové d’una alga marina de mil milions d’anys d’antiguitat descoberta al nord de la Xina —de la mida d’un gra d’arròs— es considera la germana de la rebesàvia de totes les plantes verdes vives en l’actualitat. Com les ombres de les plantes que recorren el terra seguint la trajectòria del sol, aquest vitrall és un monument a la turbulenta història mediambiental i social de l’edifici, a la necessitat actual dels éssers humans per veure’ns d’una altra manera enmig de crisis ecològiques, i a un futur diferent, que encara no hem sabut crear.



PREHENSION - ASAD RAZA



PREHENSION - ASAD RAZA

LES TRES XEMENEIES - MANIFESTA 15

L’obra de l’artista nord-americà Asad Raza imagina noves possibilitats creatives i poètiques per habitar el present que heretem, amb tota la seva incoherència i toxicitat. Ho fa creant un treball que afavoreix les relacions i els diàlegs entre els éssers, tant vius com no. La instal·lació de Raza per a Manifesta 15 treballa amb la retirada dels vidres de les finestres de Les Tres Xemeneies abans que aquest edifici sigui aprofitat com a espai públic. La instal·lació dona forma al vent, que travessa la Mediterrània des del continent africà i coreografia les llargues cortines que l’artista ha penjat a l’espai, entrellaçant ritmes, ecosistemes i comunitats, i que ens remet a l’ús religiós de teles blanques en l’Islam. Aquesta dansa espontània evoca el concepte de pensée de tremblement (pensament de la tremolor) del filòsof i poeta francocaribeny Édouard Glissant. Segons Glissant, per refutar els sistemes imperials de dominació i terror, s’ha de treballar amb la intuïció, desafiant les crides a l’assimilació i la colonització mitjançant la defensa de situacions híbrides i inestables.

2024 - Vent, plafons de vidre retirats, cotó, polièster, metall