TANCATS AMB UNA JOGUINA

L’amor, en realitat, potser no és estimar sinó estimar-nos… ens sentim més satisfets dels rituals de l’amor que no pas de l’amor en ell mateix… I allà ens quedem. Tancats amb una joguina que sempre acaba jugant amb nosaltres. Joan Barril

VIC - MERCAT MEDIEVAL 2022

Les fotografies són el primer recurs, un conjunt d'imatges que traspassen el temps i tornen a espais on resideix la memòria, són com una dèbil flama que il·lumina absències.

MANUEL VELASCO

SALA PARÉS - Amb el seu particular i minuciós treball amb pols de ferro i pigments, Manuel Velasco crea una sèrie d'obres que simulen planxes metàl·liques, veritables trompe-l'œil que desafien la mirada i evoquen murs plens de porositats, perforacions, excoriacions i escletxes d'alguna cosa que s'ha desgastat i sembla desaparèixer irremeiablement.

CONVERTEIX EL TEU MUR EN UN ESGLAÓ

    "Converteix el teu mur en un esglaó." Rilke

AUTORRETRATS AMB GIOCONDA

Si vols ser vell durant molt de temps, fes-te vell aviat. Ciceró

Autorretrats amb Gioconda


Joan Cujan, 2022

AVIAT EL SILENCI SERÀ LLEGENDA

Aviat el silenci s'haurà passat a la llegenda. L'home ha girat l'esquena al silenci. Dia rere dia s'inventa màquines i dispositius que augmenten el soroll i distreuen la humanitat de l'essència de la vida, la contemplació, la meditació... udolant, cridant, en plena expansió, estavellant, xiulant, per reforçar el seu ego. La seva ansietat es calma. El seu buit inhumà s'estén monstruosament com una vegetació grisa. 

Jean Arp

GOODNIGHT

 

MIRADES PERDUDES

Mirades perdudes, buides

busquen en altres retines

reflexos en què perdre's.


Joan Cujan, 2022

L'ARBRE I LA NIT

 

NO TOTES LES COSES SÓN MESURABLES

 

L'esperit del gos

"A" trencada, l'esperit de Brossa

L'esperit que vola

No totes les coses són mesurables, però l'esperit valora la seva essència intangible...
L'esperit del gos - "A" trencada, l'esperit de Brossa - L'esperit que vola

TORRE GLÒRIES (BARNA)

 

Torre Glòries (Barna) - Joan Cujan, 2022

Les obres belles són filles de la seva forma, que neix abans que elles. Paul Valéry

EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA)

EUGÈNIA BALCELLS (ELLA, UNA I ALTRA VEGADA) L'artista porta a la Fundació Vila Casas la seva mirada sobre els arquetips femenins.
Autoretrat 1980-2018 Acció realitzada i filmada a Nova York per la mateixa artista. Amb una càmera al replec frontal del seu barret, Eugènia Balcells recupera una bola mirall que conservava com un tresor al seu estudi i, així, autofilmant-se, i alhora sent filmada pel seu ajudant, fa un recorregut des del Soho, on va viure a començaments dels anys vuitanta quan va arribar a Nova York, fins al seu estudi a Brooklyn.
En aquest cas m'he permès incorporar a la Carme movent-se una vegada i una altra davant de la projecció, integrant-se en la imatge projectada... com homenatge a unes paraules seves: "Porto en mi totes les dones, les conegudes, les desconegudes, les joves, les velles, les sàvies, les que no saben massa res"…

PENSAMENTS CREPUSCULARS

VALORA EL FET DE SER VIU, CADA DIALa vida transcorre en un batre d'ulls. Shunmyo Masuno

PENSAMENTS CREPUSCULARS
Tot allò que ens envolta es converteix en imatges, són instants impregnats d'una llum canviant que les fa visibles, les transforma i queden gravades a la retina. Des dels descobriments dels primers anys lluminosos de la infància, fins a les imatges crepusculars d'una tarda de diumenge a la vellesa. Totes aquestes imatges reals o imaginàries, fins i tot les dels somnis desapareixeran, se suprimiran una a una de l'inventari de la memòria. Tot s'esborrarà amb l'últim alè.

EL CAVALLER

El cavaller - Joan Cujan, 2022

Dibuixar és mirar, examinar l’estructura de les aparences. Un dibuix d’un arbre no mostra un arbre, sinó un arbre mirat. John Berger

ENS OBLIDARAN

Sí. Ens oblidaran. És la vida, no hi ha res a fer. El que avui ens sembla important, crucial, de conseqüències greus, doncs bé, arribarà un moment en què s'oblidarà, en què ja no tindrà importància. I, és curiós, avui no podem saber el que serà un dia considerat com gran i rellevant, mediocre o ridícul. (...) També pot passar que la nostra vida, la que vivim avui, un dia es consideri estranya, incòmoda, sense llums, insuficientment pura i, qui sap, fins i tot culpable. Anton Txékhov