dilluns, 7 de desembre del 2020

DIA DE TARDOR


Dia de tardor (fragment) Rilke

No hi ha casa per al que ara no la té,
el que ara està sol ho estarà sempre,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes,
i deambularà per les avingudes,
inquiet com el rodar de les fulles.

Foto: Joan Cujan  2020

diumenge, 6 de desembre del 2020

TRANSFIGURACIÓ DE LA IMATGE PER DESCOMPOSICIÓ DEL COLOR



Sòcrates i Plató creien que la llum consistia en partícules molt petites de llum i color que en entrar dins de l'ull configuraven la imatge.

L'interès d'aquest procés se centra, no només en la gamma de colors que es crea, i la interacció d'un color amb relació a un altre, sinó el resultat que s'obté en modificar la imatge i com canvia el seu aspecte. Aquesta percepció del color al·ludeix a la reinterpretació subjectiva, que elimina la complexitat de la imatge, per apropar-la a la nostra memòria visual, en aquest procés s'intenta conservar en l'obra creada, un instant de llum i color efímer en el temps i en l'espai.

Joan Cujan  2020

dimarts, 1 de desembre del 2020

MACBA





Hi ha instants en què pots congelar el gest i la imatge... per donar so al silenci.

MACBA - Joan Cujan 2020

divendres, 13 de novembre del 2020

TAPISSOS - William Kentridge



(EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT) - Tapissos - William Kentridge

Ha realitzat més de quaranta tapissos durant els darrers vint anys. Sobre un fons de velles cartografies, unes siluetes que semblen fugides d'altres obres de l'artista recorren l'espai, evocant el pas de refugiats, manifestants, pelegrins o traginers en un joc simbòlic que troba eloqüents rimes entre les crisis i problemes que afecten Sud-àfrica i la resta del món. Algunes de les peces aquí exposades també fan referència a "El nas", l'òpera de Dimitri Xostakóvitx que Kentridge va dirigir el 2010 per a l'Òpera Metropolitana de Nova York, a partir del relat homònim de Nikolai Gógol.
L'artista considera que entre els seus tapissos i les seves peces d'animació hi ha una continuïtat subtil: "M'agrada el fet que un tapís sigui com una projecció congelada, un mural portàtil que puguis enrotllar i portar al proper palau".







































dissabte, 24 d’octubre del 2020

SOTA LA LLUM DEL CREPUSCLE



Sota la llum del crepuscle,
abocada al llindar d'una porta
una vaca observa impassible.
Pensa, si la parella d'humans,
que s'escolten i es miren,
són feliços, o la pell els enganya.
Dissortada vida, etern tràngol
que tu i jo ja hem viscut.
Mentre l'amor segueix lluny,
d'humitats alienes,
inabastable.
I lentament s'exhaureix el dia.


Joan Cujan 2020

divendres, 9 d’octubre del 2020

COM UN ETERI FLOC DE NEU




Et vas fondre com un eteri floc de neu,

amanyagada a l'escalfor de les meves mans,

només vaig sentir la teva presència un instant.


Joan Cujan 2020

dimarts, 6 d’octubre del 2020

TARDOR





A la bellesa, observació.
A la boira, tocs d'irrealitat.
A la brisa, una mica de nostàlgia.
En mi, una lleugera melancolia.

Joan Cujan 2020

diumenge, 27 de setembre del 2020

Oh! Trist Àngel terrenal


Oh! Trist Àngel terrenal,
expulsat de l'adolescència,
ja no brilles com el sol. 

Escoltes en silenci,
el teu silent alè,
un so sense paraules.

Oh, joventut perduda,
una llunyana energia s'apaga,
qui sóc ara?

Joan Cujan 2020


divendres, 25 de setembre del 2020

NÚBOLS D'UN GRIS INTENS




Una llum freda, inhòspita.
Els núvols d'un gris intens.
S'acosta tamborinada.
Els meus pensaments,
parlant de tu.

Joan Cujan 2020


diumenge, 20 de setembre del 2020

AMB ELS PEUS RECOLZATS AL MUR





Amb els peus recolzats al mur,
em reconec a la llunyania
on vagaregen els somnis,
mentre les hores van caient
dins la tarda nua.

Joan Cujan  2020

Vinyeta: Robinchek


DESHERETAT DE LA VIDA

 





El món actual és una COMÈDIA per a uns pocs i un drama per a la majoria...

Foto: Un desheretat de la vida dormint a l'entrada del cinema Comèdia.

Joan Cujan 2020

dimarts, 8 de setembre del 2020

PLANA LA FOSCOR




Plana la foscor,
dins el carreró humit,
la llum cansada es retira,
un silenci punyent,
només trencat per un miol
que es perd indiferent,
per l'arribada de la nit.


Joan Cujan 2020

dissabte, 5 de setembre del 2020

LA FINESTRA D'OVERTON


LA FINESTRA D'OVERTON: És un concepte de comunicació política creat pel lobbista i think-tanker conservador Joseph Overton. Fa referència a la "finestra" de possibles opinions que es poden expressar en l'espai públic. És a dir, al ventall d'opinions que es poden dir en un debat públic sense que l'individu o partit polític que les expressa sigui directament desqualificat.

Una idea amb càrrega ideològica o moral contrària a l'opinió de la majoria, seria considerada inacceptable, però es pot fer que sigui considerada acceptable creant una idea encara més radical, com més irracional sigui molt millor.
Influenciar a l'opinió pública abans de poder guanyar eleccions és part de la desinformació imprescindible perquè les idees reaccionàries tornin a ser considerades acceptables. Tenim exemples molt clars en les campanyes de Donald Trump o Jair Bolsonaro. A Espanya les declaracions xenòfobes, racistes, homòfobes, misògines i radicals de VOX van eixamplant la finestra d'acceptació, i converteix en partits de centre a PP i Ciutadans.

En això estem...  Joan Cujan 2020


dijous, 6 d’agost del 2020

FLOR D'UN ALTRE JARDI

Sense adonar-te, arriba un dia
què et retrobes en el teu cos,
d'antigues rebel·lies,
d'anys de callat silenci.

Ara, a la teva tardor en flor,
de rosella silvestre,
vius dins un jardí
d'orquídies hermafrodites.

Et sento aliena
flor d'un altre jardí.
Tot d'una tinc set.
Serà un secret entre els dos.

Joan Cujan 2020



dilluns, 13 de juliol del 2020

EL FAUNE BARBERINI


EL FAUNE BARBERINI o el sàtir borratxo - Rep aquest nom precisament perquè la tradició diu que va ser el cardenal Maffeo Barberini qui va encarregar la restauració de la peça.
L'escultura va ser tallada per un escultor hel·lenístic desconegut de l'escola de Pèrgam, a finals de segle III o principis de segle II aC o és una còpia romana d'alta qualitat, encara que la seva forma actual sé la va donar un seguit de restauradors a Roma. L'estàtua va ser trobada en la dècada de 1620 al fossar sota del Castell de Sant Angeló (Roma), que en l'antiguitat havia estat el mausoleu d'Adria. El seu restaurador va trair en certa manera el significat de l'obra, va empeltar la cama dreta en una posició flexionada i molt més aixecada que l'original, de manera que la figura no sembla estar defallida per l'embriaguesa, sinó que la seva actitud sembla més procaç, de provocació sexual.

Actualment l'obra original està exposada a la Gliptoteca de Munic.




Acompanyo una còpia Vincenzo Pacetti l'últim restaurador, com es pot apreciar és incomparable...