DESHERETAT DE LA VIDA

 

El món actual és una COMÈDIA per a uns pocs i un drama per a la majoria...

Foto: Un desheretat de la vida dormint a l'entrada del cinema Comèdia.

Joan Cujan 2020

PLANA LA FOSCOR

Plana la foscor,
dins el carreró humit,
la llum cansada es retira,
un silenci punyent,
només trencat per un miol
que es perd indiferent,
per l'arribada de la nit.

Joan Cujan 2020

LA FINESTRA D'OVERTON

LA FINESTRA D'OVERTON: És un concepte de comunicació política creat pel lobbista i think-tanker conservador Joseph Overton. Fa referència a la "finestra" de possibles opinions que es poden expressar en l'espai públic. És a dir, al ventall d'opinions que es poden dir en un debat públic sense que l'individu o partit polític que les expressa sigui directament desqualificat.

Una idea amb càrrega ideològica o moral contrària a l'opinió de la majoria, seria considerada inacceptable, però es pot fer que sigui considerada acceptable creant una idea encara més radical, com més irracional sigui molt millor.
Influenciar a l'opinió pública abans de poder guanyar eleccions és part de la desinformació imprescindible perquè les idees reaccionàries tornin a ser considerades acceptables. Tenim exemples molt clars en les campanyes de Donald Trump o Jair Bolsonaro. A Espanya les declaracions xenòfobes, racistes, homòfobes, misògines i radicals de VOX van eixamplant la finestra d'acceptació, i converteix en partits de centre a PP i Ciutadans.

En això estem...  Joan Cujan 2020

FLOR D'UN ALTRE JARDI

Sense adonar-te, arriba un dia
què et retrobes en el teu cos,
d'antigues rebel·lies,
d'anys de callat silenci.

Ara, a la teva tardor en flor,
de rosella silvestre,
vius dins un jardí
d'orquídies hermafrodites.

Et sento aliena
flor d'un altre jardí.
Tot d'una tinc set.
Serà un secret entre els dos.

Joan Cujan 2020

EL FAUNE BARBERINI

EL FAUNE BARBERINI o el sàtir borratxo - Rep aquest nom precisament perquè la tradició diu que va ser el cardenal Maffeo Barberini qui va encarregar la restauració de la peça.
L'escultura va ser tallada per un escultor hel·lenístic desconegut de l'escola de Pèrgam, a finals de segle III o principis de segle II aC o és una còpia romana d'alta qualitat, encara que la seva forma actual sé la va donar un seguit de restauradors a Roma. L'estàtua va ser trobada en la dècada de 1620 al fossar sota del Castell de Sant Angeló (Roma), que en l'antiguitat havia estat el mausoleu d'Adria. El seu restaurador va trair en certa manera el significat de l'obra, va empeltar la cama dreta en una posició flexionada i molt més aixecada que l'original, de manera que la figura no sembla estar defallida per l'embriaguesa, sinó que la seva actitud sembla més procaç, de provocació sexual.

Actualment l'obra original està exposada a la Gliptoteca de Munic.




Acompanyo una còpia Vincenzo Pacetti l'últim restaurador, com es pot apreciar és incomparable...

AÏLLAT

Aïllat.
Que faig aquí tancat?
dins d'un regne de bojos,
on tot és incert, irreal.
Em miro al mirall,
i ni ell, ni jo
sabem que passa,
estarem somiant.

Joan Cujan 2020

JO SABRIA DE LES TEVES IMMENSITATS

Encara que mai hagués

reposat en aquestes ribes,

jo sabria de les teves immensitats,

com si cada baixamar dels meus somnis,

m'arrossegués als marges

de les teves tremendes solituds.

Rilke

L'EFÍMERA BELLESA DE LA FLOR ABANS QUE ES MARCEIXI

Em sento molt proper als poemes breus o haikus, el seu sentit minimalista, és d'una seducció aclaparadora, la bellesa de l'efímer. Efímer vol dir passatger, de curta durada, la paraula prové del grec ἐφήμερος (ephemeros), que significa 'el que només dura un dia'. Abans que s'esvaeixi la flor, el goig íntim que sents en contemplar l'epíleg de la seva bellesa es dilueix en la memòria per sempre.

Roser espinós.

De la rosa secallosa.

Cauen pètals.

Joan Cujan  2020

MARTA

I aleshores, quan vaig dir-li adéu,

em vaig preguntar si tornaria a veure'la....

i vaig respondre'm que, en algun lloc,

en una altra primavera, en altra solitud potser...

-Njk-

RODA EL MÓN I TORNA AL BORN

Quan de petit era dins la meva habitació, mai vaig pensar en el bullici del carrer, el meu món estava dins de la llar, em sentia indefens fora de la família. La meva curiosa mirada es detenia en les petites coses i aprenia des de dins a anar reconeixent l'exterior. Avui en despertar-me, un callat silenci m'ha fet sentir la necessitat de mirar per la finestra, ha passat el temps, no sabria dir si molt o poc, era com si tot s'hagués aturat, ningú als carrers deserts, només algun ocell, per fi he vist passar una noia jove amb el seu gos, després una camioneta ha deixat caixes d'aliments en una residència d'avis propera, aquesta petita mostra de vida, m'ha fet somriure. Però no vull sortir, em sento inquiet, indefens com quan era nen, a fora el món batega lentament, s'ofega en silenci.

Joan Cujan  2020  (pensaments aïllats)

VINDRIA PER QUEDAR-ME

Vindria per quedar-me,
dies i nits senceres.
Nus de cos i anima,
veuríem passar junts
el pas dels dies.
A prop, sense distàncies,
vetllaríem la nit
sense trencar-nos.

Joan Cujan  2020

COM EL IOGURT DEL FRIGORÍFIC

Els ulls no m'enganyen,

aquest rostre xaruc

que es reflecteix al mirall,

és l'ordit d'una vida madura,

amb data de caducitat.

Com el iogurt del frigorífic.

Joan Cujan  2020

MARE

Foto: La meva mare als 18 anys

Dintre la nit, quan els ulls somien,

els meus pensaments volen cap a tu,

allà on siguis, per abraçar-te.

Joan Cujan 2020

INTRODUEIX-ME

Flora Borsi

Introdueix-me,

al lloc més fosc

dins la teva ànima,

tanca els ulls amb mi,

experimentem aquest buit.

Parlem de com et sents

perquè en escoltar la teva veu

es farà llum a les tenebres.

Joan Cujan 2020

L'ESGUARD MALENCONIÓS

Recordo l'aire càlid,

d’aquest solitari camí

que ningú ja no trepitja. 

Només el puc seguir, 

darrere de la finestra

amb l'esguard malenconiós.

Joan Cujan  2020