TINC ELS ULLS CANSATS

Tinc els ulls cansats
de mirar l'horitzó
i no veure't venir...

Joan Cujan  2017

SOMIAR DESPERT

Amb la seda de la teva pell,

voldria fer-me un llençol,

i arraulit entre els seus plecs,

adormir-me, en les nits solitàries.

Joan Cujan  2019

L'AMISTAT SEGONS ARISTÒTIL

La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, li afegeix alegria a la vida. És la forma més lleugera però generalment la més sincera de ser posseït per Eros. Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els primers dos tipus d'amistat són accidentals i un tercer que és més intencional.

El primer és l'amistat d'utilitat. En aquest tipus d'amistat, les dues persones estan involucrades no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, sol desfer quan els beneficis s'esgoten.

El segon tipus d'amistat accidental és l'amistat basada en el plaer i aquesta és més comú entre els joves, quan el plaer està més a flor de pell. Sol passar entre amics que participen en activitats esportives, o que van a festes i beuen junts. Sol acabar quan el gust canvia o quan una persona madura i deixa de freqüentar aquest tipus d'activitats sensuals.

Les dues amistats accidentals són limitades i no encarnen del tot el que significa la paraula amic, que ve de la mateixa arrel que amor.

El tercer tipus d'amistat es compartir el que és bo i virtuós de la vida i no es té una raó de treure profit. Aquestes relacions solen durar tota vida, sempre que la persona tingui un cert nivell de bondat.

De la mateixa manera que encara que tots podem tenir parelles i altres. Són pocs els que tenen realment amistats en el veritable sentit de la paraula. Persones que no tenen empatia no poden tenir aquest tipus de relacions, ja que cal lliurar, servir i donar el nostre temps a l'altra persona. Aquestes són amistats veritablement íntimes i profundes; solen ser agradables i benèfiques, però això és el de menys. Aquestes amistats no tenen un perquè realment, com tot el que és veritablement bo i valuós existeixen per si mateixes, sense fins ulteriors.

Text resumit de Cultura inquieta (Els tres tipus d'amistat que existeixen)

EVELYN BENCICOVA

Tinc per costum anar a museus, és una forma d'escapar de la realitat, les obres allà exposades són font d'inspiració per a futurs treballs, observar-les atentament, permet submergir-te en detalls que t'aïllen de la realitat exterior.
Per afinitat personal tendeixo a l'abstracció, però hi ha als retrats del Renaixement Italià, un estudi sobre l'estat d'ànim i personalitat del personatge representat, que sempre han cridat poderosament la meva atenció.
Acabo de descobrir l'obra de la fotògrafa Evelyn Bencicova que conjumina aquestes dues passions, retrat renaixentista i fotografia. La seva forma d'apropar-se a la pintura clàssica amb la càmera, el tractament de la llum, tonalitat cromàtica i precisió tècnica, crea la il·lusió que les seves obres són pintura viva.

Joan Cujan  2019

BUIDOR

Un, dos
tres dits
erectes,
cerquen
els viaranys
del meu
sexe,
fins a
vessar-me,
per omplir
el buit
de la teva
absència.

Joan Cujan  2019

POTSER UN RAIG DE LLUM - SOROLLA

Sorolla - Madrid

Potser un raig de llum
de primaveres passades,
Il·luminin el camí
a noves pinzellades.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

ARRABASSADES PINZELLADES

Sorolla - Madrid

Arrabassades pinzellades
despullen de blanc el velam,
per omplir de llum i color la mirada.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

PALETA DE COLORS - SOROLLA

Sorolla - Madrid

Paleta de colors, llum.
Cel, núvols.
Mar, onades.
Platja, sorra.

Joan Cujan  -  Madrid 2019

EN AQUESTA NIT D'ENYOR

En aquesta tarda de pluja,

et recordo, sense pensar-te,

habites en la meva memòria,

és bonic saber que existeixes.

En aquesta ciutat grisa,

de febles tempestes,

retrona el silenci

de la teva absència.

En aquesta nit d'enyor,

potser et retrobaré

en noves albades,

on el cel és més blau.

Joan Cujan - Madrid 2019

LA LLUM PER EXPLORAR EL SIGNIFICAT DE LA PERCEPCIÓ

Igual que les pupil·les es dilaten en la penombra, o es contrauen en un excés de llum de forma inconscient, la llum m'ajuda a connectar el món real amb l'espiritual. Després de passar hores contemplant les obres d'art d'un museu, vaig sentir la necessitat de descansar la vista i la ment. En un espai buit entre sales, vaig observar que la llum natural de l'exterior es filtrava a través de les cortinetes creant espais que projectaven llum i l'atrapaven. D'aquesta abstracció de la realitat, només el contorn nítid d'un mur de maons captava la meva atenció, a poc a poc l'espai s'anava canviant amb tons grisos que variaven a taronges. Em vaig entretenir fent diverses fotografies per captar aquests canvis, finalment vaig decidir incorporar un element humà per forçar el seu aspecte dramàtic... aquest és el resultat.

No he dit cap paraula,

els ulls han estat la meva veu,

la llum la resposta silenciosa.

Joan Cujan  2019

A CONTRACORRENT

Nu, com un captaire,
a contracorrent,
boig per tu i lliure.

Vacil·lant entre restes,
palpant escorrialles,
vaig escrivint el teu nom.

Joan Cujan  2019

EL TEMPS FUGISSER i MAI RECUPERAT DE LA INFANTESA

Us heu aturat a pensar, en què hi ha moments de felicitat, que només passats els anys t'adones que eren feliços... fets que ara donem una importància que no tenien quan només eren present. No sabria explicar per què, és en els records on resideix el temps fugisser i mai recuperat de la infantesa...

Joan Cujan  2019

QUE CLAMI EL SILENCI!

Aixecaré murs d'oblit amb el silenci,
esculpiré distància amb argila d'hores emmudides.
Abdicaré de la memòria,
Seré lliura i esquerpa
i no regalaré oïdes amb paraules buides,
caminaré cap a un nou destí
on les paraules siguin mudes
i parlin els sentiments.

Poeta, saps dir-me,
com fer un poema sense paraules?
Que clami el silenci!
Com clama la mirada del desesperat,
la veu de l'emmudit,
la sang del dessagnat,
el cor de l'avortat,
l'alè del moribund.

~ poema Cgb ~

L'ATZAR DEL DESIG

Quin dia l'atzar ens guarda un espai temporal dins l'arca dels desitjos, probablement no ho sabrem mai, només som conscients un cop s'han viscut. Són com records d'infància, imatges borroses entre les boires dels anys, només retenim el que sentim, és el més proper al que ha de ser la felicitat.

Si recordo aquelles primeres sensacions, estius d'adolescència en què tot eren descobriments, primer amb la vista, després la música de les paraules, de seguida el tacte amb les mans, fins a arribar palpant al centre del desig.

Sento un cert calfred, em mossego el llavi, i un petó molt antic sacseja el meu cos...

Joan Cujan  2019

DIES D'ESTIU

En sortir m'envaeix un aire calent que sura ingràvid i s'enganxa a la pell, a fora un colom aparenta observar-me tranquil·lament sense veure'm de debò, com si no existís. Com si en aquest món abissal, sota una llum encegadora només existís el petit bassal d'aigua...

Joan Cujan  2019