ELS INESTABLES ARENALS DE LA MEMÒRIA

Els anys viscuts remouen les petjades que els nostres records han deixat en els inestables arenals de la memòria, els reinterpretem cada vegada que els recordem, la realitat és alterada per l'energia de la nostra imaginació. Els enganys de la memòria es converteixen en veritats incontrastables. Que difícil és explicar de forma senzilla, reduir a essencial els avatars i els misteris d'una vida. La nostra realitat s'allotja en la fugacitat de cada instant, a cada batec del nostre cor.

Joan Cujan  2019

LA VIDA ÉS COM UNA TEMPESTA D'ESTIU

La vida és com una tempesta d'estiu, de cop i volta es trenca la calma i apareixen llamps que omplen per un instant de llum la nostra existència, després esperem pacients la lenta arribada del tro que ens anuncia el seu final i ens torna a deixar en un estat d'espera latent enmig del no-res

Joan Cujan  2019

POST-TRUTH - Posveritat

Vivim en una societat en què res és del tot veritat o mentida, la mentida fingeix ser una veritat embolicada de paraules falses que pretenen enganyar-nos o almenys fer-nos dubtar. En la societat actual, la corrupció va acompanyada de "l'èxit", perquè la nostra societat no perdona el fracàs, però és permissiva amb els que perverteixen la veritat i utilitzen les seves mentides i habilitats per pujar a l'escala social..

Joan Cujan 2019

LA VIDA DELS OBJECTES

Hi ha moments en entrar a una habitació, en què sembla que els objectes il·luminats per la llum càlida de la tarda cobren vida. En la seva soledat d'objectes inerts, només el seu ús i el nostre tacte els dóna vida, alguns ens recorden el nen que vam ser...

Joan Cujan  2019

ULLS ENLLUERNATS

Quan neix el dia, el sol et mira de reüll,

entre els febles finestrons de l'estança, 

sense desvetllar-te quan et mous,

va il·luminant els teus somnis.

Encisat d'aquesta son serena,

amb un càlid i acollidor silenci,

al recer dels teus braços,

ànima endins m'adormo.

Lluny d'aquí, a fora,

sempre és incert aixoplugar-se.

Joan Cujan  2019

HA SORTIT EL SOL RERE REIXES

Avui el sol ha sortit rere reixes,
i m'ha tancat el camí cap a la llum,
la meva ombra fuig amb bicicleta.

Joan Cujan  2019

ALLIBERANT EMOCIONS

Alliberant emocions,
és feliç, qui en estremir-se,
riu fins a plorar...

Joan Cujan  2019

LA LLUM PER RESPOSTA

No he dit cap paraula,
els ulls han estat la meva veu,
la llum la resposta silenciosa.

Joan Cujan 2019

QUE BELL I DIFÍCIL VIURE

Que bell i difícil viure

esculpint el dia a dia

amb les eines amb què et trobes

amb els dubtes que t'assetgen,

hora a hora i dia a dia

escrivim amb fil de foc

l'existència que se'ns crema.

Que bell i difícil viure

amb cor obert a tota hora,

mentre la vida i les coses

esguarden per fer-te córrer

per fer-te patir i somriure

i passar pel sedàs

allò que ahir et feia viure.

Que bell i difícil viure

quin gust olorar les flors

i dur el lliri a la mà

regalant-ho a qui s'apropa,

i amb tota la llibertat

desprendre-te'l de les mans

i decidir a qui ho regales.

Que bell i difícil viure

quin desgast i quin neguit

quant difícil és conviure

entre murs de gelosia

tot sovint ben disfressades

de fraternal tolerància

de buidor i desesperança.

Karma Gual

L'ATZAR I NOVES DESCOBERTES

Ara els meus esguards,
lliures de realitats conegudes,
i d'antics aprenentatges,
juguen amb les imatges
fins a trobar la realitat,
amagada entre l'atzar
i noves descobertes.

Joan Cujan  2019

BLANC SOBRE NEGRE

De vegades la creativitat neix quan les fulles en blanc, s'ajunten amb idees sense massa futur aparent...

EGOSURFING

Pensava que la tornaria a veure un o dos cops més com a molt, però no. Al començament, tot era sexe. Sabíem que acabaríem al llit des del primer moment que ens vàrem veure. Hi ha un codi, un llenguatge, per tant, no s'ha comunicat realment amb l'altre. Queda a fora. La majoria de vegades som a fora, però ens agradaria ser a dins, i per això inventem senyals que en realitat no existeixen. Quan ets a dins, no has d'inventar res, no hi ha males interpretacions. El veus i ho saps. Et veu i ho sap...  Llucia Ramis (Egosurfing) - Foto: Kubrick (Lolita)

L'ART EN MOVIMENT, 1955-1975

OBRES OBERTES (L'art en moviment, 1955-1975) LA PEDERERA

El cinetisme no és "el que es mou", sinó la presa de consciència de la inestabilitat de la realitat - Jean Clay

A la meva manera de veure sempre hauria d'existir una connexió entre l'obra d'art (idea, missatge de l'autor), i com ho percep (emoció, comprensió) l'espectador. És una experiència que es transforma segons la mirada, que t'anima a interactuar amb la idea original, a replantejar-te la realitat. Si no hi és aquesta relació, si et deixa indiferent, fred, l'obra perd sentit, no té vida...

En aquesta creació de 1970 de Carlos Cruz-Diez, s'altera la percepció visual de l'observador, fins al punt que alguns dels colors observats no existeixen físicament a l'obra. Posa en evidència que el color és el resultat d'un procés que intervenen la llum, l'objecte i l'observador.

TELA NUA

Sempre m'ha agradat mirar una tela en blanc a primera hora del matí. Ja fa temps em vaig inventar el nom "tela nua". Encara no hi ha res pintat, però el que tens al davant no és pas un espai buit. En aquella superfície blanca hi ha amagada la forma del que hi ha d'aparèixer. Aclucant una mica els ulls hi pots veure diverses possibilitats que al final s'acaben convertint en una pista vàlida. Aquest moment és el que m'agrada. És el moment en què el que és real i el que no ho és es confonen. Murakami

La realitat és subjectiva, fes-la teva...

ÀNGEL CAIGUT

Aquell ésser epicuri,

d'ànsia incontenible,

que m'omple a vessar

de passions irrefrenables. 

Assedegat en nits d'esperes estèrils,

d'hores estripades entre absències,

etern errant, presoner dels instints,

persegueixo l'essència del teu misteri. 

Retrobat com un tremolós murmuri,

a vegades llunyà i tanmateix tan a prop,

el sento a tocar entre fràgils pensaments

que es nodreixen d’inspiració regeneradora. 

Sobre el cel de les nostres esperes,

esclataran mil llamps en retrobar-nos

i alliberaran el dimoni que viola l'àngel,

talment així és l'essència del meu desig. 

Espera'm tendresa,

permet-me entrar,

la teva puresa

em salvarà.

Joan Cujan  2019