LA NATURA

La bellesa és difícil de descriure,
potser perquè ens vegem obligats
a aturar-nos per contemplar-la.

Joan Cujan  2018

A ON SON LES HORES D'AVUI?

A on són les hores d'avui?

Són ja només records

darrere de cada ombra.

Les d'ahir en la foscor

s'amaguen en el passat.

A on ens portarà l'alba?

Joan Cujan  2018

HORITZÓ GROC I VERD

Horitzó cap a la llibertat (groc i verd amb pont trencat al fons)

Joan Cujan  2018

LLUM DE TARDOR

Llum de tardor, al costat del mar, horitzó de blaus entre cels grisos perduts en l'infinit, una llum que es desfà a la platja...

Joan Cujan  2018

QUE PUC DIR

Que puc dir

que no sàpigues,

per sorprendre't.

Que ets el millor de la meva vida.

Que sóc feliç al teu costat.

Que t'estimo com el primer dia.

Que m'agrada despertar-me

i veure que segueixes al meu costat.

Tothom ho sap.

Però a tu t'agrada 

cada dia al despertar-te

que t'ho repeteixi

amb un suau xiuxiueig

del meu alè a prop d'orella.

T'estimo rosseta.

Joan Cujan  2018

RESERVA DELS SUÏSSOS MORTS

Christian Boltanski (Reserva dels Suïssos morts 1991) MACBA
Aquesta escultura es compon de caixes de metall, com arxivadors vells i apilats que formen un passadís estret amb llums d'oficina en la part alta. Cada caixa té una fotografia d'un home o una dona, recuperada per l'artista d'obituaris dels diaris suïssos. L'escultura evoca les burocràcies mundanes de la mortalitat, el contrast entre l'institucional i el personal, entre la memòria i l'oblit.

Una obra que m'ha interessat molt, no et deixa indiferent, et permeten introduir-te dins de l'espai arquitectònic, un passadís molt estret, amb poca llum, una sensació aclaparadora t'envaeix, propera als camps d'extermini, però en aquest cas sense cap violència, és la mort de cada dia d'éssers anònims...

EMBOGIT

Embogit,
pel buit
que l'espanta,
al·lucinat,
corre darrere
els seus somnis.

Joan Cujan  2018

UN FONS BLAU D'ESTRELLES

Un fons blau d'estrelles,
il·lumina l'irreal l'arbre nu,
desposseït de les seves fulles,
a mercè del fred d'hivern.

Joan Cujan  2018

UN SOL FRED D'HIVERN

Un sol fred d'hivern,
il·lumina la neu,
s'estremeix la muntanya.

Joan Cujan  2018

RENEIX UN NOU DIA

Des de les més altes cimes,

darrere de profunds abismals,

de la foscor adormida

emergeix ingràvida la llum,

reneix un nou dia.

Joan Cujan  2018

INSOMNE

De sobte cau la nit,

a foc lent la llum s'apaga,

la lluna acompanya

les escasses ombres,

el diumenge se'n va a dormir

en una foscor insomne.

Joan Cujan  2018

MIRADES CREUADES

La mirada d'aquest noi,

potser etílica i concupiscent, 

perduda entre alcohol i drogues

d'estius cremats en el tedi,

de nits sense ànima.

Una fortor penetrant

d'àngels caiguts,

bandejats del cel,

somnàmbuls,

a la recerca

de somnis impossibles.

M'ho diuen els seus ulls

cansats de mirar,

abstrets cap al no-res.

I ell que pensa...

Joan Cujan 2018

RECORDS FUGISSERS

Dibuix: Egon Schiele

De vegades,

sento el desig 

d'anar al lloc 

on vam quedar.

Em vas deixar, 

buit, fred, 

sense records,

i una certa enyorança.

Com un últim sospir 

resta etèria, 

l'essència d'un caprici, 

fortuït, sense culminar.

Joan Cujan  2018

El REI O LA SOCIETAT NUA

El no haver continuat més enllà del tres d'octubre, és la causa del nostre silenci? Perquè callem com a societat? De què ens avergonyim? Som conscients que aquesta passivitat, es va podrint lentament dins nostre, i no ens 

permet avançar com a societat...

Joan Cujan  2018

Foto: Jamil Hellu

CALMA

Sento una sensació de calma i relaxació quan miro el mar, canvia la meva percepció del temps, tinc més energia i el meu estat d'ànim millora. El moviment del mar i la seva immensitat tenen un efecte gairebé hipnòtic, escoltar el so de les onades em permet desconnectar d'aquest entorn caòtic que és la ciutat, on rebo un bombardeig d'estímuls que dificulten que flueixi lliurement la creativitat ...  

Joan Cujan  2018