TU I L’ÀNGEL

Pintura: Cupid-Psyche (Gerard Francois Pascal Simon)

Et fascina la silent fatiga, que t'apropa

a un crepuscle que sents pròxim,

punt final d'un destí llarg i vagarós.

Sents pànic del pas sobtat del temps,

viu dins teu, una calma frustrant,

a on la memòria esberla el silenci.

  

Rere la teva vulnerabilitat, sura la teva força.

Quan el desig et devora l'ànima,

aquest vertigen que et pren el cos,

t'has sentit desitjada, estimada. 

Tu i l'àngel lentament us heu fos,

en vesprades sense paraules

fetes amb la complicitat de tendres mirades.

M'ofereixes l'espai i el temps que necessito

Poema: Joan Cujan 2018

LA REPÚBLICA SOM NOSALTRES

Cap acte o comentari és gratuït... sempre hi ha raons ocultes, i poders fàctics que mouen els fils a l'ombra... hi ha nou govern d'Espanya (crec que imposat per Europa) i li estan canviant la cara (més democràtica i negociadora), no es podia seguir amb la del corrupte PP ni permetre l'ascens de l'extrema dreta de Ciutadans (ja va de caiguda lliure), ara el problema és Torra, i per sobre de tot Puigdemont (Europa no pot permetre que guanyi una revolució que neix del poble, provocaria reaccions en cadena), però tampoc el càstig desproporcionat, injust, il·legal de la justícia Espanyola (hereva de les estructures del règim de Franco), crec que arribaran (si no ho han fet ja), a pactar una sentència rebaixada, més d'acord amb la justícia Europea, que els permeti mirar cap a un altre costat (com tantes altres vegades), per això retarden el lliurament de Puigdemont, ho faran quan estiguin segurs d'una sentència que puguin acceptar. Mentrestant, Junqueras i ERC van canviant el discurs, preparant un espai nou "finestra d’oportunitat", que els permeti tornar al poder dins d'un nou Autonomisme (vestit de fals federalisme), tant de bo estigui equivocat. Les opcions que ens queden als ciutadans de l'1-O són ​​molt poques... potser mantenir la dignitat, seguir units, no oblidar mai el que va passar, i fer que fracassi qualsevol intent, vingui del partit que vingui de renunciar a la República... perquè la República som nosaltres...

Joan Cujan  2018

MALSON

Ràpids pensaments 

teixeixen el meus somnis,

una densa boira

s'apodera de la teva imatge

i no deixa rastre,

m'he vist, mirant-te 

sense rostre

només existeixes

en la meva imaginació. 

Joan Cujan  2018

LA SILENT FATIGA DE CONVIURE AMB UN MATEIX

Pots començar a córrer sense parar,

buscar ajuda desesperadament,

no importa el lluny que vagis,

mai arribaràs a cap destí,

no vols fugir de tu, sinó de la teva vida.

És impossible escapar-se, de ment i cos,

allibera't, accepta't com ets,

estima't amb totes les teves misèries,

accepta les teves llums i ombres,

no reprimeixis les teves emocions.

Sigues fidel a tu mateix.

Joan Cujan 2018

DESBORDAR LA REALITAT

Si cuides amb excessiva llibertat el jardí secret de la teva imaginació, pot arribar a fer-se massa exuberant i desbordar la realitat...

Joan Cujan 2018

SERRA DEL CADÍ II

A vegades penso que per molts anys que passin, sempre queda temps per viure, el problema és que els paisatges pels quals transitem segueixen sent els mateixos, i alberguem les mateixes preguntes i la mateixa absència de respostes...

Joan Cujan  2018

COM AIGUA DE PLUJA

De la mateixa manera que canvien les coses, ho fem les persones, som tan fràgils com núvol que passa, com aigua de pluja, com un fugaç pensament... Sentir nostàlgia del que podríem haver estat, només ens crea insatisfacció. L'únic que podem fer és viure en constant transformació, siguem capaços d'adaptar el nostre pensament a la realitat canviant que ens envolta i gaudim de la bellesa del que s'ha viscut mentre ens preparem per viure el futur...

Joan Cujan  2018

SERRA DEL CADÍ

Es pot desitjar alguna cosa més gran que el gaudi en la contemplació de la immensitat de la Natura i formar part d'ella... Potser l'íntim plaer de les petites coses...

Joan Cujan 2018

PERDUTS

Li vaig dir, que estava perdut,
en mirar-me va somriure,
jo també estic perduda.
Llavors, vàrem saber,
que ja no ens importava,
acabàvem de trobar-nos.


Joan Cujan 2018

COM UN LLIRI OBERT

Així són les coses a l'abril,

com més petites més tendres,

més suaus,

més dolces.

Com la teva mirada

que creua la meva

i m'ho diu tot

sense dir-me res.

Karma Gual

COM NÚVOLS AL CEL

Som els somnis,

que atresorem

al llarg dels anys.

De vegades, 

els sentim propers,

quasi els toquem,

d'altres, passen eteris,

per davant dels ulls,

com núvols al cel.

Joan Cujan  2018

MIRATGE

Tot acaba sempre molt lluny,

en confins remots, infinits,

on no acabes mai d'arribar.

Potser tot el camí recorregut

ha estat només un miratge...

Joan Cujan 2018

L'HORITZÓ IMMEDIAT

Un immens desencís

m'impedeix veure l'horitzó,

m'imagino amagatalls recòndits,

infinits espais de llibertat,

i el meu esperit naufraga

en aquest mar d'incerteses.

Joan Cujan  2018

PASSEIG

El so del frec

dels teus passos

en trepitjar l'herba,

es perd sinuós,

entre l'ombra dels avets.

Ara sents el murmuri

de l'aigua en passar

entre els marges del llac,

trencant el silenci

de les pedres.

I et quedes 
impàvid,
escoltan
els sons 
de la natura,
que flueixen.

Joan Cujan  2018

ARRELS

La tempesta

s'acosta,

implacable,

intolerant,

inflexible.

Sóc,

un arbre nu,

enmig del bosc,

el vent,
inclement, 
em balanceja.

Impossible

mantenir-me

erecte,

arrelat

a la terra

resisteixo.

Joan Cujan  2018

.