L'HORITZÓ IMMEDIAT

Un immens desencís

m'impedeix veure l'horitzó,

m'imagino amagatalls recòndits,

infinits espais de llibertat,

i el meu esperit naufraga

en aquest mar d'incerteses.

Joan Cujan  2018

PASSEIG

El so del frec

dels teus passos

en trepitjar l'herba,

es perd sinuós,

entre l'ombra dels avets.

Ara sents el murmuri

de l'aigua en passar

entre els marges del llac,

trencant el silenci

de les pedres.

I et quedes 
impàvid,
escoltan
els sons 
de la natura,
que flueixen.

Joan Cujan  2018

ARRELS

La tempesta

s'acosta,

implacable,

intolerant,

inflexible.

Sóc,

un arbre nu,

enmig del bosc,

el vent,
inclement, 
em balanceja.

Impossible

mantenir-me

erecte,

arrelat

a la terra

resisteixo.

Joan Cujan  2018

.

FRAGMENTS D'EXISTÈNCIA

Tot m'és incert.

No sé d'on surt

aquesta feble lucidesa,

que em permet vagarejar

pels senders de la memòria.

Una fràgil llum

s'endinsa tremolosa,

en la persistent,

densa boira

que s'empassa,

sento un neguit furiós

quan m'arrabassà

els últims records.

La meva mirada fuig

i es perd, per allunyar-se

d'aquest incessant transit

entre llums i penombres.

Avui el mirall m'ha mostrat

de sobte, entre reflexos

de somnis esberlats,

l'estrany que m'habita,

i en veurem reflectit

he vist que l'eternitat

ja s'allotja als meus ulls.

Joan Cujan 2018

OSLO

La teva mirada
escurça la distància,
sempre em captura,
adorm el pas del temps,
deixant un rastre
de càlida tendresa.

Joan Cujan  2018

LLUMS I OMBRES

En l'art de la mateixa manera que a la vida, la bellesa habita entre llums i ombres...

Joan Cujan  2018

I TOT PER NO CALLAR-ME

Em vaig dur i porto cicatrius a l'ànima.

Mitges, targes vermelles, covardia.

Promeses que no van ser.

Engrunes d'amor al fons de l'equipatge.

Històries, poemes, tatuatges als ulls

llençols a l'ànima.

Poemes per oblidar.

Records d'amics amats.

Vols de papallones.

Plomes d'ocells morts.

Catarsi i Anestèsia per ultrapassar.

Petons que no he donat, libido.

El carnet d'identitat i el passaport.

Terra entre les ungles.

Branqueta de canyella,

dàtils, xerrada i cafè.

Infusió d'herbes amb mel.

Coses per a dir i moltes....

Que m'empassaré, segur.

Tinc molt que matar, per a no morir.

Confesso que una vegada,

em vaig apallissar.

I tot: per no callar-me....

- Karma Gual –

U D’OCTUBRE

U D’OCTUBRE

Consirós,
embriac d'orgull,
afligit potser,
per una falsa
esperança,
que s'allunya
de l'esguard
d'uns ulls clucs,
cansats,
que sempre
em recordaran
un u d'octubre,
que mai, mai,
podré oblidar.

Joan Cujan  2018

VIATGE TARDORAL

Aviat partiré de nou,
porto tot el viscut
com únic equipatge,
i malgrat tot,
infatigable viatger,
persegueixo, insistent,
sense donar-me treva
el últim paisatge.
El pas dels anys,
fan, créixer la distancia,
fins a fer-me espectador
de la meva pròpia vida.
Si miro enrere,
tot queda ja molt lluny
fora de l'abast
de la memòria.

Joan Cujan  2018

AMNÈSIA

Tot m'és incert.

Ja no sé qui vaig ser,

intento en va refer

aquesta minsa memòria,

que es perd,

dins meu,

silent,

record rere record,

sense deixar rastre.

Joan Cujan 2018

OBLIDAR-ME

Agafaré els dies passats

per regirar-los, perquè

la memòria, és perillosa

i tornes una vegada

darrere l'altra,

i sempre queden

paranys a l'ombra,

que reobren ferides,

les últimes arestes 

on tallar-se.

Joan Cujan  2018

ARA JA SÉ

Ara ja sé, què he de convertir

aquesta llarga travessia dels dies,

en una agosarada aventura,

perquè la vida ja s'encarregarà

de desil·lusionar-me.

Esvair les pors,

ser perceptiu, intuïtiu,

per fer fonedisses

les foscors que m'assetgen,

posar límits, i mantenir

una minsa distància

a la realitat angoixant

del meu país

que m'aclapara.

Imaginar-me 

amb ulls encuriosits

sofisticades imatges,

de les coses més senzilles

per donar sortida

aquest esperit d'artista

que em rosega per dins.

I no sentir-me mai

orfe de desitjos,

en ser feliç i fer que ho siguin

els éssers del cercle més íntim. 

 Ara ja sé, potser aquí rau la felicitat.

Joan Cujan  2018

TEMPS INCERTS

Vivim temps incerts, en què de manera silenciosa i larvada, perquè no sembli explícitament traumàtica. Estem immersos en un procés d'esborrament de la memòria col·lectiva, volen replegar-nos dins nostre, per fer-nos invisibles. Com explicar el present i projectar-nos cap al futur, sense la memòria col·lectiva que ens defineix i es rebel·la contra aquesta nova memòria impostada, d'una narració fictícia sobreposada artificialment a la que ja existia. No hi ha altre camí que la participació activa, i lluitar per la conservació de les arrels d'on neixen els orígens de la nostra entitat com a poble... 

JO SÉ D'ON SÓC... I TU  

Joan Cujan   2018

NUA

Nua...

lletra nua...

Nua d'artificis,

nua: sense paraules...

només el silenci

per escoltar, si:

el teu riure.

Karma Gual

CHET

LEAVING  -  https://www.youtube.com/watch?v=DKVWp_Ekl44

Un nou any al davant per seguir escoltant-te, la teva trista mirada és com un salt al buit per no caure en braços del tedi, perquè la vida mai és suficient... Necessito escoltar com descompons el silenci amb la teva música, amb una veu que trenca l'ànima... mentre t'escolto ja res és important, i el temps s'esvaeix entre acords i silencis...

Joan Cujan  2018