Cada matí a l'alba, quan els peus toquen a terra en llevar-me, és com si les meves arrels es comuniquessin amb la terra i els meus ulls seguint el Sol viatgessin a través del temps...
Montellá - Agost 2017
dilluns, 28 d’agost del 2017
CADA MATÍ A L'ALBA
Cada matí a l'alba, quan els peus toquen a terra en llevar-me, és com si les meves arrels es comuniquessin amb la terra i els meus ulls seguint el Sol viatgessin a través del temps...
CAMINAR
El destí és un camí cap a un lloc desconegut, només es necessita voler caminar...
Lles - Agost 2017
divendres, 18 d’agost del 2017
TORNAR A NÉIXER
La capacitat d'entesa entre éssers humans fa prevaler la lògica del sentit comú, però també hi ha comportaments de desraó en els quals les persones són incapaces de comprendre per si mateixes la realitat, i troben el seu lloc al món, seguint la crida de falsos profetes. Quan entre la societat en què vius, hi ha individus incapaços de raonar i veure la realitat tal com és, fins a l'extrem de planejar una venjança contra una multitud de desconeguts, exposant la seva pròpia vida, sense valorar les conseqüències dels seus actes, és que està malalta.
No puc definir el que vaig sentir ahir... perplexitat, horror, por, ja estic acostumat a veure freqüentment actes d'aquesta naturalesa, els mitjans de comunicació van plens, fins al punt d'insensibilitzar-nos i tornar quotidià i normal la més brutal salvatjada.
Però ahir va ser diferent, em va tocar de molt a prop, fins al punt de donar gràcies a Déu perquè l'edat faci que trigui més temps a fer les coses, aquesta tarda teníem planejat veure l'exposició de Paula Rego a la Virreina, i de no ser per la meva lentitud adquirida amb els anys, ens hauria agafat de ple, anàvem a baixar a Liceu i pujar caminant a la Virreina... Avui, em sorprèn veure que el cos no té ferides, però les de l'esperit ja no curaran, només em queda seguir com si res hagués passat, la vida és massa curta per tenir por de viure ...
Joan Cujan 2017
diumenge, 23 de juliol del 2017
NÚVOLS AL CEL
Sols en observar detingudament la dansa dels núvols al cel, entens el perquè de la fugacitat de la bellesa...
Portugal 2016
dimarts, 18 de juliol del 2017
ENTRE LES RANURES D'UN MUR
La por al desconegut, és tan intangible i fugaç com la llum que és filtre entre les ranures d'un mur...
Menorca 2017
dissabte, 8 de juliol del 2017
PENSAMENTS BLAUS SOBRE CEL BLANC
"Pensaments blaus sobre cel blanc - Joan Cujan 2017"
La major part de la bellesa existeix lluny del món de l'art...
dissabte, 10 de juny del 2017
L'EXISTÈNCIA
L'existència transita entre una realitat habitada pels somnis...
Viu,
dorm,
somia,
transita,
entre,
el son,
i la realitat,
d'aquesta,
existència,
efímera
i buida.
Drama,
comèdia,
tu tries...
Joan Cujan 2017
diumenge, 4 de juny del 2017
HUMITATS I CLARIANES
Més enllà d'aigües en mar oberta,
en aquest capvespre fet de pluja i mar,
moren les gotes sobre aigües braves.
Els carrers mullats t'han vist arribar,
vens d'un passat que mai ha estat meu,
ni tan sols sabia de la teva existència,
ara ja ets a port, on l'aigua s'amansa.
Amb la serenitat que donen els anys,
buscaré les clarianes del teu cos,
on tremola la pell en acariciar-te.
Lliscaré fins a vessar-me
sense contenció, desfogat,
com un riu que s'endinsa
dins la mar fins a fondre's.
D'on neix aquest torrent
desbordat de carícies,
que flueix silenciós
de les teves mans,
fins a abocar-se dolçament
en la meva estremida pell,
que m'excita i dóna vida.
De vegades em pregunto,
quan se'm sadollarà,
aquesta set insaciable,
de beure't fins a l'última gota.
Tinc els ulls plens d'aquest blau intens
de les ones del mar que a poc a poc,
es van desfent entre els grans de sorra,
d'aquest desert de somnis
que de vegades s'humiteja.
Només podem seguir regant les hores,
perquè creixin ufanoses, i gaudir
sense límits del pas del temps,
a aixopluc d'un present que serà nostre.
Perquè tu i jo també som futur.
Joan Cujan 2017
Joan Cujan 2017
diumenge, 9 d’abril del 2017
SENSE LÍMITS
Si no et deixés volar,
reclouries els teus desitjos
al llindar dels desenganys,
impedint-te ser tu,
tu d'una altra manera.
Havia de deixar-te
obrir com una rosa,
aspirar la teva essència,
fins a engolir l'última espina.
Ultrapassar els darrers límits.
Els dies més vius ens esperen,
flairaran a primavera,
i a plàcida tarda de diumenge.
Les hores suren i callen.
Joan Cujan 2017
diumenge, 26 de març del 2017
dilluns, 6 de març del 2017
D'OMBRES I CERTESES
Les muntanyes blanques de neu,
s'encenen al pas del rogenc ocàs,
al poc, un blau intens les apaga.
En aquestes hores en què la foscor del capvespre,
vagareja buscant en la negror, repòs i misteri,
les teves ombres exciten la meva imaginació.
Fora, l'aire flairós d'hivern acaricia la finestra,
cap altra llum, que la de les brases de la llar,
es reflecteix en l'iris dels teus ulls.
D'ençà que el teu cos nu m'omple les nits,
ja mai, res més tornarà a ser com abans,
no t'he retrobat, et conec des de sempre.
¿És visible la intimitat?, o només és un miratge,
¿és potser tot allò que la mirada desitja?,
tanco els ulls davant d'aquest punyent plaer.
Amb qui faig l'amor cada vespre,
s'imagina que em pot perdre,
¿com m'ho faria?, si sóc la seva ombra.
La tarda s'omple de records,
fins a ocultar-se en silens murmuris,
tremolors entre besades.
Se'ns ha fet de nit,
potser serà una nit de tempesta,
seguiré al teu costat quan et desvetllis.
Joan Cujan 2017
dimarts, 21 de febrer del 2017
CANÇÓ DE DIUMENGE QUALSEVOL
Ell és...
Aquell noi que m'estimava.
Aquell noi que m'anomenava: bruixeta.
Aquest home que em diu que sóc l'amor de la seva vida
encara que em conegui.
Aquest home que em diu: bruixeta.
Aquest home que m'estima.
Ell obre la gàbia
quan necessito volar
Ell fa dels meus neguits
ocells lliures.
La meva ombra
i la seva llum,
per sempre lliures
i lligades per l'amor.
Karma Gual
dissabte, 4 de febrer del 2017
ANY NOU XINÈS 2017
En els últims anys ha guanyat importància aquesta festa organitzada per les comunitats xineses de la ciutat (hi ha 50.000 xinesos a Catalunya, i 19.000 residint a Barcelona), una festa que té el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
Any del Gall, el 4715 de la cronologia xinesa, forma part d'una sèrie d'actes festius que es van iniciar el 28 de gener, el dia més important per a les famílies xineses, i s'allargaran durant 15 dies. Hi ha 12 noms per als anys que es van alternant, de forma consecutiva: rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Els que neixin en 2017 tindran com a signe zodiacal el Gall. Segons l'astrologia xinesa, el Gall és el més excèntric de tots els signes i també el més intel·ligent, i treballador, una mica vanitós però al mateix temps honest, obert i lleial.
dilluns, 23 de gener del 2017
MENTRE TU EM LLEGEIXES
Mentre tu em llegeixes,
un ocell travessa plàcidament
el cel, fent pessigolles
a la lluna.
Mentre tu em llegeixes,
Hi ha passavolants
dormint als caixers
els seus ulls cansats
somien màrtirs dessagnats.
Mentre tu em llegeixes,
El sol espera impacient
que la lluna marxi
per tornar a fer-me l'ullet.
Jo m'adormo... mentre tu em llegeixes
Karma Gual
divendres, 20 de gener del 2017
GUSPIRES
Em creix l'ànsia
d'aferrar-me
a la teva pell,
quan arquegés
l'espinada,
i t'endinses dins
aquest fràgil cau,
càlid i tremolós,
que t'acull.
Llisqués dolçament,
vigorosa columna àuria
coronada de llorer
de mil victòries,
l'orografia carnal,
de les meves ànsies,
fins a lliurar-te
en impetuós torrent,
d'un esclat plaent i fèrtil.
Joan Cujan 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)