DESITJOS DE TARDOR

La tardor arriba de cop, sense avisar, com pluja d’estiu,

i em deixa el cos orfe de vitalitat, desposseït de desitjos. 

Un bes teu m'enerva la pell, m'encén els sentits, 

plouen de nou desitjos de tardor en el meu cos.

M'adono que l'estiu encara habita en la meva memòria, 

m'abstrec en la recerca del plaer, recreant carícies.

Noves passions brollen sobre artèries ja transitades,

desitjos desbocats, de cossos que s'abracen. 

Joan Cujan 2015 - Foto: Miss Lush

POTSER

Potser

cap gest no és tan clar i tan transparent

com tu pensaves, i ara sents l'ofec

de tants gestos sobrers.

Potser el costum

t'ha convertit en aquest personatge

hieràtic i solemne que malviu

entre la por terrible a veure's nu

i el terrible desig de despullar-se.

Miquel Martí i Pol 

Foto: Alex Krivtsov

UNA PASTISSERIA A TÔQUIO

Una pastisseria a Tòquio ', de la japonesa Naomi Kawase, que va inaugurar la secció, "Un certain regard" en l'últim Festival de Cannes i va aconseguir el premi a la millor direcció a la Seminci de Valladolid, és una ostentació de sensibilitat.

Trama: Sentaro, home de mitjana edat i passat complex, regenta una petita pastisseria especialitzada en dorayakis (mítics bescuits farcits de salsa de mongetes vermelles). Al seu senzill local s'apropa l'anciana Tokue (l'octogenària actriu Kirin Kiti perfila, a través de gestos gairebé imperceptibles, una actuació commovedora), que s'ofereix a ajudar a la cuina. Després de no pocs dubtes, Sentaro accedeix a contractar-la. La sorpresa està servida perquè Tokue li demostrarà immediatament que té màgia a les mans i, a través de la seva recepta secreta, crea uns pastissets tan deliciosos que el negoci prospera com mai. A l'aire dels cirerers en flor que jalonen el passeig en el qual està ubicat l'establiment, Sentaro i Tokue obriran els seus cors, es comptaran velles ferides i intentaran vèncer les no poques, i greus, travetes que la vida els planteja.

La nostra societat no sempre està disposada a deixar que els nostres somnis es converteixin en realitat. A vegades acaba amb les nostres esperances. Però és màgica la felicitat que sentim quan superem aquestes dificultats. La majoria de nosaltres ha viscut fracassos a la vida, però el cert és que tots nosaltres tenim capacitat per seguir vivint malgrat tot.

Sense un gra de sucre de més, una pastisseria a Tòquio ens demostra que mai és tard per complir un somni. Podríem resumir-la en una sola frase: "Cada un de nosaltres li dóna sentit a la vida dels altres"

Una pastisseria a Tòquio
Direcció: Naomi Kawase
Guió: Naomi Kawase (Basat en la novel·la An, de Durian Sukegawa)
Intèrprets: Kirin Kiki, Masatoshi Nagase, Kyara Uchida, Miyoko Asada
Fotografia: Shigeki Akiyama
Música: David Hadjadj
Muntatge: Tina Baz
Japó / 2015/113 minuts

Tràiler: https://youtu.be/-WfTz1bJE7U

INTROIT

Introit

Obrim camí,
em faig endins,
esclata la vida.


Text: Joan Cujan 2015
Foto: Mr. Tello 

AVUI ET SOMIARÉ A CAU D'ORELLA

Avui et somiaré a cau d'orella

A l'abric dels llençols, tanco els ulls i t'imagino amb mi,

en el silenci de la nit, et recrearé en les meves fantasies.

La teva imatge m'acompanyarà en cada pensament,

assaboriré plàcidament els meus records, dolçament,

deixaré que els teus revisquin a la calor dels meus.

El misteri i el desig, jugaran maliciosament a fet i amagar,

entre el que ja és conegut i l'imaginat per descobrir,

solaçant-se entre el que no es veu, i el que s'intueix.

M'agrada imaginar-te amb els ulls aclucats, fingint el son,

i si em deixes, vulnerable al plaer, amarar-me de desitjos.

Avui ho voldria tot.

Joan Cujan  2015  -  Foto: Pavel Kiselev

SELECCIÓ DE MUSICA PER RECORDAR

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Beethoven - Silencio -  

https://youtu.be/5iZhj8xt87A

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

R. Wagner - C. Marín (piano) Concierto Paráfrasis de "La cabalgata de las valquirias"

https://youtu.be/eS7xXDy6plU

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Una habitación País Shack

https://youtu.be/ck3BmjPrHMU?list=PL68D0EC24415A3B6E

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Robbie Williams - Angels

https://youtu.be/luwAMFcc2f8

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Chet Baker - "Almost Blue"

https://youtu.be/z4PKzz81m5c?si=igi4Ul_je0yIvhia

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Erik Satie  "Six gnossiennes: Gnosienne 3, lent"

https://youtu.be/0NKLjYY6JGw

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Erik Satie "Six gnossiennes: Gnosienne 1"

https://youtu.be/u9Op2emDBZk

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Treballaré el teu cos. VerdCel

https://vimeo.com/12759549

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

Roy Orbison - In Dreams ( live Black and white night).

https://youtu.be/r6Xj72bP0To

♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫♥♫

NÀUFRAG EN TERRA ESTRANYA

Amb la lucidesa del que somia despert,

i que per salvar-se, acudeix a la seva memòria,

on l'ordit del passat, va teixint el present,

fent impossible, l'oblit de tanta sang vessada.

No sé què va ser dels meus antics companys de viatge,

són només noms, que suren entre les boires de l'oblit,

vaig venir gairebé nu, per allunyar-me del meu passat,

embolcallat, en les vestidures de la meva amnèsia.

Estic aquí, perquè no em deixen viure a on vaig néixer,

sóc un més, entre la processó infinita d'exiliats,

que passegen, pels carrers de qualsevol ciutat sense nom,

en un repertori, de rostres de mirades perdudes.

Nàufrag en terra estranya, engolit en l'oceà del no-res,

perdut en l'eterna solitud, dels desheretats,

aterrit pels dies passats, famolenc de justícia i llibertat,

trepitjo per fi la fràgil terra d'un present sense ànima.

Joan Cujan  2015

DORMIR, I RES MÉS

Rainer, vull trobar-me amb tu,

vull dormir al teu costat, adormir-me i dormir,

Simplement dormir, I res més.

No, una mica més:

enfonsar el cap a la teva espatlla esquerra,

i abandonar la meva mà sobre la teva espatlla esquerra,

i res més.

No, una mica més:

encara en el somni més profund, saber que ets tu.

I més encara:

sentir el so del teu cor i besar-lo.

Text: Marina Tsvetàieva - Fotos: Inna Geasuha

Perquè el 12 d'octubre no és un dia qualsevol?

Cacera d'indigenas

Sí no estic equivocat, al 12 d'octubre en diuen el Dia de la Hispanitat, i es fan desfilades de la FAES (Forces Armades Espanyoles), amb la cabra i els seus legionaris, artefactes de guerra variats (per a la defensa de la pàtria) i molt més... Avui és festa a tot l'imperi, és un dia que només treballen els militars "acostumen a descansar la resta de l'any".
Es commemora el descobriment d'Amèrica, que és un dir, perquè sembla que abans, havien arribat els víkings. Com Colón va arribar a un territori desconegut per als europeus de l'època, va dir que l'havia descobert, i partir d'aquí, els va obsequiar amb malalties, massacres de pobles sencers, esclavitud... en poques paraules els va civilitzar. Si s'analitza el descobriment, arribes a la conclusió com algú pot descobrir alguna cosa que "ja està habitada per altres persones", tret que no se'ls consideri com a éssers humans. I Cristòfor Colom. ¿Qui era?, on havia nascut, "evidentment per la seva gesta només podia sé Espanyol igual que Cervantes", però hi ha rumors malintencionats que diuen que era genovès, alguns fins i tot diuen que era Català, això és una cosa que la història oficial mai reconeixerà. Potser el temps posi a tothom al seu lloc i ens emportem alguna sorpresa en el futur i quan siguem independents celebrem el dia que "vam descobrir Amèrica", en una República i sense desfilades militars.

Joan Cujan  2015

SOMNI

En néixer les primeres llums del dia,

a trenc d'alba, quan tot vol despertar,

en l'instant que encara els sons,

endormiscats, habiten la remor del silenci,

i es comença a escoltar el murmuri,

de l'incipient bullici del carrer que desperta.

En aquesta plàcida solitud de l'entreson,

prèvia en desvetllar-se la consciència,

observo com les teves parpelles de dorment,

deixant-se portar, vaguen entre somnis,

escolto com als teus llavis amb el seu alè,

xiuxiuegen preguntes, que no obtindran resposta.

Rialles, per engolir d'un glop la negra nit,

músiques fràgils que neixen dels teus somnis,

veus que ressonen, a la recerca de les paraules,

com llums sonores que il·luminen l'albada,

abans que la son s'esvaeixi, i en despertar,

sentir-te plenament viva i que tot és possible.

Joan Cujan  2015  -  Foto: Anton Belovodchenko

SKATER BOY

Surto molts dies a passejar pels carrers de Barcelona, una ciutat en constant transformació, endinsant-me en el caos de l'entorn d'aquesta anarquia urbana, en una recerca de la seva identitat a través de la diversitat dels personatges que l'habiten, urbanites, obrers, gent gran, grafiters... ciutadans d'una representació subjectiva de la societat actual, reflex de la pèrdua d'identitat, a la deshumanització de l'individu. La globalització els ha convertit en individus sense veu, en elements d'una sèrie, identificats pel DNI. Després en l'estudi, observo que moltes d'aquestes imatges són un cant a la solitud, a la bellesa de la desolació, imatges subtils que conviden a la reflexió. 

Joan Cujan  2015

¿T'han preguntat alguna vegada si ets feliç?

¿T'han preguntat alguna vegada si ets feliç? És una pregunta incòmoda, però és la mostra més gran d'afecte que una persona pot expressar cap a tu. En un món cada vegada més egocentrista i que tendeix a fomentar la individualitat, que algú s'interessi per la teva felicitat és sorprenent, gairebé un miracle. És una pregunta molt personal, de difícil resposta, però fa que t'adonis que no estàs sol, que algú no es conforma en veure't plorar o riure, vol saber el que sents. Moltes vegades necessites comunicar-te, deixar sortir a l'exterior el teu dolor, i si ets feliç, desfogar-te i compartir aquesta alegria. 

Només les respostes que surten de dins, t'ajuden a ser millor.         Joan Cujan 2015

RECERCA

Acceptant sempre, la impossibilitat de percebre totalment la realitat, en tota la seva complexitat. Gairebé sempre parteixo d'una fotografia que reté la meva mirada, busco en la imatge el que em pot explicar, quin missatge ocult la sosté i fa que m'hagi interessat per ella, moltes comencen a parlar i m'expliquen una història. És una mirada crítica, que reflexiona buscant la història més íntima de la imatge, i per mitjà del seu llenguatge simbòlic, sorgeixen temes com la passió amorosa, el desig insatisfet, la incomunicació, i amb les presències absents, puc explorar els sentiments de pèrdua, de dolor, de silenci.

Però també és una recerca de la bellesa, que m'és primordial i necessària per seguir endavant, enfront d'un món tan mancat de sensibilitat.

Joan Cujan 2015

JA MAI SABRÂS

En aquesta confusa realitat, que m'oprimeix,

sento un immens buit, en pronunciar el teu nom,

sempre obtinc el silenci, com a única resposta,

només escolto el ressò de la teva absència.

Em quedo atrapat dins els meus pensaments,

mentre el temps, aquesta suma d'instants,

que ens atrapa la vida, em va allunyant de tu,

tot és efímer, fins i tot el que més es desitja.

No vaig arribar a conèixer-te, però et trobo a faltar,

he vingut a deixar-te la meva última no abraçada,

perquè avui serà per sempre el últim dia,

que te'n vas de la meva vida, sense aparèixer.

Ja mai sabràs, que aquest poema ets tu.

Joan Cujan  2015

Dibuix: Eva expulsada del paradís (Joan Cujan)

PARPELLEJOS

Entre roselles vermelles i l'efímer vol de la papallona, el temps passa fugaç com un parpelleig, només queda la seva titil·lació en les meves parpelles.

Joan Cujan