Realitzar una imatge minimalista, consisteix a centrar-se en uns pocs elements essencials ignorant els altres, és l'art del mínim on poc és molt. Joan Cujan 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
Quadra
Realitzar una imatge minimalista, consisteix a centrar-se en uns pocs elements essencials ignorant els altres, és l'art del mínim on poc és molt. Joan Cujan 2014
diumenge, 5 d’octubre del 2014
CAPTIVA (Mirada empresonada)
A vegades quan et veig darrere les reixes de la finestra, amb aquesta mirada captiva, que sense veure o veu tot, intento imaginar en el que pots estar pensant. M'esgarrifa l'ànima quan et veig amb aquesta manca de llibertat, aquesta manca d'aire que et paralitza com quan el vent s'atura i les branques dels arbres deixen de moure, fins i tot als núvols es queden quiets, tot s'atura. En aquest precís instant el meu pensament, també s'atura, em fa sortir d'aquest estat de meditació inconscient... llavors la meva mirada i la teva es troben. Joan Cujan 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
El nostre oblit està ple dels records del passat
Avui he somiat que m'havia d'aixecar per anar a l'escola, he sentit el pes de la nostàlgia i la sensació que el temps ha passat gairebé sense adonar-me... encara que hi ha moments en què la meva memòria s'activa, i els records es fan presents, es mostren com confidències d'un temps passat, és quan la meva ànima es despulla lentament i en silenci, llavors em sento en excés exposat.
Com més ràpidament passa el temps, més gran es fa la necessitat de recordar, d'arribar als més recòndits amagatalls de la memòria, quan ho aconsegueixo, m'omple una renovada sensació de plenitud. Crec que és important ser conscient que el temps encara que deixa evidents empremtes és la nostra pell, se'ns oblida, i l'única manera que això no succeeixi, és viure cada instant, conscientment amb passió.
Aquests records creen una nova realitat fora dels límits de la memòria, són una ocasió única de traspassar aquest cercle de seguretat que és l'oblit i de crear un de nou més gran, més lliure, més proper.
A vegades penso perquè escric, potser ningú em llegeixi... a cas només sigui una necessitat d'escoltar-me a mi mateix. Escriure per a mi, és una manera de generar un espai de memòria fàcilment recuperable, on guardar als meus pensaments, les meves emocions, la meva manera d'entendre la vida. És una cosa molt subtil, com explicar-me, a mi mateix les meves pròpies vivències.
Joan Cujan 2014
dijous, 25 de setembre del 2014
I es va fer la llum
No es pot apreciar la llum, si no es coneix la foscor. Qui no la coneix, és incapaç de meravellar-se i sentir l'encís de les ombres...
Joan Cujan 2014
dilluns, 22 de setembre del 2014
Mirades (universos paral·lels)
El procés de creació és com un estat alterat de la consciència, un alt nivell d'activitat sensorial que transita entre la realitat i la ficció, són instants de gran intensitat i d'intimitat.
Sempre de forma inconscient la meva mirada busca entre llums, ombres i colors... em sedueix aquest procés de creació i destrucció en què reinvento la realitat a través de la imaginació, universos paral·lels personals en què les imatges amb formes menys convencionals es van configurant lentament, fins que adquireixen vida pròpia entre el que veig i el que sento.
Tracto de transformar la realitat a través d'una mirada lúdica i experimental, una nova forma de veure els objectes quotidians per canviar el seu sentit, entre el que es veu i el que s'intueix, fins a completar els traços que apareixen dibuixats en l'espai inabastable de la ment.
Joan Cujan 2014
Quan algú busca, sol passar que els seus ulls només veuen allò que busca, i ja no aconsegueix trobar res ni es torna receptiu a res perquè només pensa en el que busca, perquè té un objectiu i es troba posseït per ell. Cercar significa tenir un objectiu, però trobar significa ser lliure.... (Herman Hesse - Siddhartha)
Quan algú busca, sol passar que els seus ulls només veuen allò que busca, i ja no aconsegueix trobar res ni es torna receptiu a res perquè només pensa en el que busca, perquè té un objectiu i es troba posseït per ell. Cercar significa tenir un objectiu, però trobar significa ser lliure.... (Herman Hesse - Siddhartha)
dijous, 18 de setembre del 2014
Nou
L'art és entès generalment com qualsevol activitat realitzada amb una finalitat estètica o comunicativa, a través del qual s'expressen idees, emocions, i una visió del món pròpia.
Joan Cujan 2014
dijous, 11 de setembre del 2014
Tempus fugit
Avui he somiat que m'havia d'aixecar per anar a l'escola, he sentit el pes de la nostàlgia i la sensació que el temps ha passat gairebé sense adonar-me'n, m'ha vingut a la memòria el desig i la curiositat que sentia en la meva infantesa per experimentar, sentir... patir, una immensa avidesa per provar la vida, records perduts entre albes que donaven pas a la nit. La vida sempre va més de pressa que nosaltres, entre somnis es perden els dies, però en despertar, sempre persisteixen les il·lusions de joventut, que ens permeten seguir trobant noves il·lusions...
Joan Cujan 2014
dimarts, 9 de setembre del 2014
La màgia de cada dia.
Hi ha una relació entre el que veiem al nostre voltant i la percepció que les imatges creen en el nostre cervell, aquests contactes visuals poden estar de vegades proveïts d'un magnetisme que ens atreu i ens emociona. En saber apreciar aquests regals que la vida ens ofereix, aparentment invisibles entre la nostra quotidianitat, i saber aturar-se en ells consisteix la màgia de cada dia.
La màgia existeix, està en la música del vent i el silenci d'una nit al desert sota les estrelles, però també en un somriure, un gest amable, una abraçada, qualsevol persona pot sentir aquesta màgia.
Joan Cujan 2014
dissabte, 6 de setembre del 2014
La vida és un naufragi
La vida és un naufragi en el qual, a última hora, només se salva el vaixell. - Noel Clarasó
La vida en néixer és descobrir-se submergit en un entorn desconegut, envoltat de rostres enigmàtics que et somriuen, sents la imperiosa necessitat d'explorar el nou món que t'envolta, del qual ja formes part. La nostra vida és en si mateixa un insignificant naufragi dins d'un immens oceà, davant d'aquesta realitat, no ens hem d'enfonsar, no tenim per què ofegar-nos, hem de seguir endavant amb la nostra existència. Joan Cujan 2014
dijous, 4 de setembre del 2014
Capvespres d'or
Tot és plàcid, són els últims raigs de sol del dia, reflexos de llum que despullen les tardes. Capvespres d'or que incendien paisatges...
Joan Cujan 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
Roselles i papallones
El temps passa entre roselles vermelles, i l'efímer vol de les papallones, només quedarà el seu record en les meves parpelles...
Joan Cujan 2014
diumenge, 31 d’agost del 2014
Caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar....
Sempre m'ha agradat, perdrem en camins desconeguts, o que almenys ho són per a mi. Caminar fins a la posta de sol, o millor, veure l'alba en una platja deserta, escapar de la rutina diària, tan lluny que ja no pots retrocedir, ja està fet i no et penedeixes. Deixar el rellotge a casa, desconnectar, ser lliure per uns dies, només amb el pes d'una petita motxilla que porta l'imprescindible sense oblidar... tornar a casa!
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado
dissabte, 30 d’agost del 2014
Mots i Brases
Posseix-me com
l'escuma la roca.
Amb l'onada nua i ondulant
fes-me teva altre cop.
Dins el silenci ocre de
la tarda
em doblegaré davant la
humilitat de l'olivera.
Encesa per la terra roja
em deixaré endur
per tu sense temença.
El primer estel, vora la lluna,
m'anuncia
les constel·lacions
s
i
n
u
o
s
e
s
del teu cos.
Nora Albert - Mots i Brases 2003 - Imatge: Joan Cujan 2014
divendres, 29 d’agost del 2014
Tempus fugit
"Tempus fugit... carpe diem". (El temps se'ns escapa ... viu el moment)
Darrerament tinc la sensació que el temps passa massa ràpidament quan contemplo l'entorn en calma i relaxat, mentre els subtils fils que teixeixen la bellesa em retenen en la seva contemplació, el temps se m'escapa entre els espais del seu ordit...
Joan Cujan 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)