La mort oscil·lant

Dia rere dia, una vella aranya descansa suspesa en la seva talaia bressolada pel vent, perseverant, sempre alerta, les seves negres pupil·les observan detingudament totes les interseccions de la seva xarxa, de tornassolats reflexos lluminosos, esperant una lleu sacsejada que li anunciï la presència d'una nova captura, es mou lentament, agitant les seves mandíbules, mentre s'acosta amb precaució a la presa que paralitzada intenta escapar en va al seu destí.

Joan Cujan  2014

Instants de quotidianitat

Un dia qualsevol al migdia anava pel centre de la ciutat de València, quan de sobte vaig veure una noia conversant amb el seu portàtil, vaig sentir una ansietat inexplicable per veure amb detall el que estava fent, quan vaig estar a prop, vaig veure que estava parlant en vídeo conferència amb un noi, que en veurem darrere els vidres, somrient la va avisar de la meva presència, la misteriosa jove es va aturar i va girar, em va mirar fixament, i deixat la seva conversa a mitges, va començar a parlar-me darrere els vidres, em va somriure, mentre li feia la fotografia, va estendre la mà i em va saludar, amb un gest proper a un "adéu" i es va donar la volta per continuar la seva conversa, jo vaig seguir el meu camí.

El misteri de la quotidianitat, són els instants que deixen empremta en la retina i escapen a l'oblit, és una forma de sentir-nos immortals.    Joan Cujan 2014

L'última llum del dia

M'agrada passejar amb l'última llum del dia en solitud i en silenci, omplint amb llum daurada les meves pupil·les, quan al capvespre, amb els últims raigs de sol, la tarda s'extingeix lentament, per donar pas a les ombres que vesteixen de relleu l'horitzó on el sol del dia hi reposa.

Joan Cujan  2014

Sumaya (Entre les ombres de l'oblit)

Cansada i exhausta un estrany so la manté alerta, la por la paralitza, el fred ha entumit les seves cames que es neguen a seguir caminant, un altre espetec aquest cop més a prop.... li sembla distingir unes siluetes a la llunyania, pensa que l'estan buscant, gairebé sense forces intenta ocultar-se, en les seves orelles ressonen els bombardejos de dies anteriors, estrèpits que ja creia superats. Despullada de tota esperança, sent com s'allunyen tots els seus somnis, fins que un món sense justícia li pren la seva vida com ahir va fer amb la de la seva família.

Joan Cujan 2014


Llista dels gairebé 1.500 nens palestins assassinats per Israel, abans de la invasió actual

http://www.rebelion.org/docs/124683.pdf

Estany

Sempre que observo il·luminats per un raig de sol que es filtra entre l'arbreda, els brillants colors de les flors d'un grup de nenúfars immòbils sobre la superfície de l'aigua, em transmeten una sensació de calma absoluta, una quietud aparent en espera d'un lleu moviment que la pertorbi, llavors es crea una cadena d'esdeveniments amagats, el salt d'una granota, un peix de colors que s'obre pas, una pedra llançada per un nen a l'estany, que provoca ones concèntriques que s'eixamplen sobre la seva superfície, afectant tot l'ecosistema amb el seu moviment....

     

Joan Cujan 2014

La coloma de Gaza

No fa sinó evidenciar el grau de descomposició política i moral del període d'història que ens ha tocat viure, davant la indiferència de les potències occidentals, ja derrotada, agonitza a l'espera de l'escombriaire que l'ha de recollir per ubicar-la al lloc que els països que controlen les Nacions Unides li han assignat. Allà quedarà per als estudiosos del futur, si hi ha després de tot un futur.

Joan Cujan  2014

Deixar de seguir el corrent

Amb el pas dels anys la nostra capacitat de resposta als abusos de la "casta" política, es veu totalment superada pels esdeveniments. El sistema és capaç de reorganitzar-se i canviar perquè res canviï, té una capacitat immensa d'absorbir els dissidents i seguir essencialment amb les mateixes estructures de poder, la seva resiliència és infinita.
Però a poc a poc s'ha anat formant un corrent de canvi, en què una majoria silenciosa ens sentim identificats, es tracta d'una necessitat bàsica i inherent a qualsevol sistema social, d'agrupar-se i organitzar-nos per fer front a la realitat actual, apostant clarament perquè les persones puguin ser sobiranes i independents, perquè puguin decidir lliurement les característiques socials, culturals, econòmiques de la societat de la qual formen part.

No es tracta de nedar contra el corrent, en comptes d'això anem a crear el nostre propi corrent, per poder començar a fluir lliurement.

Joan Cujan  2014

Entre llençols

Et vaig trobar ahir a la nit.... entre els plecs dels llençols i vas ser un petit refugi entre els meus agitats somnis!

Joan Cujan 2014

Míssils

Les nostres consciències estan sent envaïdes silenciosament per mitjans massius de comunicació que manipulen la realitat, convertint la informació en l'arma que antecedeix als bombardejos.

Joan Cujan  2014

Forasters a tot arreu

Un observador minuciós podria descobrir que els carrers de les grans ciutats estan plens de persones en constant moviment, són com arbres sense arrels, només s'aturen un instant i de seguida tornen a caminar sense aparent destí. Ser immigrant els confereix un aire aliè al lloc, són forasters a tot arreu. Aparentment caminen, mengen, dormen com la resta dels éssers humans i fins i tot somien a la nit, però quan desperten en la foscor d'una miserable cambra, o al carrer, viuen instants de neguit, no saben on estan ni que fan allà.
Tots van néixer en algun lloc que tenia nom, però que el pas del temps va fer que se'ls esborrés de la seva memòria. En lloc de suscitar la misericòrdia aliena, solen despertar hostilitat, són sense dubtar culpables d'algun desconegut delicte.
Un cop es perden les arrels, són irrecuperables, pots arribar a pensar que si romans molt temps en la mateixa ciutat o país és possible que alguna vegada et creixin unes noves arrels postisses. També n'hi ha optimistes que sostenen que no tenir arrels proporciona llibertat de moviments. Viure moltes vegades és sentir-se perdut, com nàufrag en una illa deserta...

Joan Cujan  2014

Tàndem Holandès

Entre el blanc i el negre hi ha un univers de colors, allà està el que intento expressar, una necessitat que m'excita i estimula a donar sortida les idees que nien dins meu, moltes vegades quan surten, em sorprenc i no em reconec en la meva obra, però en altres ocasions és com si es materialitzés màgicament, un abecedari personal, únic, i en ell, la manera de descriure el món com el sento, d'un estil tan proper, que el puc acariciar amb el tou dels dits.

Joan Cujan  2014

¿Que et suggereix aquesta imatge?

Acostumo a pujar fotos de forma habitual a la web de fotografia: http://500px.com/cujanjoan
Un dia vaig decidir demanar la col·laboració dels usuaris perquè em comentessin el que segons la seva percepció representava la meva imatge.

Aquesta era la pregunta: M'agradaria que em comentéssiu el que us suggereix aquesta imatge, no em deixa de sorprendre la diversitat de pensaments i emocions que experimentem davant d'una mateixa imatge quan aquesta té poques referències de la realitat, no té so, no hi ha textos... cadascú la interpretem de diferent manera.

Va tenir nombroses respostes, una mostra representativa seria la següent:

Ignasi: Jo veig fum dibuixant una orella, o potser el traç del vol d'una papallona. Però també el mal doblegant el bé.

Sesé: Dali no està ..... però tu si.!!!!!,,, Em sembla una serp elèctrica, creuada per una espasa de llum.

Jacqueline: Jo veig una cara, a més, el meu pare sempre dibuixava una cara semblant amb números.

Loqueltiemponoborro: Em suggereix un músic de jazz ........

Daniel: Em suggereix a una jove ballant i sentint la música...

Miquel: A mi em sembla un tall que treu sang, com un símbol de dolor...

Jordi: Interessant i curiosa, sembla el cos d'una dona que es converteix en fum! (Aquesta va ser la que mes si va acostar)!

La meva resposta sobra el procés seguit i el significat del treball va ser el següent:
Gràcies per la vostra col·laboració, us agraeixo molt tots els comentaris.
Té dues possibles línies argumentals, una és: El yin/yang la dualitat de les forces oposades i complementàries, en aquest cas el bé i el mal.
La segona i la que vaig decidir explorar és la síntesi mínima del cos femení expressat en una línia contínua, sinuosa i sensual complementada amb una línia contundent. Aquesta línia sinuosa es va anar convertint cada vegada més lleugera, gairebé volàtil... fins a esdevenir fum que envolta i acaricia amb la seva sensual feminitat el llumí, origen i final de la seva passió.
Les meves felicitacions al Jordi Rispau per fer la interpretació més propera a la meva feina, encara que altres comentaris també estan molt a prop, sobretot en veure la representació femenina en la línia sinuosa. 

Joan Cujan  2014

La vida real de les nines

El vent acariciava la seva cara de cartó, va sentir fred quan el seu cor de drap s'aturava lentament, ja no escoltava els seus crits d'angoixa, mentre el poc alè que li quedava sortia en un núvol de gebre. Tot d'una ja no existia i es va sumir inconscientment en un somni etern...

Joan Cujan  2014

Llum de capvespre reflectida sobre metall

En aquest moment íntim de la darrera llum del capvespre, s’adonava que una vegada gaudit la claror del sol, l’obscuritat podia fer-se insuportable. A contracor l'home fosc s’havia convertit en un addicte a la llum.

Joan Cujan  2014

L'escriptura de la llum

La llum ens revela el significat silenciós i irreal dels objectes, l'absència de la realitat reconeixible és com una font de llum excessivament encegadora, que ens impedeix veure la funció representativa de la imatge fins a ser ignorada en benefici de la ideologia i l'estètica. Hem de desfer-nos de tot el que interfereixi la màgia del nostre procés creatiu, però hi ha molt poques imatges que poden superar el seu significat real.      Joan Cujan  2014